Roger Torrent: "La negociació és un win-win per nosaltres: o aconseguim el referèndum o bé més legitimitat"

BarcelonaEl conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979), ha sigut un dels protagonistes de la setmana per haver declarat davant el TSJC i per la seva presència a la taula de diàleg.

¿Hi ha una mínima confiança entre les dues parts perquè funcioni la taula de diàleg?

— La confiança no es determina per decret sinó que es guanya i es construeix. No és un procés gens senzill. Nosaltres no hi acudim amb cap gram d’ingenuïtat, però al mateix temps sabem que és la millor via per a la resolució del conflicte.

De què van parlar? 

— Es van posar sobre la taula els elements que cada una de les parts creu que són imprescindibles. En el nostre cas, l’autodeterminació i l’amnistia.

Diria que el clima va ser bo? 

— Hi ha les bases per seguir treballant en un procés que és molt complex, però que per a nosaltres representa un win-win perquè o bé aconseguim el referèndum o bé més legitimitat interna i externa. És una oportunitat històrica.

Quin incentiu té Sánchez per cedir alguna cosa en aquesta negociació? 

— La certesa que si a l’altra banda no hi ha ningú, si no hi ha propostes sobre la taula i no hi ha avenços, l’independentisme creix. Per tant, saben que si volen resoldre el conflicte l’única via és la negociació.

Si la taula fracassa, ¿el PSOE també hi perd i hi guanya la dreta? 

— Tots som conscients que ens hi juguem molt, però no és una qüestió d’aritmètica política o de previsions electorals, va més enllà.

Hem d’esperar que d’aquesta taula n’aniran sortint resultats concrets que no seran d’entrada ni l’amnistia ni el referèndum. Quines coses podrien ser?

— En un procés de negociació, si un va deixant pistes de quines són les fites intermèdies empitjora la seva posició. Ara bé, abans del resultat final necessitem haver recorregut un camí molt evident i que hi hagi fites en aquest camí.

¿És raonable pensar que abans de Nadal hi haurà alguna cosa? 

— Cal trobar un equilibri entre aquesta necessària discreció perquè les coses puguin evolucionar i la fiscalització, poder reportar amb la ciutadania. Això és el que haurem de saber trobar en els pròxims mesos. Si veiem que no avancem i que no hi ha concrecions, serem els primers no només a explicar-ho, sinó a prendre mesures.

¿Aprovar una llei que blinda el català a l’escola podria ser un fruit de la taula de diàleg? O aniria fora? 

— Per a mi la distinció és molt clara. A la taula de negociació s’hi va a parlar del conflicte polític. Les altres qüestions ja hi ha altres espais per treballar-les. Si barregem els espais no estem afrontant una resolució del conflicte, estem fent una altra cosa.

¿Veuen disposició en el PSOE a fer passos en el camp de la repressió? 

— Això és el que haurem de testejar en els pròxims mesos. Però de la mateixa manera que nosaltres prenem riscos amb aquest procés, el govern espanyol ha de ser conscient que també n’ha de prendre. En tot cas, el PSOE ha de saber que si la taula fracassa serà un fracàs col·lectiu, i, per tant, afecta d’una manera o una altra tots els actors implicats.

¿La divisió independentista al voltant de la taula els debilita?

— Crec que no. La delegació que es va asseure amb el govern espanyol representa el conjunt de la ciutadania i té legitimitat per defensar els interessos de tot el país. 

¿Junts s’ha comportat de manera lleial amb el president?

— S’havia dit que les delegacions havien de ser de govern a govern i, per tant, hem de ser conseqüents amb aquest plantejament.

No m'ha contestat. Si hi hagués un trencament amb Junts, ¿ERC te prou múscul per afrontar un govern en solitari? 

— Això no es donarà. El govern és fort i estable, i tenim una vocació de treball molt important. 

Dimecres també va anar al TSJC. ¿Té alguna esperança de ser declarat innocent?

— El que vam fer nosaltres al Parlament és defensar el dret a la llibertat d’expressió i de participació política dels diputats. Estic convençut que aquests arguments són prou sòlids perquè aquesta causa pugui ser arxivada. 

