El nou decret llei permet més de 1.300 nous xalets a Mallorca

PalmaLa capacitat d’allotjament legal del sòl rústic illenc sumarà més de 130.000 persones a conseqüència del Decret llei de simplificació administrativa que ja ha validat el Parlament de les Illes Balears amb els vots del PPi Vox. Encara és un càlcul molt preliminar, però diferents geògrafs, especialistes i tècnics han confirmat a l’ARABalears aquesta estimació. Per una banda, es calculen unes 50.000 cases il·legals en sòl rústic que es podran regularitzar, principalment a Mallorca i Eivissa; i d’altra, amb l’ajuda del geògraf Mateu Vich, l’ARABalears ha calculat que es podran construir fins a 1.300 cases noves només a Mallorca.

I és que, tot i haver anunciat un decret llei per regularitzar allò existent, amb el text a la mà, la norma aprovada per Prohens, primer en Consell de Govern i després al Parlament, ha resultat també un element desregulador. L’eliminació de la prohibició de construir en sòl rústic considerat com a Àrea de Prevenció de Riscos (APR)obre la porta a fer aquestes prop de 1.300 cases en un terreny que un temps es dedicava estrictament a la producció agrícola.

Aplicades les normatives que sí que queden vigents, la disponibilitat de sòl i aplicant una sèrie de filtres territorials, resulta que el municipi que més augmenta la capacitat edificatòria és Campos, que se’n du més de la quarta part del total de les noves possibilitats de construcció. El Consistori campaner podrà autoritzar fins a 336 xalets de nova edificació, evidentment sempre que els propietaris d’aquests terrenys ho sol·licitin. “L’experiència ens demostra que a les Balears tot allò que es pot construir, s’acaba construint i, per tant, aquesta mesura és un nou disbarat territorial”, explica l’especialista Mateu Vich, per qui “no podem pensar que aquesta quantitat de nous xalets sigui petita, perquè hem de tenir en compte que venim d’uns anys en què s’ha edificat el sòl rústic a un ritme frenètic, i a més aquestes noves cases seran enormes”, assegura.

Després de Campos, els termes municipals que podran edificar més són Palma, amb 117 nous habitatges en rústic; Manacor, amb 105; sa Pobla, amb 74; Bunyola, amb 43; Felanitx, també amb 43; Pollença, amb 32, i Capdepera, amb 27. Petra, Muro, Artà i Son Servera també estan lleugerament per sobre dels 20 nous xalets, mentre que la resta de municipis hi queden per davall.

A l’altre extrem de la llista, com a curiositat, s’hi troben Banyalbufar, Vilafranca i Santa Maria, on només es podrà afegir una parcel·la edificable; i Escorca, Consell, Binissalem i Búger on no n’hi ha cap que tingui possibilitats.

Un nou episodi del procés

Per un altre especialista en la matèria, el professor de Geografia Jaume Binimelis, aquesta norma que permet la legalització de 50.000 cases i en permetrà fer més de 1.300 noves a llocs on fins ara estava prohibit, no és altra cosa que “un nou episodi d’un procés que va començar fa 40 anys”. “Avui el sòl rústic ja és pràcticament una extensió de la trama urbana, ha perdut la configuració i els usos que li eren propis, i s’ha convertit en residencial. Per tant, fer-hi més cases no és més que confirmar la mort d’un model territorial. Em sap greu, però som molt pessimista”, conclou.

En opinió de Binimelis, la transformació del sòl rústic és irreversible, i actualment, “tot i les lloables iniciatives agrícoles, especialment les ecològiques, aquestes no deixen de ser petits oasis en un territori que cada vegada més està fet de jardinets al servei dels xalets”, afirma. En aquesta línia, Binimelis recorda que “quan els anys 80 i 90 comença el procés de compra per part dels estrangers, ja hi va haver crits d’alarma. I jo crec que tots hem de recordar que el camp ja havia viscut una primera urbanització per part d’illencs que s’hi havien aixecat la caseta per fer-hi la paella, i després hi posaren dues gallines i una habitació, i al final va ser un xalet. Fa dècades que estam així”, observa.

