La modificació ‘light’ de la llei Delgado permet continuar ampliant hotels

PalmaUn dels articles de la llei Delgado més criticats per l’esquerra, la disposició addicional quarta, sobreviurà parcialment el decret llei de mesures territorials que prepara l’Executiu, i al qual ha tingut accés l’ARA Balears. Segons la darrera versió del document que PSOE i MÉS fa mesos que negocien, es mantindrà la possibilitat d’ampliar hotels i, per tant, l’increment de l’oferta d’allotjament, tot i ser un dels compromisos de l’esquerra, aposta per la qualitat i no per la quantitat. Això sí, per fer-ho, els propietaris dels hotels hauran de sumar l’edificabilitat de parcel·les limítrofs, encara que ni tan sols siguin confrontades, cas en què l’edificabilitat es podrà transferir si el planejament ho determina. Amb tot, s’exclouen d’aquests supòsits les parcel·les que estiguin classificades com a espai lliure públic, equipaments o sòl rústic.

Excepció

Aquesta nova excepció per als hotelers que permetrà incrementar la planta hotelera figura en l’esborrany que demà han d’acabar de tancar PSIB, MÉS i Podem. Es tracta d’un nou supòsit que s’incorpora a la polèmica disposició addicional quarta de la Llei 8/2012 de turisme, coneguda com a llei Delgado, que tot i les crítiques de l’esquerra, només es deroga parcialment. Aquesta disposició és la que exclou les ampliacions i modernitzacions d’hotels dels paràmetres urbanístics.

Sí que s’elimina la possibilitat que els hotels situats a les zones madures -Platja de Palma i Calvià- incrementin dues plantes a pesar de contradir les normes urbanístiques. Emperò es permet que les ampliacions, reformes o reconstruccions sí que suposin un augment de l’altura màxima existent en cas d’instal·lació d’eficiència energètica, ascensors o “homogeneïtzació d’elements en cobertes”.

Allò que es recupera és l’obligatorietat d’una declaració d’interès general per a les noves edificacions turístiques en sòl rústic. Igualment, les ampliacions i els nous establiments situats en sòl rústic protegit s’hauran de sotmetre a una Avaluació d’Impacte Ambiental que serà preceptiva. Es tracta de condicions que havien estat eliminades per la llei Delgado, en l’article 44, i que el nou decret llei de mesures territorials que prepara el Govern deixarà sense efecte.

Quant als canvis d’usos hotelers a residencials, també durament qüestionats, s’elimina aquesta possibilitat sempre que els planejaments municipals no la incloguin. Així mateix, s’eliminaran les disposicions que donen facilitats per fer equipaments com camps de golf, de polo o la seva oferta complementària en sòl rústic.

La nova normativa s’havia d’aprovar en el darrer Consell de Govern de 2015: un paquet de mesures territorials per evitar els efectes de les lleis pro construcció que s’aprovaren al llarg de la legislatura de Bauzá i que, 6 mesos després d’Executiu d’esquerres, continuen en vigor. Tot indica que el decret llei veurà la llum en un Consell de Govern extraordinari dia 12 de gener.

La negociació d’aquesta norma, en què han treballat fonamentalment Antoni Alorda i Luis Corral, n’ha retardat l’aprovació. De fet, la comissió de seguiment del Pacte, que també integren Podem, el PSIB i MÉS, havia arribat a anunciar-ne la validació per al mes d’octubre passat, emperò s’ha anat posposant. Aquest retard ha provocat que, en el cas de la Llei de turisme, hi hagi hagut una allau de projectes que, només a la Platja de Palma, suposen un increment del 10% de la planta hotelera existent.

GOB Menorca

Durant els darrers mesos, el GOB Menorca ha treballat en un document base per consensuar amb els grups parlamentaris i que inclou,a més de la proposta de modificació de les Directrius d’Ordenació del Territori que incloïa la Iniciativa Legislativa Popular que quedà frustrada la primavera passada, la derogació dels articles més desreguladors que el PP fixà en les lleis agrària, del sòl, de mines i de turisme.

Els ecologistes reclamen que es deroguin qüestions que duien els partits de l’esquerra en els seus programes electorals. És el cas de l’amnistia d’edificacions en rústic que fixà la disposició transitòria desena de la Llei d’ordenació i ús del sòl, que ha permès legalitzar més de 1.500 cases. O la llei Company, que permet reclassificar sòls urbanitzables i urbans no transformats.

El decret llei sí que deixarà sense efecte els articles més polèmics de la Llei agrària que entren en aspectes urbanístics i territorials, com la disposició final primera, que modificava les Directrius d’Ordenació del Territori de manera més permissiva i permet excepcions per construir en sòl rústic.