Marga Prohens: "No tenc gens de por que es pugui repetir la resposta social del temps de Bauzá"

PalmaVa prendre possessió com a presidenta del Govern el 7 de juliol passat. Marga Prohens (Campos, 1982) confessa que ja sent el pes de la responsabilitat i que se sent còmoda amb l'acord amb Vox, però gairebé no n'esmenta el nom durant l'entrevista.

Ja us sentiu presidenta?

— Em sent amb molta il·lusió. Ara ja m’he aturat de plorar, però els primers dies tot m’emocionava profundament. I ja sent el pes de la responsabilitat, del qual prens consciència quan arribes aquí, al Consolat, perquè des del primer moment has de prendre decisions.

Insistiu molt que governau en solitari, però Vox tutela el vostre govern: ha de donar el vistiplau a tot projecte de llei abans que es tramiti i hi heu de mantenir una reunió bimensual d’avaluació i planificació. Com us sentiu de la mà de l’extrema dreta?

— Ho duc amb total normalitat. Jo he pactat amb la tercera força democràtica que surt de les urnes. Tenc molt de respecte cap a les més de 60.000 persones que varen votar aquesta formació política. I també molt de respecte per les 160.000 persones que votaren el Partit Popular. L’exigència de canvi és contundent, inajornable. Els ciutadans, en unes eleccions lliures i democràtiques, varen voler que es constituís un govern així i que jo pogués complir amb la paraula donada de conformar un govern en solitari.

Un incís: considerau Vox extrema dreta?

— Per mi cadascú és com ell mateix es defineix. No m’agrada això de posar etiquetes, cosa que també s’haurà acabat amb aquest govern. Les etiquetes duen a la polarització, a les trinxeres, i jo no venc aquí a fer aquest tipus de política.

En tot cas, hi insistesc: governau en solitari tot i la vigilància?

— Jo tenc la potestat de nomenar i destituir consellers, i la mantindré durant tota la legislatura. És una potestat que no ha tingut Francina Armengol, i jo crec que aquesta és la principal debilitat que pot tenir un president: no poder triar els consellers i conselleres del teu Consell de Govern, perquè són els que defineixen les polítiques. [Amb Vox] Tenim un pacte d'investidura i d'estabilitat que neix de la generositat dels dos partits i de punts que no contradiuen en cap moment el programa de govern de cap dels dos. Jo posaré en marxa els dos compromisos: els 500 punts del meu programa de govern i els 100 punts de l'acord d'investidura. Vigilada? Em sent molt lliure per poder fer les polítiques a la nostra manera, per poder liderar aquest canvi no només de polítics, sinó de polítiques, i per fer-ho de manera tranquil·la, amb molt de seny, amb molt de sentit comú i de manera progressiva en els propers quatre anys.

A Vox, li heu hagut de cedir la presidència del Parlament, àrees importants dels consells de Mallorca i Menorca i mesures en política lingüística, en memòria democràtica, en temes d'igualtat. Què exigia Vox que no hàgiu acceptat?

— Mai contestaré aquesta pregunta, perquè aquest pacte ha funcionat per la discreció i el respecte que ens hem mostrat. El que importa és el pacte final. S'ha hagut de cedir? Bé, jo aquí he viscut partits que han cedit un Consell sencer. També hem de tenir en compte, i això sí que vull que quedi clar, que les negociacions s'han fet a cada institució perquè l’aritmètica electoral era diferent en cadascuna. En tot cas, jo estic tranquil·la perquè l’acord no traeix res del nostre programa de govern, ni en temes de memòria ni en el català. No hi ha res que no hi estigués. No hi ha res amb el que no estigui d’acord.

La derogació de la Llei de memòria democràtica no hi era, al vostre programa, però sí a l’acord.

— Però havíem votat en contra de la seva aprovació. Això sí, vàrem donar suport, estant a l’oposició, a una llei que va sortir per unanimitat, que era la Llei de recuperació de víctimes de la Guerra Civil i del franquisme. Jo crec que això és un tema de justícia i, per tant, aquesta llei no es tocarà. És un tema de justícia i les famílies i les associacions i entitats de memòria trobaran tots els recursos materials del Govern per poder recuperar qualsevol cos de qualsevol persona que fos assassinada durant aquest període històric i perquè pugui rebre un enterrament digne. És el dret de les famílies. I això continuarà exactament igual. Ara bé, de la Llei de memòria de la segona legislatura del Pacte d’esquerres sempre vàrem manifestar que era una llei polititzada. I amb la memòria no s’ha de fer política.

La meitat dels vostres consellers, però també molts alts càrrecs, varen tenir responsabilitats en el Govern de Bauzá. Fins a quin punt es pot repetir l’acció de govern? Us preocupa una reacció social similar?

