Miquel Oliver: “No sé si mai em proposaran ser candidat autonòmic, ni si estaré preparat”

PalmaMiquel Oliver Gomila (Manacor, 1974) és batle de Manacor per tercer mandat consecutiu, una ‘anomalia’ que no concorda amb la resta del panorama polític illenc. Ara lluita per aconseguir treure endavant un govern municipal en minoria i bastir els ponts d’uns diàlegs necessaris.

Il·lusionat o preocupat per tenir un govern en minoria?

— Cada mandat és com pitjar el botó que reseteja el sistema. Hi ha nous delegats, noves funcions i també il·lusió, és clar que sí. Que ens hauria agradat més un govern de majoria amb el Partit Socialista? Potser sí, però hi ha situacions que de moment ho impedeixen. Ara allò important és treure la feina endavant, si volem mantenir el mateix ritme que el mandat passat. Els principis sempre són durs, però hi ha d'haver un exercici de responsabilitat. Estam amb la redacció dels pressupostos, una fita que haurem de negociar amb l’oposició.

Sentiu més responsabilitat ara que tothom mira Manacor com l’esperança de l’esquerra a Mallorca i del català?

— L’excés de responsabilitat vindria si haguéssim de canviar l’acció de govern per ser d’una altra manera. No hem d’agafar la bandera del català perquè, simplement, ja la teníem, l’hem defensada i hem predicat amb l'exemple. Des d’aquí es veu normal, el que passa és que ara ens hem fet més evidents per a la resta de l’illa. En tot cas, aquesta situació ens fa estar molt contents i tristos alhora per tot el que ha passat. Però una cosa hem de tenir clara: que la lluita i la defensa de la cultura i la llengua no és de l’Ajuntament de Manacor, sinó del poble que les comparteix i que també es compromet en altres qüestions d’esquerres igualment importantíssimes.

Feis de futuròleg. Us veis com a futur candidat a la presidència del Govern?

— El camí ha estat molt natural. Primer prens la decisió d’anar a llistes, després surts elegit regidor. Encapçales una candidatura i et trien batle del teu poble; guanyes unes eleccions i dues més. El focus mediàtic ha vingut a poc a poc quasi sense fer-ne comptes. Per tant, no sé si mai m’ho proposaran, ser candidat autonòmic, ni si estaré preparat.

Quina casta de problemes desestabilitzaren el passat mandat el pacte MÉS-PSIB per no reeditar-lo el 2023?

— Hi hagué una manca de confiança respecte d’algunes situacions i inèrcies.

La direcció del partit ho va entendre?

— Explicàrem la situació al partit i a la militància. Al final es redueix a una qüestió personal per part de la cap de llista socialista. Ja fa dos anys vaig fer una trobada amb Catalina Cladera i Francina Armengol per expressar-los la meva preocupació pel que ja entenia com una manca de confiança cap a Núria Hinojosa (cap de llista socialista a Manacor) i que allò podia afectar a l’hora de formar el futur govern municipal després de les municipals del 2023. Però les agrupacions tenen autonomia i decideixen el que més els convé.

Es pot arreglar?

— No descart que en qualque moment el PSOE pugui entrar a formar part de l’equip de govern. Hi ha dues tinències de batlia per ocupar i les regidories d’Urbanisme, Esports i Comerç, així com les delegacions territorials.

El tren de Llevant ha tornat a descarrilar... o encara no?

— Estam a l’expectativa. Mentre hi ha vida, hi ha esperança. Em vaig reunir amb la presidenta Prohens per parlar del projecte tramviari, importantíssim per a tota la comarca i una oportunitat única per a Manacor. Ha de passar per dins la ciutat i això podria millorar substancialment un eix urbà de primer ordre. De moment, el nou Govern ho té damunt la taula a l’espera de nomenar un nou gerent per als Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM). Els batles de Son Servera, Sant Llorenç i Capdepera, municipis que estan a favor de la tornada del ferrocarril del Llevant, ara són del PP, així que la cosa no està tancada.

El PP de Manacor no ha dit que no, però que passi per defora del poble.

— Els doblers estan compromesos i el projecte bàsic ja ha estat exposat. Jo faria una convidada perquè em diguin per on ha de passar per fora sense tocar habitatges o infraestructures. El PP vol que tingui aturada a l’Hospital, però per on? On es podria aturar més a prop de la parada establerta en el projecte actual?

No xaparia el nucli urbà?

— El que xapa Manacor és una ronda per la qual passen més de 10.000 vehicles al dia. El tramvia pacificaria la circumval·lació, hi passarien a circular la meitat de cotxes. El dos carrils més acostats al poble es podrien eliminar i transformar-se en una gran avinguda per a vianants. Tot amb semàfors. Això donaria una seguretat que ara no hi és. Sense oblidar l’oportunitat estètica i econòmica que suposaria per a Manacor.

Manacor és tan lleig com diuen?

— Evidentment que no, però cal continuar amb les subvencions que feim per arreglar façanes. Crec que existeix una mica d’autoodi heretat. Està clar que queda molt per millorar, però qui hagi visitat Manacor els darrers anys segur que ha notat la diferència.

Sense grans projectes?

— Aquests anys ens hem de centrar en els carrers i voravies. Un microurbanisme de bisturí, entre altres coses per donar més seguretat. Incrementar la il·luminació amb vista al nou contracte del 2026, etc. Això no vol dir que no puguem arreglar un carrer de dalt a baix.

Portocristo independent?

— Per què no? S’ha de seguir el procediment establert, però no hi podem estar en contra.

Manacor també ha tret les reivindicacions feministes a primera línia.

— És clar. No només t’ho has de creure, sinó que n’has de fer bandera. En part, per discriminació positiva i, en part, per obligació moral. La regidora Carme Gomila ha fet una feina extraordinària. Que som un municipi feminista, ningú ja no ho dubta, i en això sempre hem tingut suport de tots els partits... fins ara.

Vox us exigeix que lleveu els murals LGTBI de l’institut de Portocristo.

— No els llevarem, en farem més... El problema és que ja se’ns acaben els espais.

El municipi de Manacor s’enfronta a un repte d’integració migratòria?

— No crec que hi hagi un repte migratori, el problema és més generacional. S’hi ha de continuar fent feina. Hi ha molts factors que ens preocupen; la immediatesa de les xarxes socials ha duit a la pèrdua de valors. Hi ha d’haver una acollida, però també crear un atractiu perquè vulguin i puguin integrar-se. I el punt més dèbil tornen a ser les dones, que, tot i ser el pal de paller de l’estructura familiar, estan més recloses a casa. La clau és escoltar-los, culturalment parlant, i continuar articulant llocs de trobada.

Què preocupa Miquel Oliver i de què se sent més orgullós?

— Encara que sigui una resposta molt repetida, em preocupa molt quin món deixarem als nostres fills. I del que més orgullós estic és de no penedir-me de res. Dorm com un animalet.