Els motius de desregular

Formalment, l’Executiu ha justificat l’eliminació de la prohibició de construir en àrees fins ara considerades de risc perquè s’havien delimitat d’una manera poc rigorosa. Aquesta mateixa setmana, el conseller Juan Manuel Lafuente, parlant de les zones inundables, va assegurar que “les Àrees de Prevenció de Riscos no es van basar en estudis d’inundabilitat, sinó en estudis desactualitzats i, per tant, s’aplicaven sobre zones que no tenen cap problema, un fet que és completament injust”. Un tècnic de l’Administració autonòmica que demana l’anonimat confirma aquest fet, i assegura que “el Pacte, efectivament, quan va fer el seu decret llei es van fer servir unes definicions molt àmplies, perquè l’objectiu real era dificultar que es construís en rústic. Ara, evidentment, s’ha pegat a l’altre extrem”, afirma aquesta font coneixedora de la tramitació del decret llei.

En opinió del geògraf Mateu Vich, autor de l’estimació sobre noves cases en rústic, “si un govern considera que les àrees de prevenció de riscos no s’han fixat en prou detall, el que ha de fer és afinar-ne més les delimitacions, però en cap cas té sentit llevar-les totes, ja no només perquè augmenten la capacitat constructiva, sinó perquè en molts casos s’edificarà a zones inadequades”, etziba.

Una de les conseqüències principals de la regularització de les més de 50.000 cases il·legals en rústic serà la possibilitat que es puguin vendre i també que se’n pugui fer negoci. Per molt que el decret llei estableix la impossibilitat de convertir cases amnistiades en lloguer turístic, “la realitat és molt més senzilla. La gent lloga cases a turistes tinguin o no llicència, i si ara la poden legalitzar, la plusvàlua és enorme. S’ha aixecat una casa sense complir els paràmetres, i ara la podran vendre a un estranger, que normalment no van de comprar si els papers no estan clars. Aquest mateix estranger la llogarà a altra gent”, assegura Vich.

En la mateixa línia, Jaume Binimelis considera que “tot es ven i es lloga perquè és ara mateix l’activitat pròpia del sòl rústic”. “Però vull dir que per a mi tot té un punt d’hipocresia. Els illencs construïm, venem, llogam, molts estan tots contents de posar aixetes amunt i avall, petites empreses de construcció, d’electricitat, n’hi ha centenars. Aquestes són les furgonetes que veus passar si un dia seus a foravila, i que han substituït les que duien menjar per als animals o anaven carregades de verdura. El fenomen d’invasió del camp té molt de capital estranger, però amb la participació, enriquiment i complicitat dels locals, i per descomptat de la classe política, que sobretot xerra molt, esquerra inclosa”, critica.

De fet, el decret llei criticat pels ecologistes ja és una nova font d’ingressos a costa del territori. Aquests dies una coneguda empresa de fotografia i topografia, Stop, ja ha fet circular un anunci per a tots aquells que vulguin posar en marxa la legalització de ca seva, i necessitin una imatge per acreditar, tal com estableix la norma, l’antiguitat de l’edificació, que ha de ser “anterior a maig de 2014”. L’anunci ja circula per les immobiliàries com la pólvora. “Home, és que aquí fa mesos que rebem telefonades de clients, amb casuístiques molt diferents, i veig que hi ha un gran interès a legalitzar, sobretot per si algú torna a canviar la normativa en un futur”, explica Marian Hammer, una consultora immobiliària independent.

En general, al sector immobiliari s’espera una important allau de projectes de legalització, perquè a diferència del que va passar l’any 2014 quan Gabriel Company va fer una altra amnistia al sòl rústic, “la situació econòmica és millor que fa una dècada, i a més ara l’expectativa de negoci és més alta perquè hi ha una veritable obsessió per part de molts clients del nord d’Europa de comprar i llogar propietats al camp”, confirma. De moment, 50.000 propietats podran ser amnistiades, i 1.300 parcel·les podran acollir noves cases que no es podien fer fa unes setmanes.