La Moncloa amenaça de portar al TC la llei catalana contra la sequera

BarcelonaLa sequera "és el problema més greu" de Catalunya, segons va dir a l'abril el president Aragonès, però ara amenaça també amb convertir-se en un nou motiu de controvèrsia política amb l'Estat. Segons ha pogut saber l'ARA, la setmana passada el govern espanyol va iniciar els tràmits per impugnar davant del Tribunal Constitucional (TC) la llei catalana per fer front a la sequera que va aprovar el Parlament el maig passat. La Generalitat ja ha rebut la notificació. El més curiós del cas és que ha iniciat el procés d'impugnació un executiu del PSOE, malgrat que la llei va tirar endavant a l'hemicicle català amb els vots del PSC –juntament amb els d'ERC i Junts–. I tot plegat arriba en plena campanya electoral. La Generalitat considera que tot plegat és una "aberració". En canvi, el govern espanyol rebaixa la importància de la decisió assegurant que en la passada legislatura es van iniciar 22 procediments d'aquest tipus i en 20 (16 de forma total i 4 de forma parcial) es va arribar a un acord entre administracions, evitant el recurs d'inconstitucionalitat. Fonts del govern espanyol confien que també s'eviti en aquesta ocasió.

L'executiu estatal posa el seu punt de mira en quatre punts de la llei: l'article 1, l'article 2, i l'annex primer i el segon de la norma. En concret, són aquells paràgrafs que pretenen facultar les administracions públiques de Catalunya per contractar per la via d'"emergència" les obres per combatre la sequera. Són obres, per exemple, per fomentar l'estalvi d'aigua, per millorar la connectivitat de les xarxes d'abastament o els processos de tractament de l'aigua. ¿Què vol dir contractar per la via d'emergència? Doncs que es persegueix reduir els tràmits burocràtics per poder fer les actuacions com més aviat millor. "És una manera ràpida i àgil", defensen des de la Generalitat. És una tècnica que ja es va fer servir durant la pandèmia, per exemple, per adquirir mascaretes.

La Generalitat alerta que el recurs del govern espanyol posaria en risc diverses obres que ja estan en marxa o que estan en fase de licitació i, en conseqüència, afectaria negativament el combat contra la sequera. Posen d'exemple la contractació per via d'emergència que ha fet l'Ajuntament de Terrassa per al subministrament de 150 equips prelocalitzadors per millorar la gestió de l'aigua. També hi ha els pous que es fan d'urgència per augmentar la disponibilitat d'aigua –se n'han fet ja a Cabrera d'Anoia–. Des del Govern lamenten el moviment de la Moncloa. "És una demostració que la sequera els importa zero. Frenar aquesta llei és anar en contra de la gent del nostre país", critiquen fonts de la Generalitat.

Des de la plaça Sant Jaume també assenyalen que la contractació per la via d'emergència està recollida per una llei estatal, en concret l'article 120 de la llei de contractes del sector públic. Però els serveis jurídics del ministeri de Política Territorial consideren que és precisament aquest article el que no està respectant de manera correcta la llei catalana. En concret, defensen que hi ha supòsits pels quals es preveu la via d'emergència que no s'adeqüen a la legalitat. De fet, creuen que la Generalitat estableix "una presumpció segons la qual qualsevol actuació orientada a resoldre el problema de la sequera, sigui la que sigui, exigeix una intervenció immediata" i, per tant, recórrer als contractes d'emergència.

En temps de pandèmia, els mateixos governs van reconèixer que potser havien abusat de la contractació per aquesta via extraordinària. Tot i això, la llei catalana de sequera intenta blindar-se d'aquest fet establint que la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya haurà de fer un informe de totes les obres que s'han gestionat d'aquesta manera.

I ara què?

La Moncloa ja ha fet el primer pas per impugnar la llei, però encara no és definitiu. Ara s'obre un procés de conciliació entre les dues parts perquè mirin d'arribar a un acord que estalviï acabar al TC. Des de la Generalitat, però, no tenen previst moure fitxa perquè el moviment del govern espanyol ha sigut rebut amb indignació. Si no hi ha acord, i l'Estat acaba portant la norma al Constitucional, es corre el risc que la llei quedi suspesa.

Quan l'alt tribunal espanyol accepta una impugnació del govern central, la llei autonòmica en qüestió queda paralitzada si l'executiu estatal ho demana específicament. Per tant, quedarien paralitzats no només els articles que fan referència a la contractació per via d'emergència, sinó també tota la resta. La llei, per exemple, també preveia inversions per als ajuntaments i, a més, sancions per a aquells que no compleixin amb les mesures d'estalvi d'aigua. El tema de les sancions va generar molta controvèrsia, però finalment el PSC, Junts i ERC van arribar a un acord i es van posar en marxa fa poc més d'una setmana. Ara també corren el risc de frenar-se.

Aquesta controvèrsia amb la sequera aporta nova munició a la campanya electoral de les eleccions espanyoles, on les invectives entre partits estan a l'ordre del dia, també entre ERC i el PSC. De fet, és una crítica recurrent entre els republicans el fet de protestar perquè els governs espanyols acudeixen amb massa facilitat al Constitucional. I no només els del PP, sinó també del PSOE. Posen d'exemple les lleis relacionades amb l'habitatge: la llei catalana antidesnonaments, avalada pel PSC a Catalunya i impugnada pel PSOE des de la Moncloa. En aquell cas, però, el govern espanyol no en va demanar la suspensió immediata.