Navarra torna a topar amb els interessos del PSOE a Madrid
Sánchez desautoritza els plans de la seva candidata a la comunitat
VitòriaEl PSOE torna a creuar-se en el camí dels socialistes de Navarra. La possibilitat apuntada per la secretària general del Partit Socialista Navarrès (PSN), María Chivite, de deixar UPN i la dreta espanyola un altre cop a l’oposició a través d’un acord amb el suport de Podem, Izquierda-Ezkerra -coalició de què forma part IU- i Geroa Bai -coalició liderada per Uxue Barkos i en la qual hi ha el PNB-, amb l’abstenció d’EH Bildu ha agitat el vesper de la política navarresa, de la basca i de l’espanyola. Un altre cop, la comunitat foral apareix com a raó d’estat.
Chivite està disposada a aprofitar l’ocasió de ser presidenta del govern de Navarra i amb aquest objectiu la setmana passada va començar a treballar-se el suport de tres de les quatre formacions que durant la legislatura passada van formar el govern quadripartit de Barkos. Amb la quarta, EH Bildu, no vol pactar-hi. Ni tan sols està disposada a reunir-s’hi, tot i que la seva abstenció és vital per al nomenament anhelat. Un veto que Podem, Izquierda-Ezkerra i Geroa Bai han acceptat de forma implícita i com a mal menor.
Però quan semblava que el principal obstacle per a Chivite era convèncer EH Bildu que s’abstingués a canvi de res -s’ha negat fins i tot a considerar l’opció d’un intercanvi de favors en què aconseguiria el suport dels abertzales a canvi d’ajudar el seu candidat a l’alcaldia de Pamplona, Enrique Malla, a desallotjar-ne el PP-, el fantasma de Navarra com a raó d’estat s’ha tornat a creuar en el camí d’un líder socialista navarrès. Una raó d’estat que no només fa de guia de cohesió per a la dreta -no és casualitat que sigui l’únic territori on Ciutadans i el PP hagin anat en coalició (amb UPN)-, sinó que també exerceix com a límit del terreny de joc per al PSOE.
El cost per a Ferraz
Malgrat que Chivite compta per a la seva jugada a diverses bandes amb la inestimable ajuda del també navarrès Santos Cerdán -un dels homes forts de Pedro Sánchez a l’àrea d’organització del PSOE- el president espanyol no veu gens clara la jugada. Més aviat la veu bastant negra. El risc que la dreta política i mediàtica el crucifiqui per haver fet fora la llista més votada -Navarra Suma té 20 escons mentre que el PSN només en té 11- i, a més, ho faci amb l’aval en forma d’abstenció d’EH Bildu -una qüestió que encara està per veure- i el suport del PNB ha disparat totes les alarmes a Ferraz, on ja han tornat els fantasmes de l’annexió de Navarra al País Basc -oblidant que la transitòria quarta de la Constitució preveu la unificació de totes dues comunitats- i l’espantall dels “pactes secrets amb ETA”.
Pedro Sánchez podria obligar Chivite a renunciar i deixar via lliure al govern de dretes malgrat que ella mateixa va jurar que mai ho permetria i que va qualificar l’aliança d’UPN, el PP i Cs de “pacte de covards”. Si fos així, aquesta no seria la primera vegada que la direcció del PSOE desautoritzés els socialistes navarresos. El 2007, José Luis Rodríguez Zapatero es va oposar al pacte al qual el candidat socialista Fernando Puras havia arribat amb Nafarroa Bai i IU. El 2014, Alfredo Pérez Rubalcaba va impedir a Roberto Jiménez presentar una moció de censura contra Yolanda Barcina amb l’objectiu exclusiu de convocar eleccions. Els navarresos, molt donats a posar malnoms, coneixen aquests episodis com el marzazo i l’ agostazo, d’acord amb l’època de l’any en què es van produir. El compliment d’aquestes ordres va suposar un retrocés electoral del PSN del qual en les últimes eleccions s’estaven recuperant.
La decisió que el PSOE prengui a Navarra no solament afectarà aquesta comunitat, sinó que també pot ser que tingui les seves ramificacions al País Basc, ja que el PNB està molt interessat que Navarra Suma no governi. Fins i tot Joseba Egibar va advertir fa una setmana que aquest suport podria tenir conseqüències en la relació PNB-PSE i en el suport jeltzale a la investidura de Pedro Sánchez, una possibilitat a la qual Urkullu s’ha encarregat de treure ferro els últims dies.
El que sí que sembla clar és que, si el PSOE vol acostar-se a Ciutadans per aconseguir el seu suport en la configuració dels nous governs sorgits del 26-M, una aposta com la de María Chivite a Navarra seria una decisió mortal de necessitat per transitar aquest camí.
