Dolors Feliu: "Les negociacions amb el PSOE no porten enlloc"
Presidenta de l'ANC
BarcelonaLa presidenta de l’ANC, Dolors Feliu (Roda de Ter, 1964), confia que la comunió entre el carrer i un nou espai polític independentista impulsat per l’Assemblea sigui clau per reactivar el Procés.
En un moment en què tothom reivindica la unitat vostè diu: "La unitat som nosaltres".
— No volia dir l’ANC. Em referia a la gent que hi havia manifestant-se, a la gent del carrer.
I quin lligam hi havia entre aquesta gent? Els uns potser volen negociar l’amnistia, uns altres, com vostès, preparen una llista cívica... Hi ha tantes estratègies com actors.
— La independència efectiva. No em fa la sensació que l’objectiu de la gent sigui fer un viatge de trenta anys o començar a negociar petites coses. Fa molt de temps que hi ha intents de negociació i les grans reivindicacions de país no s’acaben de resoldre mai.
Es pot aconseguir la independència de cop i no pas a pas?
— Els passos que ens alliberen una mica de la repressió o donen una mica de reconeixement a la nostra llengua no són passos cap a la independència.
L’amnistia és un pas cap a la independència?
— Ningú parla d’amnistia en el sentit de reconèixer el fons de la qüestió, que és que l’estat espanyol no reconeix el dret d’autodeterminació de Catalunya. De fet, ja han dit que per a ells és una línia vermella. De què parlem, doncs? D’un indult 2.0 a actuacions que van ser totalment pacífiques? Seria una amnistia si diguessin que abans no es podia fer el referèndum i ara sí.
¿Una amnistia sense autodeterminació no hauria de ser suficient per investir un president espanyol?
— No ho veiem així. I després de la investidura entenem que serà molt difícil aconseguir res. Però també diem que, si s’obre alguna porta, alguna escletxa, en aquestes negociacions a Madrid per reconèixer l’1 d’Octubre, els partits independentistes haurien d’assumir una declaració unilateral d’independència al Parlament.
El govern espanyol ja ha dit que no, però des de l’independentisme també hi ha actors que no consideren efectiu el mandat de l’1-O.
— El president Puigdemont reclama un reconeixement de l’1 d’Octubre. Per tant, digui el que digui l’Estat, si és ell qui ha d’investir i els vots de Junts són definitius... També és veritat que qualsevol pas per fer efectiu l’1 d’Octubre ha de comptar amb el reconeixement del Parlament actual.
¿El president Aragonès li ha dit que avui una DUI no tindria cap efecte pràctic?
— El que vam demanar a la Diada va ser que parlin les forces polítiques del Parlament per fer efectiva aquesta DUI suspesa el 2017. El president actual va dir en el discurs d’investidura que seria qui culminaria la independència de Catalunya, es va pactar dos anys de negociació i dos més d’implementació de la independència.
¿Van pactar dos anys de negociació i dos més per "a veure què fem després"?
— Exacte, i nosaltres el que veiem és que no s’ha fet res efectivament. Per això diem de presentar una llista cívica perquè realment es faci la independència.
Com la farien, la independència?
— D’una banda, amb accions concretes. Evidentment, una és arriar la bandera espanyola, però hi ha d’haver dos elements clau: la decisió del Parlament i la mobilització del carrer, una mobilització sostinguda.
¿Mobilitzacions com les de l’aeroport o les que van bloquejar l’AP-7?
— Creiem que la gent hi és. Tenim tota l’experiència del 2017. Quan el Tsunami deia que talléssim l’aeroport, la gent no sabia ben bé per què es feia.
¿Ara que Junts també negocia amb el PSOE la investidura, creu que hi ha diferències amb ERC?
— De moment n’hi ha, perquè posen damunt la taula el reconeixement de l’1-O, però haurem d’estar a l’aguait.
¿Entén que Puigdemont negociï personalment després de sis anys a l’exili?
— No em sembla ni bé ni malament, cada partit negocia com li sembla. El president Puigdemont és un gran referent de país i també de Junts i, per tant, no em sembla estrany.
Què li sembla que el president Aragonès torni a participar en la manifestació?
— Bé.
I què li sembla el seu lideratge de l’estratègia del diàleg?
— Aquesta estratègia no dona fruits per a la independència i ha comportat una pèrdua de vots flagrant de l’independentisme. És més, durant aquesta legislatura el president Sánchez s’ha vantat, orgullós, d’haver aplicat el 155 a Catalunya.
Ahir el PSOE ho tornava a recordar.
— Per això mateix entenem que aquestes negociacions no han portat enlloc, no porten enlloc, i si això no té cap més recorregut, doncs evidentment pensem que s’ha de tirar per una altra via.
800.000 manifestants segons l’ANC i 115.000 segons la Guàrdia Urbana. Com pot haver-hi tanta diferència en les xifres?
— Ahir la Guàrdia Urbana no va aparèixer, fins al punt que la gent va haver de tallar els carrers i vam haver de trucar al 112. No sé d’on han tret aquestes xifres.
Fa alguns anys, l’ANC feia seves les xifres de la Guàrdia Urbana. Per què ara en donen vostès?
— No ho sé, jo quan vaig arribar ja se’n donaven i així es fa.
¿Han renunciat al paper de mediadors dins l’independentisme i han deixat que sigui Òmnium qui l’exerceixi?
— El paper de l’Assemblea no és fer de mediador entre partits, sinó fer la independència.