Ni Puigdemont, ni Comín ni Rull van declarar els seus béns quan van ser cessats

MadridLa inhabilitació dels membres del Govern cessats per l’article 155 és un destí judicial que, més tard o més d’hora, pocs descarten. Mentrestant, Carles Puigdemont s’ha convertit en la pedra a la sabata del ministre d’Hisenda. Cristóbal Montoro continua en el punt de mira, sobretot de Ciutadans, per no haver detectat cap indici de malversació en els comptes de la Generalitat per finançar l’1-O. I Montoro ha trobat la manera de contraatacar. El titular d’Hisenda ho té tot a punt per obrir un expedient sancionador al president Puigdemont que té l’objectiu d’inhabilitar-lo “en breu”. Així ho han confirmat a l’ARA fonts d’aquest ministeri després que aquest dijous ho avancés El Confidencial.

Montoro s’empara en la llei d’alts càrrecs de la Generalitat, segons la qual un alt càrrec té un període màxim de tres mesos per presentar una declaració de béns, activitats professionals i patrimoni detallada dues vegades: després de prendre possessió del càrrec i després d’haver sigut cessat. D’aquesta manera es comprovaria que no hi ha hagut cap enriquiment il·lícit. Puigdemont, cessat pel govern espanyol el 27 d’octubre, no les ha presentat. Per tant, s’ha superat de llarg aquest període. Segons el ministeri d’Hisenda, Puigdemont ha comès una infracció perquè no ha presentat aquestes declaracions després d’haver-l’hi demanat diverses vegades i, per tant, ja està en ple procés d’instrucció per intentar inhabilitar-lo “aviat” durant quatre anys, tal com preveu la llei.

De fet, segons la llista actualitzada de les declaracions de béns d’alts càrrecs de la Generalitat, a la qual ha tingut accés l’ARA, ni el president Puigdemont ni els consellers Toni Comín i Josep Rull han presentat aquesta informació després d’haver sigut cessats. Hisenda aclareix que dels més de 200 alts càrrecs que van ser destituïts, la majoria van presentar les declaracions, amb l’excepció de nou d’ells, inclosos el president Puigdemont i els dos consellers ja esmentats. També figuren a la llista tres delegats del Govern a l’exterior, la directora general de Relacions Exteriors, Marina Borrell, el secretari general de Salut, Albert Serra, i el director general d’Empresa, Promoció i Localització i Indústria, Joan Tarradellas. La resta de consellers i alts càrrecs van oferir la informació dins el termini.

En el cas del president, no ho ha fet perquè no es considera cessat. Però fonts del ministeri expliquen que els consellers que no les han presentat fins ara estan en una situació diferent, perquè Puigdemont va firmar el febrer passat el rebut del requeriment en què se l’avisava del requeriment. Aleshores Hisenda li va concedir un període extra de 15 dies per cedir la informació però tampoc va aportar-la. En aquell moment, la infracció va passar de ser lleu a greu. Per això, puntualitzen, en el cas del president ja s’ha arribat al final del procediment i la inhabilitació es podria produir “en breu”, perquè només cal que el ministeri aprovi l’expedient via decret. Com explica El Confidencial, el ministeri va comunicar dimecres a Governació que té cinc dies per remetre la informació per obrir l’expedient, entre la qual hi ha d’haver el nom de l’instructor que se’n farà càrrec.

Dubtes legals a la Generalitat

Però fonts del Govern, en canvi, asseguren que cal estudiar com s’aplica aquesta llei perquè la Generalitat també té competències en aquest àmbit i queda el dubte damunt la taula sobre si es pot continuar aquest procés un cop hi hagi executiu a Catalunya i s’aixequi el 155. Defensen, a més, que no és habitual que s’apliqui d’una manera tan estricta i menys per una “qüestió de terminis”. Hisenda, al seu torn, respon que hauran de ser els funcionaris de la Generalitat els que proposin l’instructor i que, tant si s’aixeca el 155 com si no, aquest haurà de continuar complint la llei. A més, per decidir si finalment hi haurà inhabilitació o no, la llei exposa que s’ha de tenir en compte si hi ha hagut perjudicis per a l’interès públic, la repercussió de la conducta en els ciutadans i la percepció de qualsevol quantitat incompatible. A més, en cas que aquestes infraccions constitueixin un delicte es preveu l’extrem de posar-ho en coneixement del ministeri fiscal.

Hisenda, doncs, obre una altra via per inhabilitar Puigdemont i té sota la lupa altres alts càrrecs, com ara Comín i Rull. Fonts de l’entorn de Comín asseguren que el conseller no té cap problema a presentar la declaració de béns si se li envia una notificació que, de moment, no ha rebut, informa Laia Forès.