PalmaEn una carta titulada 'Com funcionen ells', el batle de Palma,, Antoni Noguera explica les raons que justifiquen la prohibició del lloguer turístic a la ciutat, una decisió que li ha costat la investigació d'un jutjat de Palma que ha acceptat la denúncia presentada per la patronal del sector Fevitur.
Noguera explica que durant tota legislatura s'ha anat repetint un 'modus operandi' "contra l'interès general i la voluntat democràtica dels ciutadans" impulsat per alguns sectors de poder que no estaven d'acord amb les decisions polítiques dels governs d'esquerra a distintes institucions de les Illes.
El batle assegura que l'Ajuntament de Palma, en compliment de la Llei de turisme de les Illes sobre la comercialització d'estades turístiques a habitatges, aprovada pel Parlament de les Illes Balears, no tenia més alternativa que zonificar Palma, indicant on es podia dur a terme o no aquesta activitat turística.
"L'article 75 d'aquesta llei, clau en tota aquesta història, diu que només es permetrà el lloguer turístic a plurifamiliars de manera extraordinària si és compatible amb l'ús ordinari d'habitatge que els caracteritza. L'Ajuntament va prohibir el lloguer turístic en plurifamiliars després d'informes de base científica, tècnica i jurídica que demostraven que afectava negativament la convivència i que establien una connexió directa amb la pujada del preu de l'habitatge a la nostra ciutat", posa en relleu Noguera en la seva missiva pública.
Noguera recorda que si hagués permès el lloguer turístic en els pisos hauria hagut de justificar "de manera molt acurada la decisió, ja que la llei remarca que només es podrà fer en casos extraordinaris". Per tant, qualifica de curiosa "la manipulació mediàtica de la llei" per part dels grups de pressió.
El batle també apunta al fet que el 2017 s'aprovà la primera Iniciativa Popular de la història democràtica de la ciutat, amb l'aval de 6.076 signatures i presentada per la Federació d'Associacions de Veïns de Palma. "La proposta mostrava que l'habitatge turístic posava en perill la convivència en els barris a causa de la dificultat que suposava per a l'accés a l'habitatge. Un acord plenari que va tenir un suport social extraordinari i que s'emparava de manera clara també en la llei turística", afegeix.
Segons el representant de MÉS, Palma ha estat la primera ciutat del món a prendre una mesura com aquesta "i ho hem fet amb la certesa que beneficia els residents de la nostra ciutat, i que, per tant, defensa l'interès general, per damunt dels interessos econòmics d'uns pocs que afectaven molt negativament la nostra ciutat i que atacaven encara més el dret a l'habitatge".
La màxima autoritat de la ciutat defensa que el lloguer turístic afecta la pujada del preu de l'habitatge de lloguer i compara la negació d'aquest fet amb la negació de l'existència del canvi climàtic.
Noguera insisteix que "ells", referint-se als grups de pressió, "no responen a l'interès general sinó a una estratègia de suplantació de la sobirania municipal, competent en el planejament urbanístic de la ciutat, amb amenaces, persecució i querelles per aconseguir els seus objectius".
Conclou la carta destacant que "personalment, pens que aquesta manera de funcionar és una anomalia democràtica que sempre els surt de franc. En qualsevol cas, que sàpiguen que en temes d'interès general i d'accés a l'habitatge no faré ni una passa enrere".
Com funcionen 'ells'
Un 'modus operandi' que s’ha anat produint i repetint durant aquesta legislatura ha estat la intervenció d'alguns poders contra l’interès general i la voluntat democràtica dels ciutadans. Podria explicar alguns episodis viscuts, però avui em centraré en el del lloguer turístic i en aquells que m'han interposat una querella penal, que tenc tota la seguretat que quedarà en no res.
L’Ajuntament de Palma, en compliment de la Llei 6/2017 de turisme de les Illes Balears relativa a la comercialització d’estades turístiques a habitatges, aprovada pel Parlament de les Illes Balears, tenia l’obligació i la necessitat de zonificar el lloguer turístic a la nostra ciutat. Havíem d’assenyalar en el mapa de la ciutat on es podia fer el lloguer turístic i on no. L'article 75 d'aquesta llei, clau en tota aquesta història, diu que només es permetrà el lloguer turístic a plurifamiliars de manera extraordinària si és compatible amb l’ús ordinari d’habitatge que els caracteritza. L’Ajuntament va prohibir el lloguer turístic en plurifamiliars després d'informes de base científica, tècnica i jurídica que demostraven que afectava negativament la convivència i que establien una connexió directa amb la pujada del preu de l’habitatge a la nostra ciutat. Si el Consistori l'hagués permès hauria hagut de justificar de manera molt acurada la decisió, ja que la llei remarca que només es podrà fer en casos extraordinaris. Curiosa, per tant, la manipulació mediàtica de la llei per part d’'ells'.
A més, hem de tenir en compte que el juliol del 2017 s’aprovà la primera Iniciativa Popular de la història democràtica de la ciutat, amb l'aval de 6.076 signatures i presentada per la Federació d’Associacions de Veïns de Palma. La proposta mostrava que l’habitatge turístic posava en perill la convivència en els barris a causa de la dificultat que suposava per a l’accés a l’habitatge. Un acord plenari que va tenir un suport social extraordinari i que s’emparava de manera clara també en la llei turística.
Aquesta mesura ha estat pionera. Palma ha estat la primera ciutat de tot el món a prendre una decisió com aquesta, i ho hem fet amb la certesa que beneficia els residents de la nostra ciutat, i que, per tant, defensa l’interès general, per damunt dels interessos econòmics d'uns pocs que afectaven molt negativament la nostra ciutat i que atacaven encara més el dret a l'habitatge.
A títol personal, estic segur que si tants governs de diferents colors polítics i tants experts en habitatge i en turisme afirmen que el lloguer turístic afecta la pujada del preu de l'habitatge de lloguer, no pot ser que tots estiguem equivocats. És com quan avui dia, des de diferents sectors amb importants interessos econòmics, encara es nega l'existència del fenomen del canvi climàtic. 'Ells' és evident que no responen a l'interès general sinó a una estratègia de suplantació de la sobirania municipal, competent en el planejament urbanístic de la ciutat, amb amenaces, persecució i querelles per aconseguir els seus objectius. Personalment, pens que aquesta manera de funcionar és una anomalia democràtica que sempre els surt de franc. En qualsevol cas, que sàpiguen que en temes d’interès general i d’accés a l’habitatge no faré ni una passa enrere.
Antoni Noguera