¿Vostè va parlar d’aquesta situació a la taula amb els membres de la delegació del govern espanyol? 

— No és una qüestió de quins casos concrets vam posar sobre la taula o no. Quan parlem d’amnistia ho fem per extensió i en referència als malauradament centenars de casos que hi ha al nostre país.

¿Va notar diferències entre les dues parts de la delegació del govern espanyol? 

— No cal haver estat a la taula de negociació per constatar que no és el mateix Podem que el PSOE. Però no és només una qüestió de sintonitzar amb el relat o amb el discurs, sinó de fets.

 Aeroport i crisi econòmica

Pedro Sánchez va dir que ja estava aparcada definitivament la inversió de l’aeroport. ¿Ja no hi ha cap possibilitat de salvar-la? 

— El que se’ns ha plantejat és un xantatge: o accepteu la inversió amb les condicions que planteja Aena o no hi ha inversió. Així no es fan les coses. El creixement pel creixement és un model caduc. Del que es tracta avui és d’analitzar les infraestructures que necessitem per a la nostra economia, com volem créixer, quin model econòmic volem, i al mateix temps això ha de ser absolutament compatible amb els criteris mediambientals. De fet, han de ser la prioritat.

Ells ara poden dir que han ofert una inversió de 1.700 milions i que el Govern l’ha rebutjat. 

— Però és que no és una oferta, és una imposició. Si fos un oferiment estaríem parlant de quin model volem i de com s’executa aquesta inversió. Hi ha una sèrie d’elements dels quals Aena no parla o no vol parlar, i que són igual d’importants per definir quin model d’aeroport tindrem, o més fins i tot que si la pista ha de tenir una determinada llargada o n’ha de tenir una altra.

¿La posició de la Generalitat és favorable a l’ampliació, al concepte d’ampliació sempre que es respecti els criteris mediambientals, o en contra de l’ampliació sigui com sigui? 

— La posició de la Generalitat és que qualsevol projecte a l’aeroport ha d’assegurar que té el vistiplau de la Comissió Europea, i això vol dir que els requisits mediambientals han de ser prioritaris. Qui sembla que no tenia una posició homogènia era el govern espanyol.

¿Si no fos conseller aniria a la manifestació avui?

— En aquests moments soc conseller i no acudiré a la manifestació, que em sembla molt respectable 

¿Les patronals i els empresaris li han traslladat el seu malestar?

— Els empresaris tenen una representació institucional i nosaltres hi interlocutem sempre, però tampoc és un col·lectiu unívoc.

¿Vostè està pressionant internament dins el Govern a favor de la reobertura de l’oci nocturn? 

— Al final les autoritats sanitàries són les que ens marquen els criteris de gestió de la pandèmia. I la nostra missió és que les mesures tinguin l’impacte més baix possible i, per tant, acompanyar el sector. 

Una de les claus de la recuperació serà la gestió dels fonts Next Generation. Sap que hi ha queixes... 

— Hem reclamat al ministeri un procés de descentralització i de cogestió d’aquests fons. Nosaltres coneixem molt més els projectes que realment tenen potencial arrossegador i que són transformadors.

¿Aquesta descentralització ha de ser una condició sine qua non per pactar els pressupostos? 

— És una qüestió que hauria de sortir del govern espanyol perquè és una reivindicació molt transversal. En tot cas, jo sempre soc partidari d’utilitzar totes les palanques polítiques a l’abast del Govern o dels partits que en formen part per millorar la vida de la gent.

¿En quin punt estem pel que fa a la fàbrica de bateries?

— És molt important la fabricació de bateries, òbviament, però a vegades l’assumim massa com un símbol d’una cosa que és molt més potent que hi ha al darrere: assegurar la fabricació del cotxe elèctric a Catalunya, perquè si no hi ha plataforma elèctrica no hi ha bateries que valguin.

El seu cotxe oficial és elèctric? 

— El cotxe oficial és híbrid, ho són tots els de la Generalitat.

I el seu cotxe particular? 

— El meu cotxe particular encara no és elèctric. Però ho serà.