¿El nou delicte de desordres públics castigarà més els manifestants?

BarcelonaEl punt 2 del nou article 557 del Codi Penal sembla ideat específicament per adaptar-se a la sentència del Tribunal Suprem sobre els fets de la tardor del 2017. Presó de tres a cinc anys i inhabilitació especial durant aquest temps (entre sis i vuit anys d'inhabilitació absoluta si es tracta d'una autoritat) quan el delicte sigui comès "per una multitud el nombre, l'organització i el propòsit de la qual siguin idonis per afectar greument l'ordre públic". Aquesta és bàsicament la part nova del que s'ha registrat aquest divendres al Congrés. Però, com queda la resta? ¿Es castigarà més els manifestants com apunten algunes entitats? La resposta simple és que seran els jutges els que decideixin com aplicar les novetats, però els supòsits són si fa no fa els mateixos que hi havia fins ara. Hi ha, però, tres canvis significatius que repassem a continuació.

Fins ara es castiga amb una pena d'entre sis mesos i tres anys qui, actuant en grup o emparant-se en ell, "alteri la pau pública executant actes de violència sobre les persones o sobre les coses, o amenaci altres persones amb portar-los a terme". També qui inciti a fer aquestes accions. El nou redactat fixa els mateixos anys de condemna, però a la violència hi suma la "intimidació". És a dir, el jutge interpretarà cas a cas què entén per intimidació, quan fins ara s'exigia que hi hagués amenaces i violència.

En el cas del delicte agreujat, la condemna fins ara estava fixada entre un i sis anys de presó i es contemplaven tota una sèrie de condicionants, com per exemple la presència d'armes, el llançament d'objectes o líquids inflamables, l'incendi, l'ús d'explosius, el saqueig especialment en una manifestació nombrosa o anar amb la cara tapada per evitar ser identificat. Ara també es tindran en compte tots aquests condicionants perquè la condemna s'acosti a la pena màxima, però aquesta ja no serà de sis anys sinó de cinc. Ara bé, la pena mínima també s'incrementa i passa d'un a tres anys, fet que pot comportar que condemnes menors que no comportaven l'ingrés a presó ara sí que ho facin.

L'article de desordres públics no comporta inhabilitació especial per a càrrec públic, però això canviarà a partir d'ara en el cas del delicte agreujat. La inhabilitació serà la mateixa que la condemna (entre tres i cinc anys) i en el cas d'autoritats encara serà superior, tant pel que fa a terminis (de sis a vuit anys) com al seu abast (serà absoluta). La diferència entre una inhabilitació especial i una absoluta és que en la primera s'impedeix que el condemnat torni al lloc de feina motiu de la seva condemna i en la segona se'l priva de qualsevol feina pública, també les que són electes.

Aquest és un punt més imprecís. En el nou redactat, el delicte de desordres públics apunta que s'aplica quan la violència o la intimidació s'executa sobre "persones o coses; obstaculitzant vies públiques i ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones; i envaint instal·lacions o edificis". ¿No estan recollides aquestes qüestions en el redactat que hi ha fins ara? Sí i no. Algunes d'elles no estan recollides de forma tan explícita: no es detalla l'obstaculització de vies públiques, tan habituals en les protestes postsentència, per exemple, tot i que els jutges ja poden condemnar per desordres públics emparant-se en l'actual Codi Penal.

L'altre canvi és més significatiu. Fins ara si algú envaeix o ocupa "el domicili d'una persona pública o privada, un despatx, una oficina, un establiment o un local" i causa "una pertorbació rellevant de la pau pública i de l'activitat normal" pot ser condemnat a una pena de presó d'entre tres i sis mesos o a una multa de sis a dotze mesos. Ara el redactat s'assembla al del nou article 557 bis, però es remarca que no cal que exerceixin la violència. A més, amb el canvi que promouen el PSOE i Unides Podem amb el suport d'ERC s'explica que l'envaïment d'instal·lacions i edificis en cas de desordres públics serà penat amb entre sis mesos i tres anys de presó o de tres a cinc anys en cas que sigui comès "per una multitud el nombre, l'organització i el propòsit de la qual siguin idonis per afectar greument l'ordre públic". ¿Aquests supòsits inclourien l'ocupació d'escoles per votar en un referèndum o encerclar una conselleria mentre hi ha una actuació policial? La interpretació, com sempre, en mans dels jutges.