Només una de cada deu iniciatives dels diputats balears al Congrés se centra en les Illes
Els dos representants de Vox són els que més preguntes han fet aquesta legislatura, però només un 1,4% fan referència a l’Arxipèlag
PalmaEl fet que les Balears tinguin vuit dels 349 diputats del Congrés no implica que hi hagi vuit persones destinant el 100% de les seves energies a defensar qüestions que afecten les Illes. Tots ells pertanyen a formacions d’àmbit estatal i centralitzats –PSOE, PP, Vox i Podem, cadascun amb dos– i la disciplina de partit no entén de representació territorial. Els diputats que representen les Balears a la Cambra Baixa han enllestit aquesta legislatura gairebé 13.000 iniciatives (12.957, entre preguntes orals, preguntes escrites, sol·licituds d’informació, sol·licituds de compareixences i sol·licituds de creació d’òrgans), segons consta a la base de dades del Congrés. Però només una de cada deu (1.478) se centra en les Illes.
Dit això, hi ha matisos a tenir en compte. En primer lloc, cal distingir els partits que estan a l’oposició (PP i Vox), dels que formen part del govern (PSOE i Podem). L’oposició és l’encarregada de vigilar i marcar l’executiu, i aquesta posició fa que dugui a terme moltes més iniciatives. En el cas dels diputats per Balears, Vox (Patricia de las Heras i Antonio Salvà) n’ha enllestit 9.410, amb només 164 que facin referència a les Illes (l’1,4%); el PP (Marga Prohens i Miguel Ángel Jerez) n’ha duit a terme 2.958, de les quals 962 han estat sobre les Balears (32,5%); segueix Podem (Antònia Jover i Lucía Muñoz) amb 392 iniciatives, 212 d’àmbit insular (54%), i en darrer lloc hi ha el PSOE (Pere Joan Pons i Sofía Hernanz), amb 197 iniciatives, 140 de les quals han fet referència a les Illes (71%).
El PSIB, a favor; el PSOE, en contra
L’obediència a les directrius del partit per part dels diputats illencs ha provocat una situació paradoxal aquesta legislatura: mentre que el PSIB va donar suport en el Parlament a una iniciativa de Més per Menorca per limitar el preu de lloguer, el PSOE hi va votar en contra en el Congrés, inclosos els diputats per les Balears. “Hi vàrem votar en contra perquè aquesta possibilitat s’havia de recollir a la llei estatal”, recorda el socialista Pere Joan Pons, qui ocupa un escó a la Cambra Baixa per les Balears. Pons reconeix que “va ser un dia complicat”, encara que està content perquè després va tirar endavant la Llei estatal d’habitatge, que permet limitar els preus a les zones tensades. Ara bé, cal remarcar que la guanyadora de les eleccions autonòmiques, Marga Prohens, ja ha avisat que no aplicarà aquesta norma a les Illes, sense cap normativa autonòmica per regular el lloguer.
De tota manera, Pons assegura que no se sent limitat per la disciplina de partit a l’hora de presentar iniciatives que se centrin en les Balears, i remarca que hi ha altres vies per defensar els interessos illencs (aquesta legislatura, el diputat socialista ha tirat endavant 121 iniciatives, 66 de les quals han tractat sobre les Balears).
“Les forces amb un àmbit d’actuació més restringit, representen més el seu territori en el Congrés”, assenyala el politòleg Pedro Riera, qui considera que les discrepàncies dins entre els representants autonòmics i els estatals d’un mateix partit “es produiran cada vegada més”. “Hi ha poca representació territorial en el Congrés amb un sistema com el nostre, i això provoca que hi hagi poques iniciatives”, continua Riera. De fet, el politòleg considera que els diputats haurien de tenir “més incentius per introduir la representació geogràfica”. “Si no presenten iniciatives per a les Balears, perd sentit una de les raons per les quals tenim diputats per les Illes, que és poder representar el territori d’alguna manera”, afegeix. A més, Riera remarca que les llistes tancades no fan més que reforçar “la centralització dels partits”.
Els mantres de la dreta
Pel que fa al contingut de les iniciatives, la dreta i l’extrema dreta fan gala dels mantres habituals: forces i cossos de seguretat, migració i impostos, entre altres temàtiques. Cal tenir en compte que bona part de les preguntes que es varen fer fins al 2022 varen girar al voltant del covid i que moltes altres no es fan de manera exclusiva per a les Balears, sinó que formen part de bateries de preguntes sobre totes les províncies de l’Estat.A més, bona part de les iniciatives estan signades per diversos diputats com a coautors, així que, en realitat, figuren repetides. També influeixen les àrees que té a càrrec seu cada representant. Per exemple, bona part de l’activitat de Marga Prohens en el Congrés ha estat condicionada per la seva feina com a portaveu d’Igualtat del PP.
Quant a l’esquerra, l’habitatge ha estat un dels eixos de l’activitat de Podem, ja que el partit morat ha pitjat dins el Govern per tirar endavant la llei estatal. Però una de les àrees importants de feina de Lucía Muñoz queda ben lluny de les Balears. La diputada morada ha mostrat interès pels conflictes internacionals a països com l’Equador,Tunísia, Xina, el Salvador, Palestina, Guinea, Síria, l’Iraq i Myanmar.
I, amb Pedro Sánchez com a president, els socialistes són els que han tingut menys activitat. Pere Joan Pons s’ha centrat en temàtiques relacionades amb l’educació, la mobilitat i també els conflictes internacionals. En canvi, les 76 preguntes que ha fet Sofía Hernanz aquesta legislatura han estat sobre protecció social, ocupació, educació, infància i sanitat.
