Jordi Cañas: "El nacionalisme català és xenòfob des de Valentí Almirall i Pompeu Fabra"

BarcelonaJordi Cañas (Barcelona, 1969) és eurodiputat de Cs i, des de fa un mes, el portaveu del partit en l'àmbit estatal.

Què hauria fet Ciutadans al Congrés aquesta setmana?

— Aquest govern s'ha acostumat a utilitzar el reial decret de manera absolutament il·legal, barrejant-hi coses que no són d’extrema urgència. Què hauríem votat? Doncs que no. I més si haguéssim sabut el que se li va acabar entregant a Junts.

El govern espanyol s’ha compromès amb Junts a delegar les competències en immigració.

— Al nostre país cal que hi hagi un debat sobre els problemes derivats de la immigració il·legal, però no ha de sortir perquè ara hi hagi un grup d'ultradreta nacionalista català que des de Ripoll parla dels immigrants, que és el motiu pel qual Junts ara ha demanat això. Aquest és un debat que ve d’una derivada de la immigració, que és la xenofòbia. Lliurar la immigració a qui té un component xenòfob a l'ADN polític, a més de ser un error és un problema.

Diu que Junts és xenòfob?

— No ho dic jo, a l'ADN del nacionalisme català, des del seu origen a finals del segle XIX, des de Valentí Almirall, Pompeu Gener, Prat de la Riba, el Doctor Robert, Pompeu Fabra, està ple de xenofòbia i de racisme. Tampoc és estrany, perquè els moviments nacionalistes de finals del XIX i principis del XX estan tots trufats d’això. Però és que el català també. Les declaracions de Quim Torra no són més que la derivada de les del senyor Pujol, com les declaracions de Junqueras ho són de les d’Heribert Barrera. No és nou, eh? Pompeu Fabra era un eugenista.

Pompeu Fabra era xenòfob?

Sí, defensava l’eugenèsia. El supremacisme nacionalista català es fonamenta en el fet que hi ha pobles inferiors. I no només passa amb la immigració d'origen llatinoamericà, magribí o europea, també amb la interna. Alguns creuen que només hi ha una forma de ser català, amb un idioma i origen concret.

Aquests dies s’ha parlat de la delinqüència multireincident.

— Hi ha un percentatge de delictes provocats per la immigració? Esclar, i això té a veure amb determinades pautes culturals, econòmiques i també amb la desigualtat. El que vull és que algú que reincideix en un delicte sigui castigat. Tant me fa d'on vingui. I si el que ho ha fet està en situació irregular, doncs evidentment ha de ser retornat al seu país. Però el debat que promouen ara és identitari. Barrera volia una Catalunya sense immigrants.

Barrera no està entre nosaltres.

— Junqueras no està entre nosaltres? I Torra tampoc? Jo encara recordo quan Pedro Sánchez deia que Torra era el Le Pen espanyol.

Cs ha criticat també que la Generalitat vulgui equiparar el català i el castellà en l’acollida dels immigrants. Per què?

— Perquè la nacionalitat és espanyola i la llengua comuna, l’espanyol.

Però el català és la llengua pròpia del territori on s’han d’integrar.

— Entenc que algú vulgui la independència per posar com a condició sine qua non l'idioma, però mentre Catalunya sigui part d'Espanya el que dona la condició de ciutadà és la Constitució. Jo espero que corrin les persones d’origen llatinoamericà si la competència es delega a la Generalitat perquè seran els primers a patir-ne les conseqüències.

Els exigirien el mateix que a una persona que vingués del Marroc, de la Xina o del Pakistan, no?

— Però això no s’exigirà a Múrcia. Aquestes competències no les han de desenvolupar les comunitats autònomes i menys aquells que darrere del que demanen tenen un tuf xenòfob.

Però quin greuge tindrien les persones que vinguin de Sud-amèrica?

— Sap el que provocarà? Que molta gent, en lloc de venir aquí, anirà a l’Aragó. El senyor Turull vol controlar així els fluxos migratoris.

Per què s’oposen a l’escorta del president Puigdemont?

— Si té riscos de seguretat, que es pagui l’escorta, com fan molts delinqüents. Els mafiosos van amb escorta. Un mafiós no li demana a un govern que li posi un escorta. Si l'hi posa el senyor Marlaska tornarem a anar al jutjat i posarem una denúncia, com ja vam fer amb Miquel Buch. És segur que l’autoritzaran. El nivell de genuflexió de Pedro Sánchez és il·limitat i no tinc cap dubte que està disposat a donar escorta a un pròfug de la justícia.

Vostè fa ara un pas endavant al partit quan ja han plegat Rivera, Arrimadas i Guasp, en el pitjor moment per al partit.

— El partit va viure un moment pitjor l'any 2009, sense cap enquesta que ens donés representació per a les eleccions del 2010. Econòmicament, estàvem pitjor i teníem molta menys experiència política. Vam entrar al Parlament i al cap d’uns anys vam guanyar les eleccions.

Però tampoc havien tocat el cel guanyant les eleccions i entrant a governs autonòmics.

— Llavors no teníem l’experiència de poder demostrar que quan governem i on governem es viu millor.

Els han castigat electoralment a tot arreu.

— És una cosa que no entenc però que respecto. El nostre retorn comença a les eleccions europees.

Què han fet malament?

— La política avui dia és emocional. Avui dia ningú vota pels programes electorals. Nosaltres vam transmetre aquesta adscripció emocional a Catalunya i ens vam presentar com un partit jove d’una Espanya nova. Allò també va ser emocional, però vam dessintonitzar aquella emoció.

¿El PSC també el defineix com a nacionalista o separatista?

— Es comporta com a tal. El que busca és aconseguir el poder amb pactes amb partits nacionalistes. Serà capaç de sacrificar qualsevol cosa.

Fa una estona m’ha dit que es veu al govern català. Amb Salvador Illa de president?

— El 2017 vam aconseguir més d’1,1 milions de vots, que poden conformar una majoria alternativa. Amb el PSC no s'hi pot comptar.

A les catalanes s’hi presentaran encara que no surtin a les europees?

— Sí.

Vostè es veu en alguna altra formació política?

— Ara mateix aquest continua sent el meu projecte perquè hi continuo creient. Però si algun dia deixa de ser-ho i apareix un nou projecte polític, no el puc descartar.