Mutisme del Govern sobre l'informe d'internalització dels informatius d'IB3

Palma“Hi continuam treballant”. D’aquesta manera responen fonts de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat quan se’ls demana –fins a tres vegades– sobre l’informe que ha de deixar clar el posicionament del Govern sobre la internalització dels serveis informatius d’IB3. Va ser el 31 de març quan el Parlament va donar nou mesos a l’Executiu per presentar aquest document. És a dir, fins al 31 de desembre. Es tracta d’un termini que la mateixa consellera de Presidència, Mercedes Garrido, considera massa curt –segons va assenyalar en el ple del Parlament del 7 de desembre. La consellera va assegurar que l’informe estava “elaborat, però no acabat”, sense precisar en cap moment quan l’entregaria a la Cambra.

L’Executiu considera que li manca temps, malgrat que l’ens va elaborar una proposta d’internalització el 2010 –quan governava el socialista Francesc Antich–, que la consultora Pricewaterhouse Coopers(PwC) va fer un informe (2019) i que el Consell Assessor d’IB3 va proposar la internalització dels serveis informatius en un altre informe (2019). “El Consell Assessor de Continguts i de Programació de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (EPRTVIB) considera que uns serveis informatius internalitzats en tots els departaments és la garantia més gran de compliment dels preceptes d’objectivitat, pluralitat, professionalitat i independència, així com el de qualitat i estabilitat de les relacions laborals (...)”, exposa el text.

Fonts del comitè d’empresa dels informatius d’IB3 assenyalen que, malgrat que no confien del tot en el Govern, encara hi ha un marge. El comitè es va reunir amb Garrido pel març i la consellera va manifestar llavors que volia treballar per resoldre aquesta situació, la qual afecta uns 200 treballadors.Segons expliquen, el Govern no estaria elaborant un informe propi, sinó que hauria reclamat a PwC una actualització del seu, sota la supervisió de funcionaris de l’Executiu.

Possible cessió il·legal

Mentre que el Govern té pendent l’entrega de l’informe, Dalton Audiovisual continuarà gestionant els serveis informatius fins a gener del 2023, encara que el contracte amb aquesta empresa es pot prorrogar anualment fins a tres anys més. A més, el Jutjat Social número 3 de Palma va desestimar pel juny la demanda dels treballadors dels serveis informatius per presumpta cessió il·legal de treballadors –quan un treballador fa feina per a una empresa, però formalment és d’una altra. Els empleats varen recórrer i actualment esperen el dictamen del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB).

Per la via legal, “l’únic camí per aconseguir la internalització és la cessió il·legal”, explica l’advocat que du el cas dels treballadors d’IB3, Paco Pérez. “El Jutjat Social va considerar que no n’hi havia perquè hi ha una mena de frontera entre els treballadors cedits per Dalton i els editors d’IB3, de tal manera que no interactuen”, explica. Però l’advocat remarca que els treballadors d’informatius “treballen a les instal·lacions d’IB3 i fan servir els mitjans materials de l’ens públic”. “El que va dir l’empresa en el judici és una falsedat, perquè els editors ordenen la feina dels redactors com en qualsevol altre mitjà”, afegeix.

A més, Pérez troba que, malgrat que la figura del fals autònom és una de les més precàries que hi ha habitualment en els mitjans de comunicació, “la subcontracta és la forma de precarietat més intensa en una dimensió general”, i en molts de casos “implica una cessió il·legal”. En el cas d’IB3, “mentre que la part superior de la piràmide és de la plantilla de l’ens públic, el personal subordinat –redactors, productors, realitzadors– és de l’empresa subcontractada. Entenem que és una anomalia i una cessió il·legal de manual”, conclou.

L’actual director general d’IB3, Andreu Manresa, també va fer servir la paraula “anomalia” per referir-se a l’externalització dels serveis informatius en una compareixença davant del Parlament el març del 2019. A més, però, va subratllar que revertir aquesta situació no és una decisió només administrativa, sinó també política.

Segons l’informe de PwC, al qual ha tingut accés l’ARA Balears, la internalització dels serveis informatius d’IB3 suposaria una despesa anual addicional d’uns dos milions d’euros –el pressupost de l’ens per al 2022 és de 33,4 milions d’euros–. Cada any, es gasten 12,3 milions d’euros en subcontractes ­–la d’informatius, amb vuit milions d’euros a l’any, és la més important, però n’hi ha cinc en total–, mentre que el cost anual amb totes les àrees internalitzades seria de 14,3 milions aproximadament. Això no obstant, l’informe d’IB3 del 2010 situa aquest cost anual per sota, en 12,2 milions d’euros. Aquesta proposta va quedar dins un calaix a causa de la crisi econòmica, malgrat que Francesc Antich havia promès, en campanya electoral, que els treballadors tindrien estabilitat.