Fatima Hamed: “No hem de ser tutores de les dones iranianes”

PalmaLa líder del Movimiento por la Dignidad y la Ciudadanía (MDyC) de Ceuta, Fatima Hamed, és la primera dona musulmana a encapçalar un partit a Espanya amb representació. Va saltar a la plana mediàtica pels seus enfrontaments amb Vox a la ciutat autònoma, reivindicant la conjugació entre ser musulmana i espanyola. La formació es va adherir divendres passat a la Declaració de Mallorca, una aliança de set partits entre els quals hi ha MÉS per Mallorca. Hamed defineix la unió com a “fraternal” i espera, com en el cas de les Balears, que les pròpies reivindicacions se sentin a Madrid. Amb l’ARA Balears, la líder del MDyC repassa altres qüestions com la revolució de les dones a l’Iran i l’afectació a Ceuta de les relacions entre Espanya i el Marroc.

Veniu a Mallorca per integrar-vos a l’aliança formada per Más País, MÉS per Mallorca, Compromís i la Chunta Aragonesista. Què motiva dos partits de Ceuta i Melilla a unir-s’hi?

— La motivació fonamental és que som una força localista, regionalista. Amb les formacions que hi participen ens identificam pràcticament amb la majoria de reivindicacions i des de la perspectiva de la qual es fan: cercar millorar cadascú la comunitat o ciutat on estigui. Som ciutats autònomes i per a nosaltres són fins i tot referents quant a la manera de fer les reivindicacions, donar veu a les pròpies comunitats i com han aconseguit força i fer-se ressò tant al Congrés com al Senat.

L’aliança té un caràcter electoral o d’acció política?

— Té un caràcter fraternal. La participació que fa cadascú amb vista a les properes eleccions municipals la fa dins del seu territori. Cadascú farà política de la manera com ho fa, amb força a cada territori. Saber que hi ha altres forces molt semblants, que defensen el mateix, les mateixes necessitats, porta a una relació fraternal en què esperam que hi hagi suport mutu i coordinació.

Movimiento por la Dignidad y la Ciudadanía no conté la paraula ‘partit’.

— Ens hem definit com un moviment sociopolític en què persones de la ciutat amb diferents edats, formacions i inquietuds es mouen per millorar Ceuta. Això va originar que el novembre del 2014 ens aglutinàssim tots i donàssim forma al MDyC. L’origen i l’actualitat és aquesta: donar veu al veí, les inquietuds i els problemes que té en el dia a dia, que pot anar des de qüestions de manca de feina, perquè malauradament tenim unes taxes de desocupació altes, fins a l’aspecte educatiu per l’alt fracàs escolar. El que feim, a diferència dels grans partits, és posar el focus en aquestes necessitats que ens fan arribar els ceutins directament.

Ceuta, igual que les Balears, és un territori extrapeninsular, amb baixa inversió estatal. La manca de resposta de l’Estat provoca una desafecció política?

— Hi ha una desafecció pel que fa al sentiment que tenim els ceutins i a la visió que es té de nosaltres a Madrid des del govern estatal. Si s’han de tractar qüestions relacionades amb Ceuta, Melilla o qualsevol territori extrapeninsular, el que és desitjable és que ho faci algú de la nostra terra, que és qui millor en coneix els problemes. En cas de fer-ho el govern, que es prengui la molèstia d’acudir-hi i d’assabentar-se sobre el terreny de quins són aquests problemes. Fins avui, ens hem sentit pràcticament deixats de banda.

La brega i la polarització que es viu amb Vox a l’Assemblea de Ceuta es veu reflectida al carrer?

— No s’extrapola, afortunadament. Ells, com a experts en el populisme i la demagògia, veuen que aquests missatges que llancen atemptant contra la llibertat o el respecte a qualsevol individu, els donen resultat. A l’extrema dreta sempre ha funcionat el missatge de la por, basat en l’odi, perquè no tenen base i apel·len i ataquen les emocions de les persones. Intenten associar automàticament qualsevol que no pensi com ells a alguna cosa negativa, i ho focalitzen especialment en persones migrants o d’esquerres. Qualsevol que vingui veurà que Ceuta és una ciutat meravellosa on coexisteixen persones de diferent cultura o religió, i mai no hem tingut cap problema. 

Vox associa la vostra creença musulmana a ser “promarroquí”. 

— Això que per nosaltres està més que assumit, l’aconfessionalitat de l’Estat, la pluralitat, el respecte, i que per ser espanyol no cal un cognom o una creença religiosa, per ells és tornar a altres èpoques en què només val el seu model. Malauradament, aquest model frega en alguns casos el feixisme i en altres, ho és. El nostre veí és el Marroc i qualsevol relació de veïnatge, com millor sigui, més positiva serà per a totes les parts.

Les Balears tenen una relació d’amistat històrica amb el Sàhara. Quin és el vostre posicionament sobre el gir que ha fet Espanya en aquesta qüestió?

— El que sempre hem manifestat és que les resolucions de l’ONU s’han de complir. Som conscients, dins la capacitat que tenim actualment, que el nostre marge d’actuació és dins l’àmbit local i regional. En aquestes qüestions sempre ens hem remès a les decisions adoptades des del govern.

Vós portau el vel voluntàriament i recentment es veu com a l’Iran les dones se’l treuen com a símbol d’alliberament del règim autoritari. Quina valoració en feis?

— Qualsevol reivindicació que facin les dones a qualsevol territori per estar millor, per reivindicar els seus drets, i per dir ‘ja n’hi ha prou’, ha de rebre tots els suports. Per tant, hi faig costat absolutament. Igual que don suport a la lluita de les dones iranianes, perquè no se’ls pot imposar que es vesteixin d’una manera o creguin en alguna cosa en la qual no creuen; el meu suport és total i absolut a les dones palestines que dia a dia perden la vida o un familiar i porten anys de lluites i reivindicacions. La seva realitat és absolutament diferent de la nostra, i el que no podem fer és voler ser tutores de les dones iranianes, cauríem en un error. Cal donar-los protagonisme perquè tinguin prou independència per tal de reivindicar i fer allò que creuen.