Del "no passa res" a "perdre els nervis": així es va gestar el gir de Trump amb els aranzels

Aquesta setmana, el president Trump s'ha dedicat a demanar calma davant el caos financer que ell mateix havia causat. “Sé molt bé què faig”, va dir Trump als republicans dimarts, mentre els aranzels massius feien trontollar els mercats mundials. “No passa res, calma”, va publicar a les xarxes socials dimecres al matí. “És un moment fantàstic per comprar!”, va afegir a la seva xarxa, Truth Social.

Però, finalment, els mercats l'han fet recular. Les turbulències econòmiques, sobretot un augment ràpid del rendiment dels bons del govern, van fer que Trump cedís dimecres a la tarda i ajornés els seus aranzels “recíprocs” per a la majoria de països durant els pròxims 90 dies. Quan se li va demanar que expliqués el canvi d'actitud, Trump va dir als periodistes: “Bé, vaig pensar que la gent s’estava posant una mica nerviosa. S’estaven posant ansiosos, saps? Una mica alterats, una mica espantats”.

Entre bastidors, membres de l’equip de Trump temien un pànic financer que pogués descontrolar-se i destruir l’economia. El secretari del Tresor, Scott Bessent, i altres membres de l’equip del president, inclòs el vicepresident, J.D. Vance, havien estat pressionant per focalitzar-se a aïllar la Xina, tot enviant un missatge més ampli que Trump lluitarà contra tots els desequilibris comercials.

Després del seu gir a les xarxes socials, l’equip de Trump es va trobar en la incòmoda posició d’haver de vendre la història que tot això formava part d'un pla des del principi. Una estratègia brillant directament treta del seu llibre supervendes, The art of the deal. El secretari del Tresor, Scott Bessent, fins i tot va arribar a negar que fos el mercat de bons el que havia comportat el canvi.

Tanmateix, Trump en la seva explicació va desautoritzar tant Bessent com la secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, i va citar directament la inestabilitat del mercat com el motiu principal per canviar de posició sobre els aranzels. Estava actuant “per instint, més que per cap altra cosa", va dir.

Segons alguns assessors de Trump, la decisió del president estaria motivada per la por que la seva política dels aranzels es pugui convertir ràpidament en una crisi financera. I, a diferència de les dues crisis anteriors dels darrers vint anys —la crisi financera mundial del 2008 i la pandèmia del 2020—, aquesta crisi només s’hauria pogut atribuir a una sola persona: a ell. Molts dels assessors i alts càrrecs pròxims a Trump no en van saber res, del canvi, fins a l’últim moment. Jamieson Greer, el representant comercial dels Estats Units, se'n va assabentar mentre defensava els aranzels davant una comissió de la Cambra de Representants, segons explica una font pròxima.

Ensorrament dels mercats

El dia que Trump va anunciar la llista d'aranzels va prometre “tornar a fer rica Amèrica”, però sense detalls ni objectius clars. Durant els dies previs a l’anunci dels aranzels, l’equip econòmic de Trump va debatre fins a l’últim moment sobre com havien de ser. Tant el secretari del Tresor, Scott Bessent, com el secretari de Comerç, Howard Lutnick, apostaven en privat per uns aranzels més limitats, segons dues persones que coneixien aquests plans.

Peter Navarro, assessor comercial de la Casa Blanca, va ser l'assessor més agressiu de Trump perquè insistia en una estratègia d’aranzels que, segons ell, provocaria una revolució en el sector industrial nord-americà. L’Oficina del Representant Comercial dels Estats Units va elaborar la seva pròpia fórmula per calcular els tipus aranzelaris per als altres països, basada en els seus propis aranzels més una estimació d’altres barreres comercials. Però el president va decidir finalment optar per una fórmula basada en el dèficit comercial, segons dues fonts que coneixen aquestes converses.

Quan finalment es van anunciar els aranzels, dimecres passat, els mercats es van enfonsar. Diumenge, el secretari del Tresor va tornar amb Trump a Washington a bord de l’Air Force One. Durant el vol, Bessent va aconsellar al president que se centrés a negociar amb els altres països, tot dient que Trump és el negociador més hàbil que hi ha, segons informen quatre fonts coneixedores de la conversa. Però també va subratllar que el president havia d’explicar clarament quin era l’objectiu final del seu pla perquè els mercats necessitaven més certesa.

