Montero etziba al PP que si vol que "es faci justícia" amb les Balears aprovi els PGE
Marí interpel·la la ministra per saber els detalls del factor d'insularitat i li exigeix que aprovi la part fiscal del REB
PalmaAquest dijous la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, viatjarà a les Illes per negociar el factor d'insularitat que han d'incloure els Pressupostos General de l'Estat (PGE) a la comissió mixta formada pels governs estatal i balear. Avui, el senador per designació autonòmica del Partit Popular, José Vicente Marí Bosó, ha interpel·lat a la ministra per saber amb exactitud com s'especificarà el REB i exigint que s'aprovi la part fiscal, pendent del REB, al pròxim Consell de Ministres. Així i tot, la ministra Montero no ha entrat a detallar les característiques de com es disposarà el REB, sinó que ha apel·lat a la reunió que es celebrarà aquest dijous. A més, ha instigat al PP que "si vol que es faci justícia amb les Balears, aprovi els Pressupostos Generals de l'Estat", on estarà inclòs el factor d'insularitat que contempla la part aprovada del REB.
Es tracta d'una fita destacable, ja que no s'ha inclòs mai el factor d'insularitat dins els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) des que es va aprovar el règim fiscal per a les Balears fa dos anys, tal com es contempla fer pel 2022. Les tensions de com es farà i quina quantia serà la que rebran les Illes per compensar aquest factor han arribat avui a Madrid, com s'ha vist, i és que segons el senador Marí Bosó, Armengol i el govern de l'Estat haurien "marcat un gol per tota l'esquadra a la societat balear".
Marí Bosó s'ha dirigit a la ministra exclamant que han hagut de passar més de dos anys d'ençà que es va aprovar per llei el REB perquè hagin reaccionat. De fet, ha apel·lat a la insistència que ha fet Marga Prohens perquè el govern de l'Estat reaccionés. Així i tot, no ha mencionat el recurs d'inconstitucionalitat que van presentar des de la cambra del Parlament Illenc mesos enrere diverses formacions polítiques, inclosa la seva, per mor de la no inclusió del REB als PGE de 2022. Marí, amb la intenció de saber d'acord amb quins elements es calcularà el factor d'insularitat, ha seguit demanat a Montero si emprarà els mateixos criteris exposats per l'Advocacia de l'Estat en el recurs presentat contra la decisió del Tribunal Constitucional d'admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat del Parlament. En aquest escrit l'Advocacia de l'Estat argumentava que ja es compensava a les Illes amb partides com el descompte de resident. Aquesta crítica del PP ha agradat tan poc a la ministra que ha acusat al PP de ser "antisistema".
Per la seva banda, Montero s'ha defensat del retard de més de dos anys fent esment a la pandèmia mundial per covid-19 que va paralitzar les inversions. Ha apuntat que el seu govern es va dedicar a gestionar el capital en forma d'ajuda per pal·liar els efectes negatius de la pandèmia i incentivar el ressorgiment de l'economia.
El senador del PP també ha retret a Montero que el REB no és res nou i que la gran majoria ja havia estat proposat i aprovat per la seva formació política anys enrere. "Només recull obvietats", deia Marí Bosó, referint-se al descompte del 75% de transport de passatgers. A més, també ha assegurat que l'única novetat que incorporava, el factor d'insularitat, deixava als ciutadans de Balears "en pitjor condició del que està establert per l'Estatut d'Autonomia".
Inversions
La ministra d'Hisenda i Funció Pública ha rebatut les acusacions de Marí amb la xifra d'inversions de l'Estat a les Illes. Segons Montero, comparant amb els quatre anys de govern de Rajoy, durant els quatre de Pedro Sánchez, les Illes han rebut un 49,9% més de recursos. A més, també ha defensat el REB com un element cabdal per assegurar la compensació d'insularitat i que ha de servir per retornar "la inversió que no es pot realitzar pel fet de no tenir determinades infraestructures que sí que hi ha a altres parts del territori".
Finalment, també s'han vist disquisicions quan Montero ha assegurat que als PGE de 2021 les inversions per habitant a Balears van arribar als 422 euros per càpita, per sobre dels 344 de la mitjana estatal. Però Marí Bosó ha rebutjat aquestes dades dient que s'estava incloent la inversió de protocols i les transferències corrents. Pel senador del PP la ministra "ho està mesclant tot" i només s'hauria de mirar el capítol sis dels PGE, el que es coneix com a inversió territorialitzada. En aquest cas, segons ell, la inversió a Illes és de 175 euros per càpita.