María Luz Martínez (PSOE): "No hi haurà mai un pacte educatiu si la dreta fa partidisme de qüestions identitàries"

PalmaMaría Luz Martínez, diputada al Congrés dels Diputats per Palència, és la secretària d'Educació del PSOE estatal i aquest dilluns ha participat en un acte sobre la llei educativa balear amb el conseller d'Educació, Martí March, i la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández. Com a lingüista, considera que amb el model lingüístic "no hi hauria d'haver conflicte", com ha passat a les Illes entre l'esquerra i la dreta.

Les Balears han aprovat recentment la seva primera llei educativa. Quina importància té el desenvolupament d'una legislació autonòmica en aquest àmbit?

— Tota. Tenint en compte que tenim un sistema educatiu que se sustenta en lleis bàsiques, orgàniques, com la LOMLOE i la d'FP, però que després les competències recauen en les comunitats i, per tant, desenvolupen la implementació de les lleis orgàniques, té tota la importància. La llei orgànica és un paraigua i posa la base sobre la qual se sustenta tot el sistema educatiu, però en realitat les comunitats porten el dia a dia de la gestió. Té molt de sentit.

No obstant això, la llei neix ferida, ja que no hi ha hagut consens amb la dreta, a grans trets, pel model lingüístic o el tracte de l'educació concertada. És perillós que neixi així?

— A les Balears hi ha hagut un fort consens, neix d'un consens de la comunitat educativa i de molta feina prèvia, i un pacte que va venir de l'àmbit educatiu fa uns anys. És una manera de treballar-lo, l'important és que hi hagi un consens social perquè després hi hagi un consens polític. Hi ha hagut un consens ampli excepte en dues qüestions: la lingüística i l'educació concertada, a les quals no s'ha sumat la dreta. És un clàssic a tot el país, no hi haurà mai un pacte educatiu si la dreta fa partidisme de qüestions identitàries. S'equivoca la dreta si pretén que l'educació pública sigui complementària a la concertada i no a l'inrevés. És l'educació que pagam entre tots els espanyols, i aquí també la que dona el servei públic i que garanteix una cosa tan sagrada com el dret a l'educació.

I amb el model lingüístic?

— Hi ha una qüestió evident. A les Illes Balears, Catalunya, Galícia, el País Valencià i el País Basc hi ha una cosa que es diu llengua cooficial, que es recull a la Constitució, i no hauria d'haver-hi conflicte. Els drets lingüístics s'han de traslladar també a una llei educativa, en primer lloc, a la LOMLOE, que ve a dir que tots els alumnes han de tenir adquirides les competències lingüístiques en ambdues llengües al final de la seva escolarització obligatòria. La llei que s'acaba d'aprovar a les Balears es basa estrictament en el que diuen la LOMLOE i la Constitució, i que garanteix els drets lingüístics.

I es basa en dues lleis aprovades pel PP.

— La dreta es contradiu sistemàticament amb el que ells varen secundar. Fins ara, el model lingüístic balear, estava clarament aprovat per la dreta; per tant, s'hereta el que han impulsat. Són aquestes eternes contradiccions de fer partidisme on no se n'hauria de fer, i qüestionar una cosa que no hauria de ser qüestionada: els drets lingüístics. Sí que es tracta de cercar un equilibri perquè els balears sentin que avancen en les dues llengües, i sense oblidar una tercera o quarta llengua. És allò a què hem d'aspirar.

Veis possible un pacte d'estat educatiu?

— Si la dreta fos raonable amb l'educació concertada, i assumís amb claredat el paper de l'educació concertada i el de l'educació pública, tractàs la pública com l'ha de tractar allà on governa, i no jugàs amb els interessos de les famílies de la concertada, arribaríem a un pacte d'estat. És on hi ha més diferències.

En el nou currículum de l'ESO serà l'opinió del professorat i no el nombre de suspensos el que determini si l'alumne repeteix o no. Alguns diuen que és la manera de tapar els índexs del fracàs escolar.

— Hem de partir de la base que Espanya és un dels països amb major percentatge de fracàs escolar i de repetició de curs, que no és el mateix. Suposadament, la repetició és una mesura de reforç per millorar resultats, però no és així, la majoria dels alumnes que repeteixen dins el sistema educatiu acaben abandonant els estudis i són desmotivats, és una mesura que no funciona, a part del cost que suposa anualment a les arques de l'Estat. Sí que es posen més dificultats perquè els alumnes repeteixin, com a molt un alumne o alumna podrà repetir una vegada a Primària i una vegada a Secundària.

