La llei d'amnistia

Junts compleix l'amenaça i bloqueja l'amnistia al Congrés

ERC i el PSOE lamenten el 'no' del partit de Puigdemont, que vol negociar canvis als delictes de terrorisme i traïció

La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, passant per davant dels ministres María Jesús Montero i Félix Bolaños

Madrid / BarcelonaLa llei d’amnistia continuarà unes setmanes més al Congrés per negociar canvis als delictes de terrorisme i al de traïció. Junts ha impedit amb el seu vot en contra que la norma camini cap al Senat —171 a 179—, després que el PSOE hagi rebutjat totes les esmenes que quedaven vives, incloses les dels juntaires. Principalment, els de Carles Puigdemont proposaven modificacions amb l’objectiu d’esquivar les traves que els jutges Manuel García-Castellón i Joaquín Aguirre estan posant perquè les causes de Tsunami Democràtic, els CDR i Volhov quedin emparades en l'amnistia. La decisió de Junts ha indignat Esquerra i el PSOE, que constata una vegada més que la dependència del partit de Carles Puigdemont en aquesta legislatura serà feixuga.

Pedro Sánchez durant el ple del Congrés per votar la llei d'amnistia.

El rostre de Pedro Sánchez era indicatiu de la situació, però les paraules les ha posat el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños. "És absolutament incomprensible que Junts hagi votat en contra d'una llei que ha pactat, a la qual ha votat a favor quatre vegades durant la tramitació, i que ho hagi fet de la mà de PP i Vox, precisament els que volen empresonar-los i il·legalitzar-los. Demano que reconsiderin la decisió", ha manifestat després del ple. Per a Junts, es guanya un mes de negociació per a una "amnistia integral", en paraules de la seva portaveu, Míriam Nogueras.

I és que després de les darreres interlocutòries del jutge Aguirre que reactiven la trama russa i també de García-Castellón, Junts creu que la llei no cobreix tothom. "El que avui s’havia de votar després del rebuig a les nostres esmenes no era la llei d’amnistia que ens va portar a votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez", ha piulat Puigdemont, a més d’acusar els jutges de voler “subvertir la legalitat constitucional per la legalitat togada”. Una declaració que ha rebut resposta per part del Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz: “Des de la Fiscalia no es pot sinó reconèixer la tasca dels i les fiscals i la judicatura en la preservació dels drets constitucionalment reconeguts”.

L'objectiu de Junts era que els encausats de Tsunami –entre els quals hi ha el mateix Puigdemont i Rovira–, els CDR i els de la causa de Volhov, en la qual, entre altres, hi ha el cap de l'oficina de l'expresident Puigdemont Josep Lluís Alay, puguin quedar emparats per l'oblit judicial. Per fer-ho reclamaven dues coses: que se suprimeixin de la llei les referències al terrorisme –que ara és a l'apartat d'exclusions quan hi ha hagut una voluntat de violació greu dels drets humans– i que s'elimini o modifiqui la menció al delicte de traïció, que ara també es pot trobar en el capítol de tipus penals no amnistiables.

Els contactes entre el PSOE i Junts han sigut constants al llarg de les últimes hores, tot i que els socialistes tenien clar aquest matí cap on s'encaminava la votació. L’executiva de Junts ja havia avançat que si no s’acceptaven els canvis que proposaven els seus set diputats no podrien votar a favor de la llei. En canvi, ERC considerava que a aquestes altures ja no té sentit "caure en el parany de jutges amb interessos espuris" i la diputada Pilar Vallugera ha lamentat durant la seva intervenció en el ple que els centenars de beneficiaris de la llei hagin d’esperar. "No va de [Carles] Puigdemont i [Marta] Rovira", ha subratllat.

Noves crítiques als jutges

La tensió ha sigut palpable als passadissos de la cambra baixa i durant el debat a l’hemicicle, on ha tornat a haver-hi dures crítiques al poder judicial. El diputat dels comuns Gerardo Pisarello ho ha dit "clar i català": "Amb jutges de partit disposats a tot, fins i tot a retorçar i inaplicar la llei, no hi ha seguretat jurídica". Però la més contundent ha sigut Nogueras. "El jutge Aguirre reobre una causa el dia abans que es voti aquesta llei, i no farem res? Es passeja per televisions europees prevaricant, i no farem res? García-Castellón s’inventa delictes un cop publicat el primer text de la llei, i no farem res?", s’ha preguntat la portaveu de Junts, que ha recriminat al PSOE que no hagi acceptat les seves esmenes.

Nogueras: "El jutge Aguirre reobre una causa de fa anys el dia abans de la votació d'aquesta llei i no farem res?"

Els socialistes creuen que, eliminant els delictes de terrorisme i de traïció de les exclusions de l'amnistia, la llei no passarà el filtre del Tribunal Constitucional ni el de la justícia europea. "A Europa no hi ha Marchenas ni Aguirres", ha replicat Nogueras. "La llei no es pot sotmetre a canvis amb cada notícia que es coneix. Som davant una llei per a una generació, no per respondre als titulars del dia. Sense seguretat jurídica, aquest avenç històric no seria possible", subratllen fonts del PSOE per argumentar el seu no a totes les esmenes impulsades pels independentistes. Els socialistes volien que la tramitació fos com més ràpida millor i, amb aquesta dilatació, la nova negociació que s'obre coincidirà amb les eleccions gallegues del 18-F.

Vallugera: "Aquesta amnistia no va de Puigdemont o Rovira"

Sánchez sí que es va avenir a fer canvis la setmana passada com a resposta als moviments de García-Castellón, però va veure que els jutges trobarien escletxes per continuar torpedinant l’amnistia. La confiança en el PSOE, doncs, és que les acusacions d’Aguirre i de García-Castellón acabin caient quan les hagin d’analitzar instàncies judicials superiors. Però no hi ha cap garantia que el Tribunal Suprem esmeni la plana al magistrat de l’Audiència Nacional, més aviat al contrari. 

Com el PSOE, ERC no tenia cap dubte que el millor escenari era no allargar més la tramitació de la llei d’amnistia. Des de Brussel·les, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha dit que era “imprescindible” aprovar la norma aquesta setmana i ha defensat que la proposta actual és “robusta i sòlida”. Fonts republicanes es mostren preocupades i creuen que Junts la pot haver posat en risc. Una de les derivades de la jornada és que es retarda l'obertura del meló dels pressupostos, tant els estatals com els catalans, cosa que interessa principalment a ERC. Ha semblat que Nogueras ho insinuava durant el seu discurs: “Algú s’ha de mantenir en la defensa dels drets fonamentals. Probablement, siguem els únics que no estiguem lligats de mans i peus per fer-ho”.

Hi ha marge per negociar?

Hi ha marge perquè algun actor es mogui en aquest pròxim mes? El PSOE creu que ha de ser Junts, i Junts que ha de ser el PSOE. “Avui no surt perquè som on som. D’aquí a 20 dies ja ho veurem, no tancarem la negociació en 30 segons”, apuntaven des de Ferraz. Però dos ministres de pes asseguren que el PSOE ha arribat al límit. La presidenta de Junts, Laura Borràs, ja advertia diumenge que el seu partit treballaria “fins al temps de descompte” per poder incloure canvis a la llei, i el cert és que el reglament del Congrés preveia aquesta alternativa amb què no es comptava els últims dies: tornar a donar marge a la transacció d’esmenes en comissió. Si finalment els socialistes no es mouen, la pressió recaurà sobre Junts, que és el primer interessat que aquesta llei d’amnistia vegi la llum. De moment, s’hi ha oposat per portar al límit la negociació amb el PSOE.

stats