— No tenc gens ni mica de por que es pugui repetir aquella resposta social. Tots hem après de les errades del passat. Jo ho he fet durant vuit anys i no he conegut cap polític de l'esquerra que hagi fet tanta autocrítica pública i privada. Tenim uns partits d'esquerra que, avui dia, 14 de juliol, encara no han entès ni han acceptat els resultats electorals, així que els augur una travessia del desert bastant complicada. El meu govern està format per persones amb experiència de gestió. Algunes varen estar en el Govern del 2011; altres, en governs anteriors; algunes han estat després en política i per a altres és la primera vegada. Vull fer un canvi amb recursos, cosa que en aquell moment no hi havia. Jutjar aquella legislatura des de la situació econòmica actual és injust, perquè la situació és ben diferent. Hi ha molts canvis que s'han de fer que requereixen molts recursos, i a mi m'han triada perquè faci efectiu el canvi, no perquè passin quatre anys i les coses continuïn igual. No, les coses no seran igual d'aquí a quatre anys.

Sou traductora, la vostra vida acadèmica es basa en la riquesa lingüística. Com us sentiu pactant mesures que suposen un retrocés del català, com ara que ja no sigui requisit per accedir a la funció pública o que pugui no ser la primera llengua per a l’ensenyament?

— Això no és, de cap manera, un retrocés per al català. Us deman que se’ns jutgi en funció del que facem, no en funció de coses que fins i tot s'inventen que farem. Pel que fa a la funció pública, l’acord parla clarament dels drets que tenen els ciutadans de dirigir-se a l’administració en qualsevol de les dues llengües oficials i de ser atesos en la que triïn de les dues.

I si el funcionari no sap català perquè no hi està obligat, com ho farà?

— Hi ha moltes persones que encara que no tinguin el títol de català s’hi comuniquen perfectament. Però jo el que vull dir és que els drets lingüístics són dels ciutadans, no són ni dels partits polítics ni de cap institució. Nosaltres defensam la llibertat, i la llibertat mai no pot ser un retrocés. El dret dels pares de triar l’educació dels seus fills, que és un dret constitucional, mai pot ser un retrocés. Però, a més, tot això s'ha de viure de manera tranquil·la i sense por. Que de veres que no passa res perquè la gent pugui triar la llengua. I no renunciarem a canviar les coses, perquè la gent de les Illes Balears ens ha dit que vol lliure elecció de llengua en la primera ensenyança, ho dúiem al programa.

Però ara hi serà a tots els nivells educatius.

— De manera progressiva. Hi insistesc, al nostre programa de govern ho dúiem i això farem, perquè tenim aquest mandat dels ciutadans. Jo no he guanyat les eleccions amb un xec en blanc.

Abans que acabi juliol eliminareu l'impost de successions i donacions. Quines són lesaltres prioritats per a aquests primers cent dies?

— Hi ha coses prioritàries i els resultats no es veuran en cent dies, com ara posar fil a l'agulla al tema sanitari, que és allò que més em preocupa. Ens han deixat una tempesta perfecta, perquè després del 28 de maig es varen prendre tota una sèrie de decisions, com ara la no renovació del conveni de derivació de la població estrangera a les clíniques privades com s’havia estat fent els darrers anys. Ens han preparat la tempesta perfecta, cosa que és una falta de respecte cap a la sanitat pública, cap als professionals i cap als ciutadans que frega la negligència. També tenim a tocar un començament de curs escolar que es farà amb total normalitat, perquè és evident que molts dels canvis no es podran produir enguany, atès que la matrícula ja està feta i jo no tenc gens d’interès a crear un maldecap a les famílies. Això sí, se suspendrà la part de la LOMLOE que es pot suspendre, és a dir, les qualificacions numèriques; això confii poder-ho anunciar aviat.

Unes preguntes concretes: Què fareu amb el Decret de mínims? El derogareu o no?

— Ho haurem d'anar mirant, els consellers acaben d’arribar. Ara bé, la mateixa Llei de normalització lingüística parla de lliure elecció, per exemple. Per tant, haurem d'anar mirant quines normatives s'han d'adaptar a les circumstàncies actuals. Hem de tenir en compte que la darrera llei educativa de les Illes Balears tenia consens entre el Partit Popular i el Partit Socialista fins hores abans. Nosaltres tornarem a aquest consens que hi havia amb el Partit Socialista, i és que les dues llengües oficials siguin llengües vehiculars, com marca la Constitució, com marca la jurisprudència i, hi insistesc, com volia el PSOE.

I a l’Institut Ramon Llull, en continuarà fent part el Govern balear o l’abandonarà com amb altres governs populars?

— Són decisions que no estan preses encara. M’agradaria poder contestar-ho tot i probablement d'aquí a dos mesos podré contestar moltes més coses. Són temes que no hem posat encara damunt la taula.

Gratuïtat del transport públic: la mantindreu o tornarà a ser de pagament?

— Hem de mirar com estan els comptes i hem de mirar si la partida estatal que ha permès la gratuïtat s’acaba. En tot cas, a mi del transport públic hi ha coses que em preocupen més que la gratuïtat, i és l’eficiència, que realment la gent utilitzi el transport públic perquè li sigui útil per arribar al metge, a l’escola o a fer feina. S'ha de fer una nova concepció de les xarxes de transport públic perquè sigui útil, eficient, net. I crec que tot això preocupa molt més l’usuari que no si s'ha de pagar en part o no s'ha de pagar.

