Miquel Gallardo: “Volem estendre el codi ètic a tota l’Administració”

PalmaLa setmana passada es reunia una cinquantena d’alts càrrecs per començar a definir el que serà el seu codi ètic. Consellers, directors generals, secretaris generals, caps de gabinet i gerents d’empreses públiques hauran de complir unes pautes determinades de comportament a partir que estigui aprovat aquest instrument, previsiblement el primer trimestre del 2016. L’impulsor és el director general de Participació i Transparència, Miquel Gallardo: un politòleg de 36 anys, dirigent de MÉS i exregidor de Mancor de la Vall.

El codi ètic és un gest?

Partim de la base que parlam d’ètica i no de cosmètica. No volem caure en l’error d’aprovar un document que no tingui gens de seguiment; de fer veure que som diferents de la resta però actuar com ens doni la gana. Crec que farem una passa brutal per canviar la percepció que tenim del comportament dels càrrecs públics. Tenim dubtes sobre la publicació de les agendes o si hem d’acceptar regals o no, de quines dietes hem de cobrar, per exemple, i el fet de tenir aquests dubtes ja és un avanç.

Com i qui s’encarregarà de vigilar que el codi ètic es compleix?

Del que es va parlar dijous és de crear una comissió de seguiment formada per gent de l’Administració mateixa i, sobretot, per professionals externs, com ara filòsofs o experts en ètica pública, per exemple.

Quan parlam d’acceptar regals, la línia vermella la marca el preu, la procedència...?

En tenim dues visions: una és zero regals; però amb aquest criteri ens trobam amb el problema del costum: la metgessa o el professor que fa molts anys que en reben per part de gent agraïda i que ara són càrrecs públics... Clar, si li donen per ser alt càrrec, no l’ha d’acceptar. Però i si ho fan per la condició de docent?

El codi ètic quedarà en l’àmbit dels alts càrrecs?

Els primers que donarem exemple serem nosaltres, però la idea és caminar cap a la integritat institucional. Volem que s’estengui a tota l’Administració. No sé quant trigarem a implantar-lo. Per molt que els funcionaris tinguin les seves normes, també s’haurien de comprometre amb determinats comportaments. I els diputats del Parlament balear haurien de tenir igualment el seu codi.

I de què depèn que els funcionaris assumeixin aquest codi? Se’ls n’ha de mentalitzar?

Sí. Implica un canvi gros de mentalitat, però no quedarà per nosaltres. Em consta que Funció Pública vol avançar en aquest tema.

La qüestió dels cotxes oficials frega la demagògia. Tanmateix, els alts càrrecs us heu de desplaçar i, si és per no contaminar, potser contaminau més amb els vostres vehicles...

En aquest tema hem de cercar l’eficiència. Els cotxes oficials són necessaris, però una cosa és usar-los i una altra és abusar-ne. Durant la legislatura passada, a Mancor de la Vall, el meu poble, Bauzá hi va arribar amb una comitiva de sis vehicles oficials i en total en davallaren 12 o 13 persones. Amb tres cotxes hauria bastat. És un exemple d’abús. Se n’ha de fer un ús racional.

El ball dels diputats per celebrar la derogació de la Llei de símbols va suposar un comportament ètic?

Jo el vaig trobar ben normal. Em va agradar. Veníem de quatre anys de repressió i va ser una manera d’exterioritzar alegria.

Però definireu aquestes actituds?

No baixarem a aquest nivell de detall.

El codi ètic afectarà alts càrrecs que pertanyen a partits que es financen de manera opaca. Al final és un instrument aïllat en un món, el de la política, que encara és poc transparent...

Partim d’un sistema polític viciat per la Llei de finançament de partits. De tota manera, la Llei de transparència estatal obligarà totes les administracions i també les formacions polítiques a publicar determinades informacions sobre l’origen dels seus ingressos. A mesura que les administracions facin passes, la societat se n’anirà mentalitzant. Els països nòrdics, per exemple, van molt per davant. Una ministra sueca va haver de dimitir perquè carregava els punts dels viatges oficials a la seva targeta particular. En realitat no feia mal a ningú, perquè aquests punts es perdien, però no és ètic.

Un càrrec públic ha d’estar ben pagar per minimitzar les temptacions?

Han d’estar ben pagats perquè sí, no només per minimitzar temptacions. Després hem de valorar què significa estar ben pagat. Per la responsabilitat que tenen, haurien de cobrar més. Basta mirar el sector privat i comprovar com es paguen llocs de feina equivalents. La presidenta del Govern deu estar cobrant un terç del que cobra un executiu de Melià Hotels. Sé que és impopular i per ventura no n’és el moment, però és un debat que s’haurà d’acabar fent. En cas contrari els millors professionals no voldran venir al sector públic.

Quan estigui aprovat el codi ètic, un conseller podrà fitxar la seva parella?

L’ideal seria contractar els càrrecs públics per la seva vàlua. Els alts càrrecs han d’estar ben preparats, amb titulacions que ho acreditin. Aquest que em comentes seria un dels casos que hauria d’estudiar la comissió que abans et deia. Cosmèticament que siguin marit i dona és terrible, però èticament no, si resulta que són molt bons tots dos.

Són els dos millors de Balears en el seu sector?

Segurament no, però també s’ha de valorar la confiança que has de tenir en els que fan feina amb tu. En definitiva, contractar familiars no és el més correcte, però s’hauria de mirar cas per cas.

En quin moment o en quins casos ha de dimitir un alt càrrec implicat en un cas?

Quan arriba la vista oral, així s’evitarien casos com el de Toni Verger. De tota manera, la comissió de seguiment hauria de valorar el cas concret.