Montero deixa les Balears a la coa de l'increment inicial del sistema de finançament

PalmaLa ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, ha tornat a deixar les Balears a la coa en matèria de finançament. En aquesta ocasió, no es tracta de les inversions de l’Estat a l’Arxipèlag ni del factor d’insularitat del REB, sinó de l’increment de les entregues a compte que el govern espanyol lliura a les comunitats autònomes, segons està previst en el sistema de finançament. Hisenda calcula aquestes bestretes en funció de la recaptació prevista d’IRPF, IVA i impostos especials –com els del tabac o l’alcohol, per exemple. I dos anys després se’n fa la liquidació segons les dades reals. És a dir, que el 2024 les comunitats ajustaran comptes amb el que l’Estat pagui el 2022.De moment, les dades del Ministeri, a les quals ha tingut accés l’ARA Balears, són clares: les Balears rebran 2.148 milions d’euros d’entregues a compte el 2022, un 2,7% més que els 2.092 del 2021. I aquest augment, que reflecteix l’increment d’activitat econòmica i de recaptació, serà el menor de totes les comunitats autònomes. Cal tenir en compte que, de mitjana, les comunitats rebran un 6,3% més de recursos per avançat –es passarà de repartir 105.589 milions el 2021 a 112.213 el 2022.

Just per sobre de les Balears hi ha la Comunitat de Madrid, que rebrà un 5,1% més d’entregues a compte –passa de 14.993 milions el 2021 a 15.755 el 2022. I la comunitat que més incrementarà les entregues a compte del finançament serà la Rioja, amb un augment del 8% –de 992 milions d’euros a 1.071.

Segons el catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas, una explicació possible per a aquest increment tan baix de les entregues a compte per a les Illes és que s’hagi fet “un càlcul molt a la baixa” dels impostos especials. En tot cas, remarca que durant el 2022 “no preveu problema amb la liquiditat” perquè arribaran doblers d’altres fonts, com els fons europeus. En termes absoluts, es registraran increments, però les Balears es veuen poc afavorides respecte d’altres comunitats. I destaca el catedràtic que, de moment, l’aliança entre les Illes i el País Valencià “no és un focus de pressió” pel que fa a l’arribada de recursos des de l’Estat. “Tot apunta que les dues comunitats no són les grans beneficiàries d’aquest repartiment”, afegeix. De tota manera, un càlcul a la baixa de les bestretes té l’avantatge de repercutir després en una liquidació més gran.

Una incògnita: la liquidació

El que falta per saber és quina liquidació hauran d’afrontar les comunitats autònomes el 2022, que serà la que es calculi d’acord amb les dades reals de recaptació del 2020. Cal tenir en compte que les bestretes del 2020, calculades abans de la pandèmia de covid-19, es varen mantenir malgrat la patacada que va suposar el confinament i la paralització de l’activitat econòmica per a la recaptació tributària. I, si les Balears han rebut enguany 807,4 milions d’euros corresponents al 2019, la liquidació de l’any que ve quedarà a anys llum d’aquesta xifra. D’acord amb els càlculs de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), les autonomies hauran de tornar a l’Estat 3.000 milions d’euros el 2022. I, malgrat que ja es treballen aquestes dades distribuïdes per comunitats autònomes, encara no s’han fet públiques.

“És cert que si la liquidació es fa sobre la recaptació que hi va haver el 2020, serà fluixa. Però la ministra ha arbitrat mesures compensatòries”, apunta l’exconseller d’Economia del Govern i conseller del Banc d’Espanya, Carles Manera. De fet, María Jesús Montero va anunciar dimecres en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que l’Estat aportarà 3.900 milions d’euros per compensar les liquidacions negatives. Ara bé, encara que les Balears perdin recursos en aquest apartat, no rebran cap compensació si la liquidació no surt a pagar.

Transferència extraordinària

Un altre dels anuncis que Montero va fer dimecres és que l’Estat farà una transferència extraordinària de 14.486 milions d’euros a les comunitats autònomes, els quals es repartiran segons la població ajustada –aquest concepte inclou no només el nombre de persones que viuen a un territori, sinó també les seves necessitats. En aquest cas, les Balears són la sisena comunitat per la coa, i rebran gairebé 330 milions d’euros, just per davant dels 318 milions d’Extremadura.

De moment, la Conselleria d’Hisenda no ha valorat els plantejaments de l’Estat per al 2022 pel que fa al finançament autonòmic. La titular de l’àrea, Rosario Sánchez, va valorar positivament l’increment de recursos i va destacar que, a la fi, les Illes rebran els 78 milions que encara estan pendents de la recaptació de l’IVA del 2017.