Ha canviat de criteri Montoro amb les balances fiscals?

BarcelonaHa canviat el criteri del ministre d'Hisenda amb les balances fiscals? No. Així es desprèn de la informació sobre el nou mètode de càlcul dels anomenats "comptes públics regionalitzats" facilitada l'última setmana pel ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro. Ángel de la Fuente, l'economista que coordina el grup d'experts d'Hisenda que han dissenyat el nou càlcul per esquivar les balances tal com les havíem conegut fins ara, ja va anunciar divendres en conferència a Girona que dins el nou mètode inclouria un dels càlculs de les balances fiscal, com ja va explicar l'ARA. Es tracta del càlcul fet pel mètode de càrrega del benefici, que minimitza el greuge fiscal català.

Aquest mètode, el de càrrega del benefici, imputa al les autonomies no només la despesa que fa l'Estat al territori en qüestió, sinó que computa també la part proporcional de la despesa de l'Estat en serveis que suposadament beneficien per igual tots els espanyols, al marge d'on visquin. Així, imputa als territoris la part proporcional de la despesa feta, per exemple, a l'exèrcit espanyol, als ministeris ubicats a Madrid, a les ambaixades o a la xarxa d'AVE, independentment de quin territori hagi estat el receptor real de la inversió. De la Fuente ja ha avançat aquest dimecres a Catalunya Ràdio que amb aquest càlcul el dèficit fiscal català no arriba al 5% del PIB.

Així doncs, per què s'ha parlat fins ara de la liquidació de les balances fiscals? Perquè el ministeri d'Hisenda no farà el càlcul dels fluxos fiscals reals entre territoris −el de flux monetari−, és a dir, la diferència entre el que paguen en impostos els ciutadans de cada territori i el que l'Estat retorna en forma d'inversió. Segons aquest càlcul, que sí que van publicar juntament amb els altres mètodes tant el govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero el 2008 com les successives vegades que les ha calculat la Generalitat, xifra en 16.000 milions el dèficit fiscal català, pròxim al 9% del PIB.

Què ha portat a la confusió de donar per bo que Montoro feia marxa enrere si el criteri es manté intacte? L'ús confús del vocabulari utilitzat pel PP i el ministeri de Montoro en una qüestió de gran dificultat tècnica amb un comunicat dimarts al vespre en què parlava de "balances fiscals i comptes públics territorialitzats". En anunciar el nou mètode a la convenció del PP a Barcelona, Montoro va deixar clar que la seva intenció era superar el que considera una retòrica pròpia del sobiranisme. "Deixarem de parlar de balances fiscals per parlar de comptes públics regionalitzats", deia el ministre.

Però aquest dimarts, un teletip urgent de la central de Madrid de l'agència Europa Press que titulava, en una primera versió, pel "canvi d'opinió" de Montoro, desencadenava la confusió. Una segona versió del mateix teletip, però, ho deixava amb un "finalment publicarà les balances", sense explicitar al titular el "canvi d'opinió" de la primera versió. Davant la confusió generada, l'ARA es va posar en contacte amb el ministeri d'Hisenda, que negava el canvi de criteri i es remetia de nou a l'exposició de De la Fuente divendres a Girona. Certament, De la Fuente ja havia detallat que els comptes públics regionalitzats inclourien el càlcul amb el criteri del benefici i que, d'acord amb les dades que aportaria Hisenda, cada autonomia podria fer els càlculs que cregués convenient. Alícia Sánchez-Camacho hi insistia dilluns en roda de premsa. No és el mateix donar les dades perquè tothom es calculi el que vulgui que publicar el càlcul oficial de l'Estat.

Sí que és cert, però, que Montoro no se n'ha sortit, en l'intent de fer desaparèixer del vocabulari polític el concepte "balances fiscals", un cop constatat el malestar que l'anunci havia provocat no ja només a Catalunya, sinó també entre les autonomies governades pel PP més agreujades fiscalment −País Valencià, Illes Balears, Madrid o fins i tot Múrcia− i entre l'empresariat català i valencià. Sense anar gaire lluny, la líder del PP a Catalunya ha insistit en repetides ocasions −l'últim cop, dilluns− que els comptes públics regionalitzats de Montoro i De la Fuente són unes balances fiscals, encara que el mètode sigui diferent del de les balances tal com les hem conegut fins ara. El nom no fa la cosa.

A qui beneficia la confusió generada? D'entrada, contribueix a calmar un nou front intern al PP que ja ha començat a aflorar i que amenaça de pujar de to a mesura que avanci la negociació del nou model de finançament. En matèria de finançament, el PP té dos fronts clars entre els presidents de les autonomies amb més dèficit fiscal −paradoxalment, les que tenen una situació financera més greu− i els de les autonomies receptores que no estan disposades a cedir cap dels privilegis adquirits amb els respectius models de finançament. Si donem per bo que el nou càlcul també són balances fiscals, permet als líders territorials exhibir davant les respectives societats una falsa victòria interna.