Miquel Mir: “Va ser una errada monumental que el Ministeri projectàs canonades en un torrent”

EivissaEl conseller balear de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, en una compareixença voluntària davant la Comissió de Medi Ambient del Parlament, va dir dimecres 11 que, del total del cabal mal depurat de les depuradores balears, el 92% correspon a la depuradora d’Eivissa. Segons les dades, de les 79 estacions de depuració d’aigües residuals que gestiona Abaqua, vuit no compleixen la normativa i, d’aquestes, quatre són a Eivissa.

Què causa aquestes xifres?

Les inversions hidràuliques en estacions de depuració són complexes des d’un punt de vista tècnic i també econòmic. És important parlar d’inversió en obra nova en estacions de depuració, però també és molt necessari parlar d’inversions de manteniment perquè en necessiten de manera recurrent. Molts dels problemes que hem tingut en aquesta comunitat tenen a veure amb el fet que durant determinats períodes no hi ha hagut inversió. Un segon aspecte preocupant és el de la quantitat d’aigua que arriba en condicions dolentes a aquestes estacions de depuració. Les estacions fan processos biològics que poden arribar a eliminar el 75% de la matèria orgànica que porten les aigües; ara bé, si l’aigua que hi entra no compleix la normativa pel que fa a la seva càrrega de matèria orgànica i química, idò, òbviament, el funcionament d’aquestes depuradores es veu afectat.

A Eivissa aquests màxims se superen de llarg. Hi ha una normativa legal, per tant, que s’incompleix. Quines en són les causes i què s’hi pot fer?

Gran part del problema se solucionaria si se separassin les aigües pluvials de les aigües fecals a la xarxa de clavegueram. El sistema de depuració és complex i les estacions de depuració en són tan sols una part. L’aigua arriba a les EDAR mitjançant una xarxa de clavegueram, que és de competència municipal, i un dels problemes que tenim a les Illes és que bona part d’aquesta xarxa és unitària, és a dir: les aigües pluvials i les fecals van juntes. De les 79 depuradores que actualment gestiona el Govern mitjançant l’empresa pública Abaqua, n’hi ha vuit en què s’han identificat problemes en el compliment normatiu de l’aigua depurada. D’aquestes vuit, n’hi ha set que reben aigua del clavegueram que no compleix la normativa establerta al Pla Hidrològic de les Illes Balears. Es a dir, un 87,5% d’aquestes vuit depuradores no reben una aigua de qualitat sota els estàndards normatius. Això, òbviament, posa en perill els processos biològics de la mateixa depuradora i dificulta que aquestes depuradores puguin complir amb els paràmetres establerts. És necessari reforçar els sistemes de depuració, tot i que el 78% del cabal es va poder depurar d’una manera correcta. Cal que totes les administracions amb competències dins el sistema de sanejament i depuració prioritzin inversions per tal de revertir la situació.

Quines són les administracions responsables d’aquesta divisió de la xarxa de clavegueram i del sanejament?

La competència en depuració des del punt de vista integral és una competència estrictament municipal. No obstant això, i atesa la complexitat de dur a terme totes aquestes tasques, des de l’any 1990 en aquesta comunitat autònoma molts ajuntaments varen signar convenis amb l’empresa pública Abaqua per tal que gestionàs les depuradores. Les xarxes de clavegueram també són competència municipal i la gestió depèn dels ajuntaments, els quals han de prioritzar, en aquest sentit, la separació de la qual parlàvem, perquè la xarxa unitària és un dels problemes principals no sols perquè aporten a les depuradores aigües que moltes vegades no compleixen amb la normativa, sinó perquè en períodes d’intenses pluges, i això és molt freqüent a Vila, tenim problemes d’ultrapassament de les xarxes que provoquen abocaments d’aigües fecals. Pel que fa als abocaments del port de Vila, m’agradaria aclarir que, malgrat que diferents mitjans de comunicació els han atribuït al mal estat de la depuradora de sa Coma, això no és cert. Entre altres coses, perquè l’aigua que vessa directament al port ni tan sols ha arribat a la depuradora. Són vessaments directes de la xarxa de clavegueram de Vila.

La Federació Empresarial Hotelera D’Eivissa i Formentera va escriure al Ministeri de Transició Ecològica per demanar explicacions sobre el retard de les obres de la depuradora de sa Coma i el Ministeri va explicar que es deu que el traçat dels col·lectors passava per domini públic hidràulic de torrents, motiu pel qual el Govern balear no els va autoritzar. Per això, el govern espanyol va redactar un nou recorregut per terrenys privats que ara s’han d’expropiar. Quina és la situació actual?

És sorprenent la resposta del Ministeri. Òbviament, dins un torrent, per normativa, no hi pot haver cap tipus de canonada. I és de sentit comú. Va ser una errada monumental del Ministeri, projectar canonades dins un torrent, una cosa inaudita, i per això es modifica el traçat del projecte, que cal recordar que és competència estrictament del Ministeri de Transició Ecològica. Des de la nostra conselleria ens hem posat a disposició del Ministeri per ajudar en la tramitació de les expropiacions que ara s’han de dur a terme. És a dir, tot i no ser competència nostra, volem ajudar a agilitzar els tràmits al més aviat possible, però tornam a demanar al govern central la màxima celeritat en aquesta qüestió, ja que és, tal com posen de manifest les dades dels quals parlam, una prioritat per resoldre el problema de les aigües mal depurades en aquestes illes.