Mor Alfredo Pérez Rubalcaba, el 'superministre' que el PSOE volia com a president

MadridL'exministre de l'Interior i exvicepresident del govern Alfredo Pérez Rubalcaba ha mort aquest divendres, als 67 anys, a l'Hospital Puerta del Hierro de Majadahonda, on va ser ingressat dimecres després de patir un ictus.

Rubalcaba és una de les personalitats més destacades de la història recent del PSOE, que va apostar per ell com a candidat a les eleccions del 2011. Va perdre contra Mariano Rajoy, un any després de ser promocionat com a 'superministre' pel llavors president José Luis Rodríguez Zapatero, que li va sumar al càrrec de ministre de l'Interior el de vicepresident i portaveu del govern.

Des de la cartera d'Interior, que va ocupar entre 2006 i 2011 durant els dos governs de Zapatero, Rubalcaba va ser clau per al debilitament de l'organització terrorista, amb nombroses detencions que van anar escapçant la banda i que la van portar a anunciar un alto al foc el 2011, poc abans que el dirigent socialista deixés el ministeri.

El camí dins del PSOE

Ni el reforç com a home fort del seu govern, ni la seva habilitat verbal i intel·ligència, ni tampoc el suport majoritari dels 'barons' davant la voluntat de Carme Chacón de succeir Zapatero de cara a aquells comicis van ser suficients per derrotar Rajoy ni per evitar una fortíssima davallada del PSOE, que va passar dels 169 escons obtinguts el 2008 a 110.

La derrota, però, no es va atribuir tant al lideratge de Rubalcaba com al pes de la crisi econòmica gestionada per Zapatero amb un pla d'austeritat que va decebre els votants d'esquerra i que va desembocar en les històriques marxes del 15-M. "No em faltava res: la prima de risc disparada, l'atur desbocat i amb l'aprovació del dèficit zero en un canvi constitucional, l'article 135, amb el vot del PP que probablement ens va salvar del rescat però que va enfonsar els ànims de l'electorat de l'esquerra", va analitzar el mateix Rubalcaba uns anys després.

Malgrat la derrota, Rubalcaba va presentar batalla per a la secretaria general socialista, càrrec que va assolir el 2012, al guanyar en un Congrés a Carme Chacón, per un marge estret. Va mantenir el càrrec només fins al 2014, quan després d'una derrota a les eleccions europees va obrir un procés de relleu per al qual es va postular un aleshores desconegut Pedro Sánchez, que es va imposar en un procés de primàries.

Abans de deixar la política per tornar a la Universidad Complutense com a professor aquell mateix 2014, Rubalcaba va tenir un paper rellevant en converses d'una banda amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i de l'altra amb el de Catalunya, Artur Mas, els quals pressionava per arribar a un acord sobre una reforma constitucional per arribar a un punt de consens que frenés la celebració de la consulta per la independència del 9-N, a la qual s'oposava. També va nomenar el socialista José Enrique Serrano, segons va publicar 'El Periódico de Catalunya', perquè se sumés a unes converses secretes amb altres interlocutors del govern de Rajoy i del de Mas, aquestes sí a tres bandes. La sortida de la política del llavors líder de l'oposició es va veure dins el PSOE com una pèrdua important en la interlocució entre l'Estat i Catalunya.

De jove atleta estudiant de química a ministre

Fill d'un pilot d'avió i net d'un comandant republicà i nascut al petit poble de Cantàbria Medio Cudeyo l'any 1951, "només perquè la meva mare era de l'antiga escola i volia tenir fills a prop de la seva mare", va explicar el 2017 a la Cadena Ser, Rubalcaba es va criar a Madrid i va ser educat al selecte Colegio del Pilar, on també va estudiar José María Aznar, un any més jove que el socialista.

Durant uns anys, entre l'institut i els primers anys de la carrera de química a la Universidad Complutense de Madrid, Rubalcaba va ser una jove promesa de l'atletisme en els 100 metres llisos, fins que una lesió als isquiotibials li va espatllar una final. Va continuar corrent, però ja sense aspiracions.

La carrera política al PSOE la va començar el 1974, amb només 23 anys, i el 1993 va ocupar el seu primer escó com a diputat. Abans ja havia estat ministre d'Educació amb Felipe González, entre el 1992 i el 1993.

Amb José María Aznar al poder, des del 1996, Rubalcaba va anar assolint cotes de poder dins del PSOE, fins a tenir un paper rellevant en el disseny de la campanya que va dur Zapatero a la Moncloa el 2004. Després d'aquella victòria va assumir el rol de portaveu del grup parlamentari socialista, fins que el 2006 va entrar de nou al govern, com a ministre de l'Interior, càrrec que va mantenir també en la següent legislatura. El 2010 va acumular a aquest càrrec els de vicepresident primer i portaveu del govern espanyol i es va convertir en un 'superministre' de Zapatero, un home d'estat que havia de liderar la recuperació econòmica com a president del país, un càrrec que va quedar pendent al seu currículum.