L'habitatge, el cavall de batalla del Pacte

PalmaNomés les Balears i el País Valencià han creat una deducció fiscal autonòmica, en la campanya de la renda que s'ha iniciat aquest dimarts, per compensar la pujada dels interessos de les hipoteques el 2022 en comparació amb l'any anterior, tot i que en el cas illenc, amb un màxim de 250 euros, la quantitat és major. Són dues comunitats que, a banda de tenir la mateixa fórmula de govern –un tripartit entre el PSOE, Unides Podem i un partit de caràcter sobiranista com són Compromís i MÉS per Mallorca–, també comparteixen la problemàtica de l'accés a l'habitatge, tant en règim de compra com de lloguer.

Per posar-ho en context, les Balears són la comunitat que el 2022 va tenir un preu mitjà de l'habitatge més car, fregant els 350.000 euros, segons dades del Col·legi de Registradors de la Propietat. La xifra pràcticament duplica la mitjana estatal (188.000 euros), i se situa molt per damunt de les següents autonomies en el rànquing: la Comunitat de Madrid (310.000 euros), el País Basc (242.700) i Catalunya (221.000). De fet, els promotors avisen que fins d'aquí a tres anys no es podrà construir habitatge assequible a les Illes. Pel que fa al lloguer, amb una mitjana de 15 euros el metre quadrat, el cost a les Balears és un 47% major que el preu registrat el 2007, en plena bombolla immobiliària.

És per aquests motius que, sobretot en els darrers mesos, el Govern ha intensificat la posada en marxa de mesures per pal·liar la situació. La compensació de la pujada de les hipoteques de tipus variables, que suposarà uns 14,5 milions que el Govern deixarà d'ingressar, és un dels grans anuncis en termes d'habitatge que Francina Armengol va incloure en el paquet de mesures de 200 milions per pal·liar els efectes de la guerra a Ucraïna. També s'ha reduït l'impost de transmissions patrimonials per a l'habitatge habitual del 5% al 4%, amb un preu màxim de l'immoble que augmenta dels 200.000 als 270.000 euros. Aquesta quantia de doblers també és la marcada perquè el Govern avali fins al 20% de la hipoteca a les noves compres.

A més, només fa uns dies es coneixia que l'Executiu comprarà hotels obsolets, d'una o dues estrelles, per eliminar-ne les places turístiques i, al mateix temps, construir-hi habitatges socials. Tot i que és un anunci que s'emmarca més en la voluntat del decreixement de places, al mateix temps incidirà en algunes de les zones on el preu de l'habitatge és més gran, com Calvià, Palma i Sant Antoni de Portmany.

Preus del lloguer i els no residents

Hi ha dues iniciatives amb les quals els partits del Pacte, d'una manera o una altra, estan d'acord, però que depenen de la voluntat del govern espanyol, i també de la Unió Europea. En el cas de la limitació dels preus del lloguer, és una de les principals dificultats per tirar endavant la llei estatal d'habitatge. La intenció és donar-hi llum verda abans de les eleccions locals i autonòmiques, però a hores d'ara regna la incertesa.

Davant la tardança, Més per Menorca va dur al Parlament balear una proposició de llei, per modificar la Llei d'arrendaments urbans (LAU), i permetre que les autonomies puguin establir un límit al lloguer. Tots els partits del Govern hi van donar suport, però a l'hora de la veritat el PSOE va contradir el PSIB i va tombar-ho en el Congrés dels Diputats, al·ludint a la llei estatal d'habitatge.

Així i tot, sens dubte la mesura més polèmica és la limitació de la compra d'habitatges per part dels no residents. Només el 2022, una de cada tres vendes d'habitatges es va dirigir als estrangers. És una mesura que requereix l'autorització tant de l'Estat com del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha de veure causes "d'imperiosa necessitat" perquè es tiri endavant. Unides Podem és la formació que hi ha fet més incís, demanant reunions amb els comissaris europeus de Drets Socials i Habitatge per tractar la qüestió, a més de reiterar la necessitat d'establir "una excepció balear" en el conjunt d'Espanya per permetre aquesta limitació.