Juan Pedro Yllanes: "No pretenem ocupar ni un sol metre de superfície cultivable amb plaques solars"

PalmaEl vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes (Sevilla, 1960), manté els compromisos de la seva àrea i assegura que no entraran nous vehicles dièsel a partir del 2025, malgrat els conflictes amb l’Estat. I adverteix: cal actuar ara contra el canvi climàtic, encara que això impliqui mesures impopulars, com l’ocupació de rústic amb plaques solars.

Les Balears tenen la taxa de consum d’energia no renovable més elevada de l’Estat. Quines accions concretes pensau dur a terme per solucionar-ho?

— No queda altre remei que canviar el model energètic. Tenim una oportunitat històrica, amb 270 milions d’euros d’inversió per afrontar el començament de la transició energètica, perquè venim d’una implantació mínima de les renovables. Hi ha dos objectius: la sobirania energètica i millorar la qualitat de vida dels que vivim en aquestes illes. Al final de la legislatura volem que la implantació de renovables hagi crescut exponencialment en el mix energètic de les Balears.Això ens permetrà reduir més les hores de funcionament de les centrals tèrmiques, assolir-ne el tancament definitiu i ser autosuficients.

Hi ha queixes sobre el terreny que ocupen les plaques solars. Us vàreu comprometre a no fer servir més d’un 2% de rústic. Ho veis factible?

— Si som capaços de solaritzar polígons, aparcaments i espais urbans i periurbans, només s’haurà d’ocupar un percentatge mínim de sòl rústic. Però serà necessari ocupar-lo, perquè, si no, no aconseguirem el 70% de producció que exigeix la Llei de canvi climàtic i transició energètica. Serem molt respectuosos amb el que diguin els consells. Ocuparem rústic de baixa qualitat, de baixa producció, i que ha estat tradicionalment abandonat. No pretenem ocupar ni un sol metre de superfície cultivable de les Balears amb plaques solars. Però hi ha una part de rústic que difícilment reuneix la condició de cultivable.

Enteneu el sentiment que poden generar en la ciutadania les imatges de tala d’arbres per posar plaques solars, com les que s’han vist a Lloseta?

— Som absolutament sensibles a totes les opinions. Si algú sent un rebuig davant d’una fotografia en què es lleven uns ametlers, podem entendre aquesta sensibilitat. Però el canvi climàtic reclama solucions immediates i una d’elles és produir energia neta. Sent absolutament sensibles, tenim la necessitat d’avançar en la transició energètica.

Què es pot fer perquè les totpoderoses energètiques no monopolitzin els doblers que estan en joc per a la transició energètica?

— No és un treball exclusiu d’una petita comunitat autònoma. Ens adherim a les polítiques generals que estableix la UnióEuropea i la seva aposta, sobretot amb els fons de recuperació, resiliència i transformació. Això ens permet afrontar la resistència davant l’oligopoli elèctric i els que continuen pensant que l’energia no és un bé de primera necessitat, com mantenim nosaltres, sinó un bé de mercat. Nosaltres donam exemple: l’Institut Balear de l’Energia comercialitzarà energia a preu de cost, sense obtenir cap benefici.

El marc europeu potser no garanteix que els recursos no acabin en mans de grans empreses i lobbies.

— Benvinguts al capitalisme. Els lobbies continuaran fent pressió en qualsevol activitat econòmica. El que ha de fer un govern progressista és ser capaç d’enfrontar-s’hi.

Per què heu col·locat un director general d’Energia (Pep Malagrava) que no està especialitzat en aquest sector?

— Vàrem haver de prescindir d’una persona especialista, comAitor Urresti. Llavors vaig pensar que la persona que necessitàvem al capdavant de la Direcció General d’Energia i CanviClimàtic havia de ser algú de la meva absoluta confiança. Sabia que no tenia la preparació tècnica, però que tenia la capacitat suficient per convèncer el sector que era idoni. Té capacitat d’interlocució amb aquells que controlen l’oligopoli elèctric aquí: Endesa, Sampol i Red Eléctrica. És un àmbit que requereix molta mà esquerra i diplomàcia.

Quina perspectiva teniu respecte del concepte de decreixement? Ara es fomenta el cotxe elèctric, però s’utilitzen materials contaminants per fabricar-los i a llarg termini no solucionarà determinats problemes.

