La Moncloa i la Generalitat donen per trencades les negociacions

BarcelonaPedro Sánchez es mirarà la manifestació de demà contra la seva política de diàleg amb els independentistes conscient que els ponts amb el Govern estan dinamitats. El president espanyol va cedir ahir a la pressió interna, d’una part del seu partit, i externa, d’una triple dreta desfermada en la crítica, i va enviar un ultimàtum a la Generalitat fent pública la seva última oferta, la “destinació final”, en paraules de la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo. La proposta inclou una taula amb partits espanyols i la figura d’un relator - facilitador, en el document que va entregar la Moncloa-, però exclou la possibilitat de parlar d’autodeterminació. El moviment va provocar la reacció immediata del Govern, que en les últimes hores ja havia palpat un canvi d’actitud del govern espanyol en la negociació que la portaveu, Elsa Artadi, i el vicepresident, Pere Aragonès, mantenien amb Madrid.

“Lamentem que el govern espanyol hagi decidit abandonar el diàleg”, va començar Artadi, mentre el vicepresident acusava la Moncloa de “trencar la negociació” i “cedir” davant les pressions del “nacionalisme espanyol i la ultradreta”, que mesurarà les forces en la mobilització convocada per demà a Madrid.

Calvo, que va aparèixer per sorpresa en la roda de premsa posterior al consell de ministres, tradicionalment reservada a la portaveu, Isabel Celaá, va canviar el discurs respecte al que va mantenir dimecres a la mateixa sala. I, tot i reiterar l’aposta per la via del diàleg, va acusar l’independentisme de no acceptar les seves condicions i voler una negociació fora dels marges legals -per voler parlar de dret a l’autodeterminació-, que no estaven disposats a acceptar. L’encarregada de pilotar les relacions bilaterals amb la Generalitat va transmetre que el seu govern havia fet tot el que podia per consumar el diàleg, però que tirava la tovallola, i que eren els independentistes els que havien de decidir si acceptaven les seves condicions o posaven fi a la possibilitat d’una taula de partits per buscar una sortida al conflicte. “Hem fet tot el que es podia fer”, va afirmar, abans de definir com a “encallat” el diàleg. Sánchez va reforçar el missatge a Twitter: “Mai acceptarem l’autodeterminació”. Des del Palau de la Generalitat, Aragonès va respondre a Calvo que no pot demanar als independentistes que renunciïn al seu projecte polític només per asseure’s a dialogar: “Això no es pot posar com a condició per negociar, perquè llavors ja no serà una negociació, serà una adhesió”. A més, sobre el document fet públic per la Moncloa, va considerar que faltava la concreció d’un calendari, un pla de treball i acordar qui serà el relator. “No han proposat cap nom”, es queixaven ahir des del Govern, que havia posat sobre la taula “perfils internacionals”. Malgrat tot, Aragonès va insistir per activa i per passiva que la Generalitat no s’aixecaria de la taula i que continuava apostant per la política del diàleg.

Retirar el veto dels comptes

Artadi va explicar que Calvo havia condicionat seguir parlant sobre la taula de partits i el relator al fet que el PDECat i ERC retiressin l’esmena a la totalitat dels pressupostos, cosa que des de la Moncloa van negar. “Això va al revés: primer s’acorden les condicions del diàleg i després, si de cas, es retira l’esmena”, resumien ahir fonts de la Generalitat. En aquest sentit, la portaveu del Govern va enviar un missatge a Sánchez sobre el nou escenari que es pot obrir ara: “Amb pressupost o sense pressupost, el problema polític continuarà existint i seguirà sent també responsabilitat de la Moncloa”. Per a la consellera, el president espanyol hauria d’aguantar la “pressió”, i va recordar la “dificultat del context” per als independentistes, a les portes del judici de l’1-O, que comença dimarts. Aragonès també li va recordar que va arribar a la Moncloa de la mà dels independentistes i Podem, no pas de Cs i el PP, i que això havia de donar fruits.

L’última conversa

Durant tota la setmana els contactes entre el Govern i la Moncloa han estat permanents i, segons fonts de l’executiu català, dimecres fins i tot van aconseguir treballar -van fer una videoconferència d’una hora i mitja- en un document que obria la porta a un diàleg sense excloure d’entrada el dret a l’autodeterminació. Tanmateix, les mateixes fonts admetien que l’endemà el to va canviar: “Dijous a la tarda vam constatar [el gir]”, explicaven ahir, tot i afirmar que fins a última hora van insistir en mantenir la negociació.

L’últim missatge que Aragonès i Artadi van rebre de la vicepresidenta espanyola va ser ahir cap a les dues, abans de la roda de premsa, donant per fet el trencament de les negociacions. A les 13.34 h Calvo els havia remès l’última oferta de la Moncloa, que, segons el Govern, estava molt més rebaixada que la proposta que havien estat treballant, i així l’hi van transmetre. Davant d’això, fonts governamentals expliquen que van demanar més marge a l’executiu espanyol i, fins i tot, una nova videoconferència a la tarda per refer ponts. Ja era massa tard, però, per al PSOE: havia decidit aturar la negociació si es mantenien les esmenes a la totalitat d’ERC i el PDECat. Al llarg de tota la crisi, Sánchez i el president, Quim Torra, no van parlar ni una sola vegada.

Després del trencament de les negociacions, sembla clar que la tramitació dels pressupostos de l’Estat és més lluny que mai. “No crec que les coses es moguin”, apuntaven ahir fonts del Govern, que interpretaven que el PSOE havia decidit no aparèixer de la mà dels independentistes. Ara el dubte és si la Moncloa continuarà amb la política del diàleg o hi posarà punt final el dimecres 13 de febrer, quan està prevista la votació del primer tràmit dels comptes. “Potser els retiraran”, opinaven ahir al Palau, constatant que Sánchez es queda sol i la legislatura queda tocada amb el distanciament de JxCat i ERC i amb la dreta al carrer.

El que sí que van confirmar ahir les dues parts és que la comissió Generalitat-Estat se seguirà reunint, ja que està establerta a l’Estatut. Ara bé, la taula de partits que es volia crear amb l’objectiu d’arribar a una proposta política per resoldre el conflicte mor abans de néixer.