Només 32 pisos en mig any: l’efecte del Decret llei d’habitatge

PalmaEl Govern de Marga Prohens es va marcar l’objectiu de començar la legislatura abordant un dels majors problemes socials dels darrers anys: l’accés a l’habitatge. És per això que el Decret d’habitatge, que es va aprovar a principi d’octubre, es va convertir en la mesura estrella de l’Executiu entrant. Però sis mesos després de la seva entrada en vigor, constructors, promotors immobiliaris i representants dels ajuntaments admeten que la mesura amb prou feines ha tingut afectació en el sector i, de fet, s’està aplicant amb comptagotes. Segons el recompte provisional del Govern, només s’han autoritzat 20 habitatges mitjançant aquest decret, i es prepara una promoció de 12 habitatges de protecció pública a Alaior després que s’hagi desbloquejat l’ús d’una parcel·la mitjançant la nova norma.

El decret partia de l’objectiu d’incrementar l’oferta d’habitatges disponibles al mercat. Crea una categoria de construccions a preu limitat, més cars que els pisos de protecció oficial però per davall de les xifres actuals de mercat –a les Balears el metre quadrat costava 4.191 euros de mitjana el febrer passat, segons dades d’Idealista. La norma permet, a més, el creixement dels edificis en alçària, la divisió horitzontal de pisos, la reconversió de locals comercials en habitatges, i aprofitar terrenys previstos per a equipaments per construir residències. Del total d’habitatges de preu limitat que s’han autoritzat, 13 són a Palma; 6, a Calvià, i 4, a Marratxí, al marge de la parcel·la d’Alaior.

Reticències als ajuntaments

L’Administració i els promotors privats han trobat dificultats a l’hora d’aplicar el decret. D’entrada, en el fet que bona part dels ajuntaments –que tenen la darrera paraula sobre la implementació de la norma– encara estan estudiant com implementar-ne les mesures. Només 18 consistoris de les Illes han aprovat aplicar algun punt del decret llei –el PP governa a 35 municipis–, mentre que una desena l’han deixat en suspensió i quatre han decretat no aplicar-lo. Pel que fa a la resta –35– no s’han pronunciat al respecte. Encara que el Govern manté que en aquests casos el decret està en vigor en la seva totalitat, aquesta indefinició genera dubtes entre els promotors consultats.

Entre els municipis de més població que apliquen el decret hi ha Palma, Inca, Calvià, Marratxí, Andratx, Eivissa i Sant Antoni. Tot i això, també aquests consistoris mantenen limitacions a alterar les alçàries dels edificis i a la reconversió dels locals. A més, les comunitats de veïns tenen la darrera paraula sobre la construcció de noves plantes als edificis i també sobre la divisió horitzontal dels pisos, cosa que pot suposar una trava important a l’aplicació del decret. A més, el fet que la tramitació parlamentària del decret pugui implicar reformes significatives del text –el PP va presentar més de 20 esmenes a la seva pròpia iniciativa– també ha provocat que els actors del sector –ajuntaments, promotors i constructors– hagin pitjat el botó de pausa fins que s’aclareixi com quedarà el redactat definitiu, que es coneixerà previsiblement a l’abril.

El president de la Federació d’Entitats Locals de Balears (FELIB) i batle de Maria de la Salut, Jaume Ferriol (PP), defensa el decret, però admet que “molts ajuntaments varen optar per paralitzar-lo” d’entrada: “Ara l’han estudiat i estan pujant a ple les modificacions de la norma per implementar-la”. En aquest sentit, destaca que la reconversió de locals en habitatges és una de les mesures que més funcionen, juntament amb les “divisions de cases”, especialment als pobles, mentre que es continua “limitant el creixement vertical”. “El gruix en l’eficàcia del decret és a Palma, que el va aprovar tot d’una”, argumenta. Per exemple, al seu municipi han acudit “dues persones a demanar informació” sobre les possibilitats del decret. “La norma no solucionarà els problemes d’habitatge a les Illes, però hi ajuda”, assenyala.