— Cal augmentar la cultura d’ús del transport col·lectiu. També s’ha de traslladar que som un territori limitat. Al final, tot això es resumeix en una paraula clau: sostenibilitat. Cal reduir el parc automobilísitc. No podem suportar aquesta pressió sobre el territori ni la quantitat de contaminació que s’emet. La principal font de contaminació de les Balears és el trànsit rodat. S’ha de canviar el paradigma del trànsit de combustió fòssil per la mobilitat elèctrica, que no contamina. Després s’ha de potenciar la cultura del transport col·lectiu, el qual també ha de fer la passa cap als combustibles no contaminants.

Hi ha projectes d’augment i millora del transport públic més enllà del tramvia de Palma?

— Hem fet una aposta: afavorir que l’EMT de Palma pugui adquirir cinc busos moguts per hidrogen, que no contaminen. Lògicament hi ha una feina coordinada amb Mobilitat i s’ha renovat la flota del transport públic. És cert que s’ha apostat pel gas natural, que és un combustible fòssil, encara que menys contaminant que la benzina o el gasoil. Entenem que l’esforç no és suficient. S’haurà de pensar en una propera renovació o ampliació de flota que aposti pel transport elèctric o per l’hidrogen. I no hem d’abandonar la idea d’acabar les línies ferroviàries a Mallorca.

Sou turismofòbic?

— El turisme és la primera font de riquesa de les Balears i el sustent de moltíssimes famílies. Ser una destinació d’èxit té la contrapartida que tenim unes expectatives de creixement de població que tensaran encara més les costures d’aquesta comunitat. Continuaré amb el discurs a favor de diversificar el model econòmic. Això no vol dir que prescindim de cop del turisme, sinó que ens adonem que hi ha altres nínxols econòmics per sobreviure sense dependre del turisme de manera tan absoluta. Som una destinació amb tantes oportunitats, que podem morir d’èxit.

Em podeu dir algunes mesures pràctiques que s’hagin pres arran de la declaració d’emergència climàtica i que no estiguessin en marxa abans?

— La declaració era absolutament necessària des del moment que un és conscient d’on viu i què ha de fer amb vista al futur. Tots ens assenyalen com la zona zero del canvi climàtic. La millor manera era declarar l’emergència climàtica i, a partir d’aquí, implementar polítiques que tinguin sentit per combatre el canvi climàtic.

No heu contestat la pregunta. Quines mesures ha implicat la declaració?

— Reduir les hores de funcionament del Murterar i de la central tèrmica de Maó són dues apostes evidents per combatre el canvi climàtic. Si hi ha dues instal·lacions especialment emissores de gasos d’efecte hivernacle i que fomenten el canvi climàtic són les centrals tèrmiques. L’objectiu final és que deixin de ser necessàries i quedin només per a un cas d’absoluta emergència.

Per a què servirà l’hidrogen de la planta de Lloseta? Com es transportarà?

— Quan vàrem rebre en herència el projecte de la planta de Lloseta, el vàrem repensar per ajustar-lo a les exigències de la UE, que no són tant de mobilitat com d’ús industrial. Els responsables del projecte ja cerquen usuaris, entre els quals hi ha l’EMT, encara que serà sobretot el teixit industrial. També s’hi vol implicar l’empresa que té la distribució del gas natural a Mallorca. Hi ha capacitat de transportar hidrogen utilitzant aquesta xarxa o mitjançant la creació d’un hidroducte per a un ús industrial. A més, l’Autoritat Portuària s’ha compromès a usar l’hidrogen que es produeixi a Lloseta. La UE ens ha donat una subvenció a fons perdut i, per primer pic, s’ha fet a un país del sud d’Europa i a una illa de la Mediterrània. Si a final d’any tenim la planta produint hidrogen, serem el primer punt de producció d’hidrogen verd d’Europa.

Continuau garantint que no entraran nous vehicles dièsel a les Illes a partir del 2025 i de benzina a partir del 2035 malgrat les traves de l’Estat?

— Arribarà el moment, durant aquesta legislatura, d’asseure’ns per plantejar no tan sols la prohibició de nous vehicles dièsel el 2025 per complir la llei, sinó altres qüestions estratègiques. Respectam el temps del Ministeri, però no oblidam que el 2025 hi ha un compromís perquè no circulin nous vehicles dièsel a les Balears. I ho reafirmam.

Us heu oposat a l’ampliació de l’aeroport de Palma, però el Govern no té la cogestió d’aquesta infraestructura. Servirà de res oposar-s’hi?

