Mireia Boya deixa la direcció de la CUP per l'"agressió psicològica continuada" d'un company de partit
L'exdiputada denuncia que no s'hagi atès la seva petició de fer-lo fora del secretariat
BarcelonaL'exdiputada de la CUP, Mireia Boya, ha deixat la direcció de la CUP, on exercia fins ara de portaveu del secretariat nacional, pels atacs psicològics que rep des de fa temps d'un company de partit. Ho ha anunciat en una carta que ha fet pública a Twitter, en què parla d'un "episodi continuat d'agressió psicològica" d'un altre militant des de la seva època com a diputada i ara com a membre del secretari nacional, on han tornat a coincidir. "He marxat per això, necessito temps per cuidar-me. I, per primer cop, me l'agafo", ha explicat la dirigent de Poble Lliure sense especificar de qui es tracta.
Boya, que va ser la candidata individual més votada al secretariat, ha denunciat que la situació viscuda mentre era diputada va derivar en una "gestió emocional encara oberta" que li ha comportat, segons ha confessat, "problemes de salut que he amagat sota una cuirassa que em vaig fabricar a mida". Si aleshores va decidir continuar com a diputada per la celebració del referèndum, ha exposat que ara no s'ha vist amb cor de tornar a coincidir al secretariat de la CUP amb una persona amb "comportaments agressius i rols de poder".
L'exdiputada ha denunciat que la seva petició de fer fora aquesta persona no s'ha atès. Una persona que ha deixat clar, després en una nova piulada, que no forma part del secretariat ni del grup parlamentari, sinó d'un militant amb qui ha de compartir espais, tot lamentant que "ens centrem en el qui i no en el què".
"He vist amb tristesa com a les organitzacions tendim a capgirar les prioritats, a oblidar-les i a fer perifèric allò que realment importa i no parem de repetir: les persones i les cures al centre", ha criticat Boya, que serà jutjada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè està processada per desobediència en la causa de l'1-O.
Boya ha instat a fer una profunda reflexió sobre "el repte col·lectiu de millorar la gestió de les agressions masclistes" que es produeixen dins els partits, i ha apuntat que també afecten la CUP. "Qualsevol projecte de futur, de país, que no es basteixi sobre aquesta base, crec sincerament que fracassarà", ha advertit. L'exportaveu també ha reivindicat que "visibilitzar la pròpia vulnerabilitat és també una aposta per canviar-ho tot, des de la sororitat i les xarxes de cura" que ha pogut trobar els últims mesos. Així mateix, ha deixat la porta oberta a tornar a la primera línia de la política, destacant la força de la CUP en l'àmbit municipal, quan ha dit que no era un adeu sinó un fins aviat.
La CUP no concreta la resposta
La CUP ha emès un comunicat just després on lamenta la decisió adoptada per Boya i reitera el compromís de "seguir treballant per garantir espais segurs i lliures de violències", sense concretar, però, la resposta. El partit reconeix que "no som impermeables a un sistema patriarcal que atravessa les nostres vides i les nostres pràctiques militants" i informa que la comissió feminista estudia la denúncia, tal i com s'ha fet amb altres casos, però sense detallar encara quina serà la resolució del cas.
Els cupaires han subratllat que han elaborat un protocol d'abordatge d'agressions masclistes que "es troba en fase d'esmenes i que s'està debatent a totes les assemblees locals" que ha de servir per evitar que es tornin a repetir situacions com la que li ha tocat viure a l'exdiputada. El secretariat nacional es compromet, segons es detalla en el comunicat, a continuar treballant per la "construcció d'una organització que sigui un espai de participació segur per les dones i per totes les persones, en la qual es pugui participar en igualtat de condicions".
Els anticapitalistes estan ultimant, com va avançar l'ARA, el seu protocol de prevenció i abordatge de violències masclistes, acordat el juny passat en la primera assemblea nacional de dones de la CUP, i preveuen tenir-lo enllestit a finals d’abril o principis de maig. Julia Cabrera i Clara Sànchez, de la comissió nacional feminista del partit, van explicar que el document té per objectiu garantir “espais segurs” per a les militants i donar una resposta “coherent i ferma” a les eventuals agressions.
Fins ara els cupaires comptaven amb protocols locals i adaptats a cada assemblea, però el que veurà la llum aviat, finançat amb un augment de 0,75 euros en la quota dels homes militants, es convertirà en la “guia” de tota l’organització. Deixant clar que l’esborrany encara s’ha de sotmetre al debat i esmenes de la militància, Cabrera i Sànchez van avançar que el text fixa a hores d’ara tres nivells de violència més un quart per als casos de “violències d’impacte col·lectiu”, en entorns assemblearis i que “no són només d’un home a una dona”. La CUP va remarcar que la classificació no pretén menystenir cap violència cap a la dona, sinó “garantir un criteri de proporcionalitat” en la resposta.
En funció del grau de violència -i de si concorren una sèrie d’agreujants-, el protocol establirà mesures concretes per fer front a cada cas. Mesures que no parteixen d’una lògica “punitiva”, sinó de “reparació del dany”, va destacar Cabrera. Així, entre les respostes a una agressió hi podria haver des d’obligar l’agressor a fer una formació o teràpia específica a excloure’l dels espais militants que comparteix amb la víctima. En casos més greus l’esborrany també preveu des de la suspensió de la militància dels agressors a la seva exclusió de les llistes electorals, dels càrrecs públics i orgànics que ocupin o l’expulsió definitiva de la CUP.