Mor Federico Mayor Zaragoza, el català que va dirigir la Unesco

BarcelonaFederico Mayor Zaragoza (Barcelona, 1934) ha mort aquest dijous als 90 anys. Amb una sòlida formació científica i una llarga trajectòria en el món de la diplomàcia educativa i cultural, va ser director general de la Unesco del 1987 al 1999, càrrec des del qual va impulsar projectes de promoció de la pau, els drets humans i el diàleg entre cultures. Al deixar el càrrec, va crear i presidir la Fundació per una Cultura de Pau per seguir potenciant els principis troncals que havia defensat des de la Unesco: justícia, llibertat, igualtat i solidaritat.

De tarannà dialogant, Mayor Zaragoza s'havia format primer a l'Escola Virtèlia, d'orientació cristiana i catalanista, un centre fundat el 1939 i per on va passar bona part de l'elit de la burgesia barcelonina més políticament i culturalment inquieta que en la Transició agafaria les regnes de la democràcia, des de Pasqual Maragall fins a Miquel Roca. "He sigut un catalanista tota la vida: si no, el Ramon Fuster i el Francesc Gomà, companys de la Virtèlia, m’haurien renyat", bromejava el 2018 en una entrevista a l'ARA. L'etapa universitària, ja en ple franquisme, la va cursar a Madrid, on es va llicenciar (1956) i doctorar (1958) en farmàcia amb un expedient acadèmic brillant. Al cap d'uns anys es convertiria en catedràtic de bioquímica.

Aquesta dualitat catalana i madrilenya el va convertir, amb el temps, en una figura pont, un català que havia crescut en el resistencialisme educatiu catalanista i havia col·laborat institucionalment amb l'últim franquisme aperturista. El 1974 i el 1975, abans de la mort del dictador, va ser subsecretari d'Educació i Ciència del govern espanyol. "Vaig treballar molt per una cosa que deien que era impossible: el retorn a Catalunya del president Tarradellas", recordava fa uns anys a l'ARA. Afiliat a la UCD d'Adolfo Suárez, va acabar sent ministre d'Educació (1981-82) amb el govern de Leopoldo Calvo-Sotelo. Abans, però, el 1978, ja havia estat director general adjunt de la Unesco, on acabaria retornant i fent carrera.

Al llarg de la seva trajectòria, Mayor Zaragoza també va ser rector de la Universitat de Granada i vicepresident del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), a més d'impulsor del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa. Ja més gran, el 2005, el secretari general de l'ONU, Kofi Annan, el va designar copresident del Grup d'Alt Nivell per a l'Aliança de Civilitzacions. Entre moltes altres institucions, també va ser membre honorari de l'influent Club de Roma.

Vinculat sempre amb Catalunya, va tenir una relació cordial amb el president de la Generalitat, Jordi Pujol, que el 1988 li va imposar la Medalla d'Or de la Generalitat. Un any després va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i el 2005 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. A l'inici del procés independentista, es va mostrar partidari del dret a decidir. "L’actuació de la policia l’1-O va ser lamentable", va dir després de referèndum del 2017. D'acord amb el seu tarannà de diàleg, va demanar aleshores que s'arribés a una solució pactada entre els governs espanyol i català, i va advocar per un diàleg sincer entre catalans independentistes i no independentistes.