Monarquia o república? S’obre el debat

Palma“Vol vostè poder decidir el seu model d’Estat? (Sí / No). En cas afirmatiu, quin model d’Estat prefereix? (Monarquia o República)”. El debat està servit per primera vegada a la història de les Illes Balears. Ni tan sols a la Transició es va posar damunt la taula, moment en què un plebiscit entre monarquia o república va quedar inclòs dins la ratificació o rebuig de la Constitució espanyola. Fins ara mai s’havien posat urnes i paperetes a l’abast d’una part de la població illenca per mostrar el seu rebuig o la seva adhesió al model de monarquia parlamentària que regna a Espanya.

El sol fet que existeixi la iniciativa de treure les urnes en carrers i places és significatiu. És un símptoma que indica que el debat s’ha obert i la reivindicació augmenta entre la societat balear. La ciutadania vol poder decidir. Bernat Riutort, doctor en Filosofia per la Universitat de les Illes Balears (UIB), remarca que “creix la demanda per part de la població d’un major poder de decisió en els assumptes públics i, de manera especial, en aquesta ocasió, en quin model d’Estat es desitja”.

Bernat Riutort defensa que aquesta iniciativa d’organitzar consultes populars per decidir entre monarquia i república, “s’hi estigui d’acord o no, s’ha de respectar, perquè neix de l’essència de la democràcia que és decidir les coses votant”. L’expert en filosofia política també ho analitza des del punt de vista illenc: “El fet que, a banda d’algunes zones de Catalunya i Madrid, aquests municipis de les Balears estiguin entre el grup dels primers a organitzar consultes sobre el model d’Estat és simptomàtic d’una renovació social que no es presenta de la mateixa manera a la gran majoria del territori espanyol”. Riutort afirma que “aquesta situació mostra que, en termes globals, encara no s’està en condicions de fer un referèndum legal sobre monarquia o república, però les consultes populars enceten un camí de conscienciació de la població respecte d’aquest tema”.

El resultat no és l’important

El sociòleg Antoni Tarabini també opina que “posar en marxa iniciatives de participació democràtica és positiu”, i reconeix “l’interès creixent” que hi ha “sobre la qüestió que es posa damunt la taula amb aquestes consultes”, el model d’Estat. Així i tot, Tarabini també adverteix que “no s’haurien de treure de solc els resultats de les consultes”. Demana que tampoc no es magnifiquin perquè els referèndums “no es fan amb un cens oficial, ni amb les garanties necessàries, ni amb una participació suficientment representativa, i que, a més, un referèndum tampoc no és una solució única per a un debat com aquest”.

Un dels problemes és que no hi ha gaires dades sobre les preferències dels ciutadans per un model d’Estat o l’altre. Les institucions i els seus organismes estadístics ja vigilen de no fer segons quines preguntes. Tot i que en aquest aspecte no hi ha enquestes clares i recents, i manco d’àmbit illenc, el sociòleg recorda que en alguns estudis d’abast espanyol en què es preguntava a la gent si se sentia republicana o monàrquica, un 55% optava per la república i un 45%, per la monarquia. Tot i això, un 70% creia que aquest no era un tema principal de la política general, no el veia prioritari, davant d’un 30% que sí ho considerava primordial. Segons Tarabini, “Espanya mai ha estat monàrquica, en tot cas era joancarlista, i això es va acabar poc abans que finalitzàs el regnat de Joan Carles I. Amb Felip VI la popularitat de la corona sembla que continuï baixant”.

El 27 de febrer els estudiants de la UIB feien caure a les Illes una primera gota d’oli que aquests dies s’ha estès arreu de Mallorca: els universitaris organitzaren un referèndum sobre monarquia o república. Hi votaren 1.475 persones, amb un 91% de paperetes a favor de la república. “Està clar que la consulta no és vinculant, sinó una mobilització simbòlica”, diu Tonyi Toledo, membre de l’Assemblea Popular de Porreres, una de les entitats que ha promogut al seu municipi aquest acte de participació ciutadana. De fet, no s’ha treballat en cap cens ni en totes aquelles garanties que són necessàries en plebiscits oficials, “però crèiem necessari dur a terme el referèndum com una manifestació simbòlica que posi damunt la taula el debat sobre aquesta qüestió”, afegeix aquesta membre de l’assemblea porrerenca. Segons Toledo, l’objectiu s’ha aconseguit i “prova d’això és la reacció que varen tenir les juntes electorals de Manacor i Palma intentant prohibir les consultes d’Artà i Valldemossa, respectivament, amb tanta celeritat”.

Arguments de l’intent de veto

S’ha de recordar que tan sols vuit dies abans de la primera votació a Valldemossa, la Junta de Palma la vetava adduint el segon apartat de l’article 53 de la Llei electoral, que prohibeix “la realització de publicitat o propaganda electoral mitjançant cartells, suports comercials o insercions en premsa, ràdio o altres mitjans digitals”. D’altra banda, la Junta Electoral de Manacor esgrimia com a arguments per impedir la d’Artà que suposa “una infracció de la Constitució, que exclou la república com a forma de govern”, i també feia referència a l’article 50 de la Llei electoral. A més, aquesta Junta Electoral deia que “no es poden admetre sol·licituds de consulta en què l’opció a triar sigui contrària a l’ordenament jurídic”. Recordava que “la forma política de l’Estat espanyol és la monarquia parlamentària”.

Finalment, la Junta Electoral Provincial, per unanimitat, va autoritzar les consultes ja que considerà que no eren cap acte de publicitat ni de propaganda. Això passava després que l’agrupació d’electors La Valldemossa que Volem presentàs un recurs contra el vet de la Junta Electoral de Palma, però també que l’Obra Cultural Balear anunciàs que posava a disposició de les entitats promotores de les consultes als pobles tota la seva infraestructura i organització. Segons Josep de Luís, president de l’OCB, l’entitat “ha de ser facilitadora de qualsevol consulta democràtica que es vulgui dur a terme a les Illes”. “Com més pobles siguin els que tinguin aquesta voluntat de participació, més símptomes de salut democràtica podem dir que presenta la nostra societat”, assegura De Luís.

Una altra organització que donà suport als promotors de les consultes, però amb una certa distància és l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, que es va posicionar contra l’actuació de les juntes electorals de Palma i Manacor. “Com a demòcrates que som, ens oposam a qualsevol obstacle que es posi a una consulta popular, però hem d’advertir l’error que suposa fer triar a la gent entre monarquia o república”, deia l’ASM en un comunicat. El parer de l’entitat sobiranista és que “aquest debat desvia l’atenció d’un altre més profund, que és a quin Estat volem pertànyer: a una Espanya, sigui republicana o monàrquica, o a una República de Mallorca federada o confederada amb la resta dels Països Catalans”.