Montero esmena Escrivá i descarta un impost a Madrid per limitar l'efecte capitalitat

MadridXimo Puig, un dels barons del PSOE més seduïts per la idea d’un estat federal, ha provocat un petit sotrac al govern espanyol amb la proposta d’un impost a Madrid que compensi l’efecte capitalitat. El president de la Generalitat Valenciana va aconseguir dijous l’aval del ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, per gravar les grans fortunes madrilenyes, però en 24 hores la idea ha rebut el correctiu de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i ha encès el debat sobre la fiscalitat i l’equilibri territorial. “Aquesta proposta no és a l’agenda del govern espanyol ni hi serà mai”, ha deixat clar aquest divendres Montero des de Sanlúcar de Barrameda (Cadis). “Em semblaria contraproduent que un govern treballés en aquesta direcció”, ha continuat, després de subratllar que l’executiu estatal “no farà mai política que enfronti els territoris”. L’equip d’Escrivá ja no ha volgut afegir més comentaris.

Des de l'octubre del 2020 l’Agència Tributària de València investiga 60 falsos trasllats a Madrid que li suposen una pèrdua de 74 milions d’euros. Es tracta de grans fortunes que en realitat viuen a la capital del Túria –i es beneficien dels seus serveis públics– però que han traslladat el seu domicili fiscal a la capital espanyola per aprofitar-se dels avantatges que ofereix en els tributs cedits a les comunitats: bàsicament, una bonificació del 100% de l’impost de patrimoni i del 99% del de successions i donacions per als familiars més directes. 

Amb aquest escenari, Puig ja va plantejar en un esmorzar informatiu fa dues setmanes la via per desincentivar aquests comportaments. “L'OCDE ha dit que hi ha un problema de fiscalitat a Madrid. No improvisaré un impost però sí que aquesta via ha d’estar present”, ja es curava en salut aleshores, però dijous hi va insistir acompanyat d’Escrivá, amb qui va mantenir una reunió per abordar la gestió de l’ingrés mínim vital al País Valencià, que s’ha de fer compatible amb la renda d’inclusió valenciana. Puig va aprofitar aquest guany competencial per insistir en la seva proposta contra els privilegis fiscals de Madrid i que va molt lligada a la reivindicació d’un nou finançament autonòmic que reverteixi els greuges que l’esquerra valenciana fa anys que assenyala. 

Dubtes de constitucionalitat 

El ministre hi va veure “molt recorregut”, però dijous i divendres s'han desencadenat un seguit de declaracions de partits i governs autonòmics –inclosos el d’Aragó i Extremadura, del PSOE– que rebutgen aquesta fórmula. També s'han expressat alguns economistes a través de les xarxes socials i han subratllat els seus dubtes jurídics davant la possibilitat que l’Estat pugui aplicar un impost sobre una sola comunitat i a un llindar de població concret, en aquest cas les rendes altes. 

Aquest mateix argument també l'ha exposat el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, que ha avisat de la “dubtosa constitucionalitat” d’imposar un tribut a un “ciutadà que viu en una comunitat pel simple fet de viure en aquella comunitat”. El líder del PP gallec s'ha oposat a la taxa Puig, tal com ja se l’ha anomenat en alguns cercles mediàtics madrilenys, i ha fet pinya amb el discurs oficial del seu partit a favor d’una baixa fiscalitat.

“Sánchez no tolera que abaixem impostos i posem en marxa nous serveis públics”, ha criticat el membre de la direcció estatal Antonio González Terol, l’endemà que el portaveu del govern de la Comunitat de Madrid, Enrique Ossorio, acusés el PSOE de voler “dissimular els seus errors” acusant el govern d’Isabel Díaz Ayuso de practicar el dúmping fiscal i ser “insolidaris”. Des de Génova s'ha arribat a parlar de “madrilenyofòbia”. El PP madrileny, fàbrica de teories econòmiques neoliberals, rebutja la terminologia que utilitza l’executiu de l'Estat i no accepta l’harmonització fiscal que planteja Montero perquè, segons les seves tesis, hauria de ser per reduir la pressió fiscal en lloc d’incrementar-la. 

En l’acord amb Esquerra per als pressupostos del 2021 es va pactar posar fil a l’agulla per solucionar el dúmping fiscal madrileny, però el debat no ha baixat al terreny de la concreció. No passarà per la fórmula de Puig, tal com ha deixat clar la ministra d’Hisenda, que ha volgut tallar de soca-rel la polèmica. Fins i tot ha introduït un matís la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, que ha rebaixat les paraules del president apuntant que en lloc d’aplicar un nou impost es pot elaborar una “legislació que no permeti a cap territori fer dúmping fiscal”. 

La tensió territorial

Montero vol abordar aquest debat juntament amb el del finançament autonòmic, que aquest novembre recobrarà un cert protagonisme perquè es fixarà el criteri de “població ajustada” que guiarà el repartiment de recursos. La titular d’Hisenda ha posat èmfasi en la necessitat de fer-ho des del “diàleg” i el “consens” perquè no es produeixin “greuges” entre territoris. Un avís en aquest sentit l'ha llançat també des de Catalunya el diputat de Cs al Parlament Nacho Martín Blanco, que ha comparat l’actitud de Puig amb el discurs “dur” del PSC entre el 2003 i el 2007 contra els “greuges fiscals”. Una queixa que el representant del partit taronja a la cambra catalana ha situat com a “avantsala del procés independentista”. Sigui per Catalunya i Euskadi, per Madrid o València, les tensions territorials segueixen marcant el mapa polític espanyol.