Mor Francesc Antich, expresident de les Illes Balears

PalmaL'expresident del Govern de les Illes Balears Francesc Antich ha mort aquest dijous a 66 anys a causa d'un càncer que li detectaren el 2022. Nascut a Caracas (Veneçuela) el 1958, advocat de formació i funcionari de carrera, Antich va dedicar la pràctica totalitat de la seva vida a la política. I ho va ser gairebé tot: si en la seva trajectòria destaquen els fets d'haver presidit el Govern balear dues legislatures no consecutives (1999–2003 i 2007-2011), el de ser el creador del primer Pacte de Progrés de les Balears i el primer president del PSIB-PSOE de la història de les Illes, també va ser batle d’Algaida (1991–1997), conseller del Consell de Mallorca (1995–1999), diputat al Congrés (2004–2007) i senador (2011–2019). La seva darrera responsabilitat pública fou com a president de l'Autoritat Portuària de les Balears, un encàrrec que va rebre l'any 2020 de la llavors presidenta del Govern, Francina Armengol, de la qual ell havia estat el gran mentor polític, i que va haver de deixar el mes de novembre de 2022 pels problemes de salut.

Home de profundes conviccions polítiques, socialista d'arrel i líder dialogant, a Antich sempre se l'ha qualificat com un polític amb seny. Però quan ell havia de definir-se políticament, al costat de la ideologia socialista hi posava sempre la identitat cultural. Així ho declarava a l'ARA Balears en la darrera entrevista concedida: "Jo, que vaig néixer dins el socialisme i l’autonomia, sempre he fet política amb una força identitària important, de col·lectivitat, de pertànyer a un poble i conscient que sense el poble no som ningú". D'aquí que d'ell, com de la seva deixebla Armengol, se'n deia que era "més PSIB que PSOE".

Un Pacte de Progrés "revolucionari"

A Algaida, el poble dels seus pares en el qual ell ha viscut sempre des que de nin tornaren a l'illa des de Veneçuela, on havia nascut, va ser un batle proper. Com a conseller de Medi Ambient del Consell de Mallorca es destaquen les polítiques incipients en sostenibilitat i participar en l'impuls de la que va ser la primera moratòria urbanística. Com a president del Govern, especialment en la primera legislatura, se'l reconeix com el gran artífex del primer Pacte de Progrés, un Executiu que començaria a treballar en molts dels temes que ara mateix marquen l'agenda i són prioritaris: igualtat, medi ambient, mobilitat, llengua i memòria democràtica, entre d'altres. El mateix Francesc Antich, fa tot just quatre mesos, qualificava aquell primer Pacte de Progrés d'"absolutament revolucionari": "Va ser absolutament revolucionari i un acte de responsabilitat i generositat grandiós de totes les forces polítiques –progressistes, ecologistes, nacionalistes, de centreesquerra i centredreta– per fer un programa conjunt". I marcava amb claredat un abans i un després: "Es va fer un pla de xoc a una terra en què fins aleshores els poders econòmics es passejaven pels despatxos de les institucions públiques com si fossin seves". 

Tot i que sovint es va dir que Francesc Antich era un president que dubtava molt –i ell mateix ho confirmava–, va suportar fortes pressions i crítiques per part dels poders econòmics i de la dreta política quan aquell primer Pacte de Progrés, ja molt avançada la legislatura, imposà l'ecotaxa. La derogaria el popular Jaume Matas quan el va succeir. En el segon Pacte de Progrés, també presidit per Antich, ja no es va recuperar l'impost turístic, i ell ho justificava així a l'ARA Balears: "Les ferides estaven molt fresques. S’ensumava la gran crisi, posar-la era afegir al banyat. A més, l’augment dels fons estatutaris ens permeteren fer inversions que havíem de fer amb l’ecotaxa. I en poder, el Govern de Francina Armengol la va recuperar. Ara ja ningú no la qüestiona, ara se la reparteixen". Tothom reconeix a Antich la seva ironia i un humor que es manifestava sovint quan feia anàlisi política i social.

Dues presidències

A més de l'ecotaxa, del temps de les seves dues presidències de les Illes Balears són la creació del Parc Natural de Llevant, la protecció de fins a 27.000 hectàrees de territori, l'aprovació dels plans de residus de Mallorca, Eivissa i Formentera, el Pla hidrològic, la lluita contra les places turístiques il·legals, la creació d'una central de reserves turístiques, la Llei de comerç amb iniciatives de protecció del producte local, el primer Pla energètic, el primer projecte de gasoducte, les línies de tren fins a Manacor i sa Pobla, entre moltes altres mesures. També durant el primer Pacte de Progrés es va crear l’Institut de la Dona, es va redactar i aprovar la Llei de parelles estables i la Llei cremallera per la igualtat de dones i homes en política.

La segona legislatura (no consecutiva) en què Francesc Antich va presidir l'Executiu balear va estar molt condicionada pels casos de corrupció que implicaven Unió Mallorquina (UM), aleshores socis de govern dels partits d'esquerres. En aquest cas, Antich no ho va dubtar i va decidir trencar el Govern. "Va ser una decisió molt meva, encara que tots els consellers, fins i tot els d’UM, hi varen estar d’acord: necessitàvem tallar allò perquè, si no, ens contaminaria", confessava aquest passat mes d'agost.

Defensor del català

Defensor de la cultura i la llengua pròpies, durant el seu mandat les Balears donaren suport a Catalunya en la creació de l'Institut Ramon Llull, del qual entraren a formar part, també es va crear el Consell Social de la Llengua Catalana i es va posar en marxa la ràdio en català. "No té sentit fer política en contra de la llengua i la cultura pròpies", manifestava amb contundència com a crítica de les polítiques afeblidores del català a les Illes i d'una extrema dreta la irrupció en les institucions de la qual era un de les seves principals preocupacions.

Antich va ser un dels dos senadors socialistes –l'altre va ser l'expresident català Montilla– que no votaren a favor de l'aplicació de l'Article 155 a Catalunya després de l'1-O. "L’Article 155 és copiat de l’article 37 de la Carta de Bonn, i diu que el Senat podrà ordenar a les autoritats díscoles que facin el que toca fer, però no diu res de poder intervenir-hi. I si has de donar ordres a les autoritats vol dir que hi són, que no les han llevades, i a Catalunya les varen llevar. A més, no hi vaig donar suport perquè jo no pensava només en Catalunya, també pensava en les Illes Balears, em preguntava si per qüestions de llengua o de qualsevol cosa un dia ens aplicarien un 155", rememorava aquest estiu passat.

Francesc Antich, que havia estat futbolista, que practicava el ciclisme de manera habitual, era sobretot un glosador actiu. Prova d'això és que, tot just dos dies abans de la seva mort, felicitava l'any amb una glosa: "Plou del cel felicitat / i pertot brillen llumins / de colors de fons marins / amb un relleu platejat; / jo vos desitj de bon grat / que vos il·luminin l'any, / posin barreres i pany / a les penes i tristor / i obrin portes a l'amor / per viure, amb un gran afany".

Des del moment que s'ha conegut la mort de Francesc Antich, s'han succeït les mostres de condol i de reconeixement a la seva tasca. Aquest divendres, el Consolat de Mar, la seu del Govern que Antich va presidir durant dues legislatures, acollirà la capella ardent entre les 16.30 i les 20:30 h. A més, el Gabinet de Presidència ha convocat, també, un minut de silènci en memòria d'Antich a les 16.30 h al Consolat de Mar. El comiat al seu poble, al cementeri d'Algaida, serà aquest dissabte a les 11 h.