Crítiques entre els promotors

El president de l’Associació de Promotors Immobiliaris de Balears (Proinba), Luis Martín, assegura que també els promotors estan a l’expectativa que acabi la tramitació parlamentària del decret. “Tenia algun defecte tècnic que s’està solucionant”, afirma. Segons Martín, “la legislació urbanística és molt complexa” i el decret deixava lloc a “diferents interpretacions” sobre com aplicar-lo. “Hi ha bones expectatives en solars, en l’augment d’alçàries, però moltes iniciatives han quedat una mica aparcades per les diferents interpretacions del decret que fan els municipis”, considera: “On més s’ha notat és en el canvi d’ús de locals, que és més fàcil, i està funcionant, ja hi ha llicències en tramitació”.

La directora general de l’Associació de Constructors de les Balears, Sandra Verger, creu que l’impacte del decret en el mercat és “baix”. “La resposta dels ajuntaments ha estat fluixa”, lamenta. Assenyala que en alguns casos s’ha aprovat una aplicació del decret que limita significativament la possibilitat de construir. Per exemple, l’Ajuntament de Ferreries ha prohibit el canvi d’ús dels locals comercials a la zona de Cala Galdana i també als locals “que no faci més de deu anys que estan tancats”. El de Santa Margalida ha establert que els habitatges que es vulguin fer en locals tindran com a “condició necessària i indispensable la creació d’una plaça d’aparcament”. Aquests límits, considera Verger, comporten de facto “la no aplicació” del decret. “Tenim una emergència habitacional prou greu com per posar traves a la construcció d’habitatges de preu limitat sobre el que ja està construït”, lamenta. Segons Verger, només hi ha dues opcions per ampliar l’oferta de pisos: “O aprofitam el que està construït o ampliam les zones per construir”.

Hi coincideix el president de l’Associació Balear de Serveis Immobiliaris (ABSI), Fernando Valentín: “Les mesures del Govern tenen bona voluntat, però són un pegat, no tindran l’efecte desitjat”. Adverteix que “la burocràcia té costos molt elevats” i complica algunes iniciatives. Fer el decret, remarca, “no és tan fàcil”. El director del Centre de Formació de Promotors Immobiliaris, Pedro Garcia, també és crític. “L’efectivitat del decret és pràcticament nul·la”, exposa: “La prova més evident és que només quatre ajuntaments –Palma, Inca, Andratx i Calvià, segons va dir la Conselleria– l’apliquen totalment”. Al seu entendre, “els ajuntaments no han comprat” la iniciativa.

La llei estatal, impugnada

Mentrestant, els preus de venda i lloguer d’habitatge continuen a l’alça. Els lloguers, de mitjana, sortien a 16,5 euros el metre quadrat el febrer passat, dos punts més que un any enrere. El Govern prepara una nova llei autonòmica d’habitatge, apunten fonts coneixedores. No obstant això, per ara es nega a aplicar la llei estatal que permetria posar un límit al lloguer. La consellera d’Habitatge, Marta Vidal, es va refermar aquesta setmana que aquesta normativa, impulsada pel govern de Pedro Sánchez a Madrid, “ha estat un fracàs” als indrets on s’ha aplicat i desincentivaria l’oferta de pisos al mercat.

“Juguen a la desinformació”, critica la diputada del PSIB Mercedes Garrido: “La Llei d’habitatge afecta els grans tenidors i els nous contractes”. Al seu costat, el també socialista Llorenç Pou nega rotundament que aquesta normativa tingui com a efecte secundari la reducció de l’oferta: “No va passar amb la llei precursora d’aquesta”. Es refereix a la llei catalana que el 2020 ja va limitar el preu del lloguer en aquest territori.“Els preus estan desorbitats”, assenyala el parlamentari. Ambdós representants del PSIB titllen, a més, de “fracàs” el decret llei de Vidal. No obstant això, cap dels promotors i constructors consultats per l’ARABalears és partidari d’implementar la limitació de preus.