Segons aquestes fonts, Trump va rebutjar part del consell, insistint que el dolor seria “a curt termini”, segons una de les persones. Bessent li va respondre que, en termes de mercat, això podria significar molts mesos. Pel que sembla, el president només va entendre una part del missatge. Dilluns al matí, va redactar una publicació a Truth Social per dir que hi hauria “converses” amb alguns països, però va acabar canviant-ho per dir que “negociarien”.

A la tarda va dir als periodistes que “pràcticament tots els països volen negociar", però encara no se sabia quin era l’objectiu final: ¿el president utilitzava els aranzels com a tàctica de negociació per obtenir millors acords per als Estats Units? ¿O els volia mantenir com una eina per augmentar els ingressos i forçar que el sector industrial tornés als Estats Units?

Buscant la lucidesa

Que Trump imposés els aranzels de manera agressiva no hauria d'haver sorprès ningú. Ja havia parlat d'establir un aranzel base universal i els seus assessors havien deixat clar que el president seguiria el seu instint després d'un primer mandat en què va notar que els seus assessors intentaven bloquejar totes les seves idees.

Després de ser nomenat president per segona vegada, Trump va dir als seus assessors que aquest cop volia fer-ho tot a la seva manera. De fet, s’ha envoltat d’assessors que creuen en el seu instint, un instint que l'ha portat a veure els aranzels com l’eina per salvar l’economia dels Estats Units d'uns països que se n'aprofiten, encara que siguin una mesura que podria arruïnar una de les seves grans promeses electorals: reduir la inflació.

Revertir la política d'aranzels

Dimecres al matí, Trump va animar els nord-americans a comprar accions i va instar les empreses a traslladar-se als Estats Units. En aquell moment, no quedava clar que, poques hores després, canviaria bruscament d'actitud i imposaria una pausa de 90 dies a molts dels aranzels. A la seva xarxa social, Truth Social, va dir que mantenia un aranzel del 10% per a la majoria dels països, mentre que els apujava a la Xina fins al 125%.

Després d'això, els mercats financers es van disparar i es van aixecar sospites sobre si la recomanació prèvia de Trump de veure-ho com una oportunitat per comprar havia estat un senyal per a alguns inversors, que podrien haver aprofitat l'augment dels preus de les accions per treure'n profit.

Poc després que Trump publiqués el seu missatge a les xarxes socials, es va reunir al Despatx Oval amb el secretari del Tresor, el secretari de Comerç i el director del Consell Econòmic Nacional, Kevin Hassett. Van discutir sobre el rendiment dels bons a deu anys i sobre la salut del sistema financer dels Estats Units després de la forta caiguda al mercat dels bons del govern dels EUA i del dòlar, actius que els inversors solen considerar un refugi en temps de turbulències, com les que van causar els aranzels.

Els economistes de Wall Street van augmentar ràpidament les seves previsions d'inflació i van reduir les de creixement, amb moltes advertències sobre una recessió. Bilions de dòlars es van esvair en pocs dies.

Després de la reversió dels aranzels, Bessent i la secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, van intentar fer veure que tot plegat formava part d'un pla mestre dissenyat per aïllar la Xina, un país a qui acusaven de ser el principal culpable dels mals dels treballadors estatunidencs. “Aquesta ha estat la seva estratègia des del principi”, va dir Bessent.

"Els EUA no guanyaran la guerra comercial", l'opinió de l'economista Nancy Qian

Per la seva banda, Leavitt va intentar presentar el moviment de Trump com una obra d'un geni negociador: “Molts de vosaltres clarament no heu entès The art of the deal [referència al llibre de Trump], clarament no heu vist què fa aquí el president”. “Vau intentar dir que la resta del món s’acostaria més a la Xina, quan, en realitat, hem vist l'efecte contrari: tot el món truca als Estats Units d'Amèrica, no a la Xina, perquè necessita els nostres mercats, els nostres consumidors i aquest president per parlar-hi, i és per això que més de setanta-cinc països han trucat", va afegir.

El secretari del Tresor va afirmar que la pausa de noranta dies era una idea de Trump i que no tenia res a veure amb els bilions de dòlars que es van esvair del mercat borsari dels EUA després d'anunciar els aranzels. Bessent va afegir que el president posava en pausa els aranzels perquè l’administració estava rebent milers de sol·licituds per negociar. Cada negociació serà “a mida” i “necessita temps", va dir.

Copyright The New York Times