Com es pretén 'saber aplicar el que s'aprèn' en detriment de 'memoritzar continguts'?

— Hem de fer que els nostres alumnes passin d'un procés memorístic a un pensament abstracte, i això es fa amb noves metodologies, un treball més col·laboratiu, executant projectes de maneres diferents a les habituals. La introducció a les noves tecnologies també és important, posar en funcionament la nostra ment de maneres diferents.

Per què el currículum estatal deixa fora l'assignatura de Filosofia?

— No s'ha eliminat. A la LOMCE la Filosofia no era una assignatura obligatòria, no es pot eliminar una cosa que no existeix. Era una assignatura optativa. Nosaltres l'hem deixada obligatòria a 1r de Batxillerat, i l'hem ampliada a 2n, també obligatòria, a més d'introduir la matèria essencial de Valors Cívics i Ètics, en algun curs del segon cicle de l'ESO. En aquesta matèria hi ha tres blocs, i un d'ells està completament centrat en valors filosòfics i ètics, té un component important, i és obligatori per a tots. Aquest model permet que les comunitats autònomes puguin oferir la Filosofia com a optativa, com actualment.

De fet, les Balears ja ho han anunciat.

— Ho fan pràcticament totes les comunitats. On és la polèmica? La realitat és que ens importa el balanç i equilibri que ha de tenir el currículum educatiu de l'alumnat. Entenc que a tots els docents els agradaria tenir més hores de la seva àrea, però ha d'haver-hi un equilibri. La societat evoluciona, i hi ha coses que abans no s'havien d'estudiar i avui són bàsiques.

Com es pot afrontar l'impacte emocional de la pandèmia en els nins i joves des de l'escola?

— Treballam des de fa uns anys en una matèria anomenada Educació Emocional. En la LOMLOE ja érem conscients d'aquesta necessitat, i es preveu l'Educació Emocional a Primària i Secundària. Permet que les comunitats, a la seva part de currículum, puguin desenvolupar i oferir matèries específiques com aquesta. Potser no li havíem prestat l'atenció necessària com requeria fins que hem viscut una pandèmia que ha capgirat la nostra manera de viure, d'entendre, de relacionar-nos amb altres persones, la manera de relacionar-se dels nins... i la manera d'entendre el que els passava, com succeeix ara amb una guerra.

Quins reptes planteja l'ensenyament dels nins refugiats ucraïnesos?

— Moltíssims. El fonamental és escolaritzar els nens que venen des d'Ucraïna, garantir-los el dret a l'educació, que és el bàsic i el fonamental. L'essencial en aquests primers moments és que se'ls prioritzi el benestar emocional i que puguin relacionar-se amb altres nins i nines, experimentar certa normalitat després del drama que han viscut.

— Després, la part educativa. Els nins són com a esponges. En el moment que un nin es troba bé, el procés d'aprenentatge ja no és tan complicat. Aprendran la llengua a tota velocitat, venen amb una facilitat enorme per aprendre en el nostre idioma, i en allò acadèmic es posaran al dia. Però el principal és que se sentin ben tractats.

Hi ha un canvi de mentalitat amb l'FP?

— L'FP és una necessitat, i no simplement dins del sistema educatiu. Estic orgullosa de la Llei d'FP que hem aprovat. És pionera i innovadora, que la posa on ha d'estar, i a més, amb els recursos que requereix. Francament, la llei ve amb una mobilització de recursos econòmics impressionant, 5.400 milions d'euros, més el pla de modernització de l'FP aprovat el 2020, que ha suposat uns objectius que abans ni es plantejaven. És una revolució perquè no simplement afecta els nostres joves, sinó la població adulta. Tenim un segment de població adulta molt ampli sense unes competències mínimes ni una titulació equivalent a un títol intermedi.

En aquests anys ha augmentat enormement la demanda de tècnics.

— Moltíssim, la seva inserció laboral, en general, és altíssima. On més obstinació s'ha posat és en els nous sectors productius, com la digitalització o l'ocupació verda, on es preveuen unes 300.000 noves ocupacions per a les quals es necessita formació completa. Ara es fa una nova oferta orientada a aquests àmbits.

— A les Balears s'estan creant moltes places d'FP. Hi ha previstes 1.800 places noves per al pròxim curs. En FP s'acreditaran 18.000 persones amb l'acreditació de competències, i es crearan uns altres 20 cicles bilingües. Tot això es va concretant amb els programes de cooperació territorial, i aquí feia falta un impuls a l'FP, tenint en compte l'elevat percentatge d'abandonament escolar.