Fareu el tren de Llevant?

— Ja vaig dir que jo no em tancava a estudiar l’allargament de les línies de tren reivindicant també aquest conveni ferroviari de Madrid. No em tanc a estudiar noves formes de transport públic amb traçats que han de ser consensuats, perquè recordem que el traçat del tren de Llevant no estava consensuat amb la població.

Sou campanera, mantindreu la protecció màxima per a la platja del Trenc?

— Protecció i cura màxima, que això darrer no ho ha tingut darrerament. L’estat en què ens hem trobat les finques públiques o els espais naturals és deplorable. Es Trenc mai havia estat en una situació tan lamentable com els darrers anys, amb una manca de serveis flagrant. Aquesta obsessió per prohibir-ho tot, també els xibius, redunda en un mal servei i en una protecció deficient. Els xibius s’han d’integrar en el paisatge, han de ser mediambientalment sostenibles i han de fer feina amb producte local. Els hem de posar condicions, però el fet que abans hi fossin garantia el manteniment del redol. Apost per la gestió d’espais públics. Protegir i regular no vol dir prohibir.

IB3: Hi invertireu menys, com s’ha acordat?

— Amb aquestes preguntes m’adon que he tingut temps de fer poques coses aquesta setmana [riu]. Haurem de mirar com està la internalització d’IB3, perquè em tem que ens trobarem un gran problema darrere el gran anunci que han fet de manera poc seriosa i amb caràcter electoralista. Ja m’ha arribat molt de malestar per part dels treballadors, que han sol·licitat una trobada amb mi. El meu interès és potenciar la producció local, perquè també ha de ser un pol per ajudar tot un sector audiovisual que pot créixer al voltant d’IB3 i que darrerament no ha estat ben tractat.

Tornareu a finançar les escoles que segreguen per sexe?

— La setmana que ve el conseller ja té reunions en aquest sentit. Aquí hi ha un tema jurídic, d’una LOMLOE que és estatal que fins que Feijóo no la derogui…

El donau com a guanyador, veig.

— Sí, i amb total seguretat [riu]. Fins que la derogui, l’haurem de complir. S’han de tenir en compte la seguretat jurídica de les famílies d’aquestes escoles i els seus drets. El conseller ho mirarà amb l’advocacia de la Comunitat i amb les mesures cautelars que ha dictat un jutge, i decidirem quina és la millor decisió que podem prendre.

Les Balears estan massificades turísticament?

— Home, hi ha una saturació que és evident. També és vera que s’han vinculat a la saturació turística altres temes que no hi tenen a veure, perquè també els residents som molts més. Hi ha hagut una mala gestió de la nostra principal indústria, que és el sector turístic, el qual, com qualsevol altra indústria, té externalitats negatives.

Però l’acord preveu promoure el turisme de caça, el rural, el cultural, el nàutic... Així que, reconeixent que hi ha saturació, es continuarà promovent…

— És clar, i hi haurà promoció turística.

Però creis que hi ha d’haver un topall o no?

— Sí, hi haurà uns límits, però a nosaltres no ens sentireu parlar de decreixement, perquè ni els partits que parlen de decreixement saben on ens du el decreixement. Jo vull una destinació sostenible, evidentment, però sostenible mediambientalment, econòmicament i socialment. Perquè si feim una llei que és mediambientalment molt sostenible però pot fer perillar milers de llocs de feina, no serem sostenibles ni responsables, serem ecologistes de despatx. I sí, hi haurà límits, no es pot créixer sense límit. De fet, el PP va ser el primer que va posar límits a través dels PIAT i de la llei turística. Nosaltres recuperarem la borsa de places i hi haurà debat sobre quin ha de ser aquest límit. Hi haurà límits, però també seguretat jurídica, que és el que no tenen les moratòries. Per això, derogarem la moratòria de places turístiques alhora que posarem el límit.

Com explicau haver donat una conselleria insular de Medi Ambient a qui ha negat el canvi climàtic?

— Això us ho haurà d’explicar el president del Consell, Llorenç Galmés, que és qui l’ha donada perquè, hi insistesc, aquí no hi ha hagut un pacte global. Ell va liderar les seves negociacions, amb una altra aritmètica electoral i amb unes altres condicions. I es va considerar que aquesta conselleria l’havia de dur Vox. Ara bé, esperem a veure el que fa i el que deixa de fer i jutgem-ho a mitjan legislatura.

El president valencià va dir que retiraria totes les ajudes als que defensen la unitat del català. Què farà el Govern de Marga Prohens en aquest sentit?

— Això deu estar a l’acord de govern o al programa de Carlos Mazón, que també va tenir un suport majoritari. Nosaltres revisarem totes les subvencions, és responsable fer-ho, i aplicarem criteris d’utilitat pública, criteris objectius i no ideològics. Parl de totes les ajudes, no només de les referents a llengua.