La CUP aposta per la via unilateral davant del “pas enrere” d’ERC i JxCat

BarcelonaUna de les grans incògnites de la pròxima legislatura és quins passos seguiran els partits independentistes en cas que guanyin les eleccions. De moment no hi ha una posició unànime i les discrepàncies se centren, sobretot, en si cal apostar per la via unilateral, com s’ha fet aquesta legislatura per poder celebrar el referèndum de l’1-O i fer la declaració d’independència. Mentre que ERC i Junts per Catalunya negocien renunciar a la unilateralitat, la CUP avisa que és “l’única sortida” possible per aconseguir la independència. “No hi renunciem perquè estaríem evidenciant que a la mínima amenaça de l’Estat ens quedem immobilitzats i sense fer res”, va dir la portaveu del secretariat, Núria Gibert. De fet, els cupaires consideren que els plans dels partits d’Oriol Junqueras i Carles Puigdemont són “un pas enrere” per al sobiranisme.

“La via unilateral l’ha decidit un Estat que no vol ni parlar, tot i les múltiples propostes que hi ha sobre la taula”, va assegurar Gibert. Ho va dir després de saber els nou punts comuns que Junts per Catalunya i ERC compartiran als seus programes electorals. Segons va avançar Nació Digital, el document consensuat -es manté obert a l’espera de la CUP- preveu fer possible la plena independència i el desplegament de la República a través d’una “negociació bilateral amb l’estat espanyol i alhora amb la Unió Europea”. Tal com va avançar l’ARA dimarts, el referèndum queda exclòs dels punts en comú acordats.

Davant d’aquesta interpel·lació a l’Estat, els cupaires van criticar que JxCat i ERC “supeditin la voluntat popular catalana a la decisió de l’Estat”. “És un escenari passat”, va dir Gibert, i va titllar d’“entelèquia” les crides al diàleg. El que la CUP reclama és explicar de manera més “clara i nítida” com serà aquesta República i com es desplegarà el procés constituent.

L’altre punt que suposa un “pas enrere” per als cupaires és el que reclama “impulsar un gran acord de país” per eixamplar els suports a favor del dret a l’autodeterminació. “Sona massa al Pacte Nacional pel Referèndum”, va criticar la portaveu, que va reivindicar que “el gran pacte” es va produir l’1-O defensant “físicament” el referèndum. Així, encara que estan d’acord amb la majoria dels punts de l’acord (com aturar la judicialització del Procés o retirar el 155), la CUP creu que els dos punts que fixen el full de ruta de la pròxima legislatura són “un retrocés en termes polítics i socials”.

Els tres partits estan d’acord que la República, encara que està proclamada, no s’ha pogut fer efectiva. Les diferències apareixen quan es tracta de decidir com es desplega: mentre que JxCat i ERC reivindiquen una negociació de tu a tu amb l’Estat “sense cap renúncia prèvia”, la CUP opta per tirar pel dret sense aclarir com farien front a l’ofensiva judicial espanyola.

Quins punts en comú inclouen ERC i JxCat al programa?

Proposen una negociació “bilateral” amb l’Estat i la UE per assolir la “plena independència” i l’articulació “democràtica” de la República. També proposen un “gran acord de país” per eixamplar la majoria a favor del dret a l’autodeterminació.

JxCat i ERC exigeixen la llibertat dels presos polítics i la retirada de tots els processos penals oberts contra el referèndum de l’1-O i la consulta del 9-N. També demanen la retirada dels efectius policials de Catalunya.

Es comprometen a defensar les institucions catalanes, exigir la retirada de l’article 155 i recuperar el control de les finances, i a contrarestar “la campanya contra l’economia catalana orquestrada pel govern espanyol”.

Reclamen que l’Estat es comprometi a respectar els resultats del 21-D i a no tornar a actuar “abusant de la seva posició de força” contra les iniciatives del Govern. Demanen a la UE que vetlli pels drets dels catalans.