— Tenc confiança que Aena serà sensible al plantejament unànime del Govern. Podem parlar de millorar les instal·lacions de l’aeroport de Palma sense que això impliqui de cap manera una ampliació. El que ha passat amb l’aeroport del Prat és esperançador. El darrer compromís que es va obtenir en les reunions amb Aena era que en cap cas se’n plantejaven una ampliació, sinó una millora de les instal·lacions.

Però el projecte d’aquesta millora incloïa una ampliació de superfície i permetia l’arribada de més vols.

Des d’Unides Podem continuarem amb aquesta lletania fins a avorrir. No és necessari ampliar l’aeroport de Palma.

S’ha dit que la dinàmica d’augment del preu de la llum continuarà durant un temps. Què feim?

— Dins el nostre àmbit domèstic feim tot el possible per combatre-ho. El fet que l’IBE es converteixi en comercialitzador d’energia a preu de cost significa abaratiment de la factura. La transició energètica és absolutament estratègica, perquè amb instal·lacions d’autoconsum es produeix un abaratiment de la factura de la llum sorprenent.

Passant a un vessant polític, com ha afectat Podem estar en el Govern?

— Jo valoraria el compromís que hi ha hagut d’Unides Podem durant el moment més difícil que ha passat aquest país gairebé des que acabà la Guerra Civil. Calia estar a l’altura sense aturar les polítiques per les quals havíem apostat. Sincerament, no pens en rèdit electoral. Serà la ciutadania qui valori si hem fet bé la nostra feina i som dignes de reclamar la seva confiança per a les eleccions del 2023. Em preocupa continuar demostrant que som eficaços i fiables.

Hi ha crítiques que assenyalen que Podem es posa de perfil cada vegada que hi ha un estira-i-arronsa entre MÉS i el PSIB en el Govern. Què pensau d’aquestes acusacions?

— Un govern de coalició té moments molt incòmodes. Tant MÉS com nosaltres tenim una sèrie de prioritats que no volem que quedin subordinades a un partit hegemònic dins el Govern com el PSIB. Hi ha hagut tensió. Nosaltres hem discrepat en algun cas i tal vegada no ha tingut tant de ressò mediàtic com el que pugui tenir una polèmica com la del català en la sanitat. Però el renou mediàtic no ajuda a resoldre les tensions. No ens hem posat de perfil, ni prop fer-hi. Hem donat la cara des del minut u i en alguna ocasió ens l’han partida. Entre socis sempre hi ha tensió i fricció. És l’essència dels governs de coalició, però això no impedeix que avancem.

Es prepara un canvi de lideratge a Podem i ha sorgit el nom d’Antònia Jover. Com veis aquest procés? Us preocupa que un relleu en la direcció impliqui un canvi en els càrrecs del Govern?

— Tots els processos interns provoquen incertesa. Antònia Jover és una persona amb la qual m’entenc molt bé i que em sembla apta per encapçalar el projecte d’Unides Podem a les Balears. El que esper d’aquest procés intern, en el qual actuaré d’espectador perquè no som en el partit, és que en surti reforçat. A partir d’aquí s’haurà de valorar si interessen canvis o no. Això ja haurà de ser una decisió del Consell Ciutadà Autonòmic. Tots els que treballam amb Unides Podem estam a disposició seva.

Vàreu ser el primer conseller no catalanoparlant que es va llançar a parlar la llengua pròpia, però la vostra companya de partit, la consellera d’Agricultura –Mae de la Concha–, encara no ho ha fet. Què en pensau?

— El fet que de cada vegada hi hagi més persones que venen de fora determina una obligació per part de tots els que tenim responsabilitats públiques a les Balears. Cal prestar una atenció especial al que l’Estatut d’Autonomia qualifica de llengua pròpia de les Illes: el català. La necessita. M’exprés en català perquè m’agrada i és un enriquiment. A partir d’aquí, em costa molt pronunciar-me sobre quin idioma ha de fer servir qualsevol altra persona. Jo vaig decidir expressar-me en la llengua pròpia de la terra que vaig triar per venir a viure-hi. Donem temps i oportunitats als companys.

Teniu fama de malsofrit. Pensau que això ha de canviar?

— És cert que tenc aquest punt de rondinaire, els meus amics m’ho diuen. En molts casos és instintiu. Hi ha qüestions en què em guanya el component més sentimental. Intent controlar-ho. No vull ser ni semblar malsofrit, però hi ha coses que m’encenen i tenc tendència a dir clarament que estic encès. Intent que això no m’impedeixi fer la meva feina de la millor manera possible.