La nova dreta balear

PalmaLa dreta es mou. La situació actual del Partit Popular, l’ascens de Ciutadans a l’arena estatal i la contestació a les polítiques del Govern d’esquerres hanfet que tot l’espai polític conservador es trobi immers en un procés de reestructuració. Les disputes pel lideratge es viuen tant als partits polítics com a les organitzacions de la societat civil més centralistes i conservadores.

La majoria de les polítiques de l’executiu bipartit que formen els socialistes i MÉS amb el suport extern de Podem ha topat amb les crítiques de l’oposició del PP i Ciutadans. Així mateix, la societat civil s’ha organitzat per respondre a algunes iniciatives, com el decret que converteix la llengua catalana en un requisit per consolidar la carrera professional del personal de l’IB-Salut.

la competició entre el PP i Ciutadans

El Partit Popular continua sent el pal de paller de la dreta balear. És l’organització que té més implantació territorial i més suport electoral. Així i tot, el PP es troba en una situació delicada a escala estatal i balear. Mariano Rajoy no té majoria absoluta perquè Ciutadans li menja terreny, mentre que Biel Company no aconsegueix destacar com a líder de l’oposició a Balears i ni tan sols exerceix de portaveu del seu partit. El Partit Popular, que suposadament va fer un gir cap al regionalisme després del seu darrer congrés, competeix electoralment amb Ciutadans. El partit taronja, comandat per Xavier Pericay a les Illes Balears, viu un moment dolç després de la seva victòria a les eleccions catalanes, i les dues forces han començat una competició per mantenir o expandir el seu domini en el liberal-conservadorisme espanyol.

Actúa, el nou Círculo

La Fundación Nacional Círculo Balear, que durant anys havia estat l’únic representant del gonellisme i l’espanyolisme a Mallorca, s’ha reconvertit recentment en un partit polític que pugnarà per competir amb Ciutadans i el PP. El nom de la nova formació és Actúa Baleares i, tot i el canvi de nom, continuarà presidida per Jorge Campos. Campos és l’impulsor de la denúncia contra Valtonyc, que ha acabat amb una condemna de tres anys i mig de presó, i el pas de l’activisme a la política no l’ha fet ser menys contundent en les seves opinions: considera que l’Obra Cultural Balear una entitat “colpista” i es manifesta amb duresa contra la política social i lingüística del Pacte. En una entrevista al diari ‘El Mundo El Día de Baleares’, Campos afirmava que “molta gent del PP” s’havia acostat a Actúa Baleares i tenia constància que tant al senador i expresident conservador José Ramón Bauzá com a l’exdiputada Aina Maria Aguiló “els agrada el projecte”.

La dreta social es mou

L’oposició al decret del català a la sanitat ha permès activar les organitzacions socials de tendència conservadora i centralista. Aina Maria Aguiló apunta dues causes més en la revifada de noves organitzacions: per una banda, la FNCB s’ha convertit en partit i altres entitats han ocupat el seu lloc i, per una altra, l’oposició al procés independentista català “ha mobilitzat molta gent que hi està en contra, també a les Balears”.

“No hi havia ningú abans que nosaltres, vàrem ser els primers”, afirma el president de l’antic Círculo Balear, Jorge Campos. El cert és que en els darrers anys han aparegut i agafat protagonisme tot un seguit d’organitzacions i moviments en l’àmbit del gonellisme i l’espanyolisme que representen els diferents matisos, discrepàncies i corrents dins aquest món.

A final del 2013 va aparèixer la Fundació Jaume III, que tenia l’objectiu de “dignificar el mallorquí, el menorquí i l’eivissenc” i denunciar els darrers “trenta anys d’imposició catalanista”. L’expresident de Balears i actual president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, Tòfol Soler, considera que, a diferència de la FNCB, la Jaume III és “més gonella i menys espanyolista”. El portaveu d’aquesta entitat, que té més de 500 socis, és Joan Font Rosselló, col·laborador del diari ‘El Mundo’ i exmilitant del Partit Popular i UPyD.

Un dels militants més joves i actius de la Jaume III va ser Cosme Bernat Brull, que també va destacar per la seva defensa del trilingüisme durant la polèmica del Tractament Integrat de Llengües (TIL). Fill de pare catalanista, aquest jove ha aconseguit aplegar un grup de militants fidels al seu voltant i les seves publicacions a les xarxes tenen una ressò important. Recentment, ha abandonat la Fundació per “discrepàncies personals” i ha fundat Societat Cívica Balear.

Aquestes entitats, a més del Partit Popular i Ciutadans, es varen sumar a la convocatòria de la plataforma Mos Movem contra el decret que regulava el coneixement del català a la sanitat pública de les Illes. Mos Movem és una plataforma impulsada per l’empresària menorquina Úrsula Mascaró i que a Mallorca ha tingut com a cara visible Manuela Cañadas. Cañadas, que és exmilitant socialista, va participar en un acte a Madrid convidada per la Fundació Valores y Sociedad i la Fundació Villacisneros a què varen assitir polítics del PP com l’exbatlessa de la capital espanyola, Ana Botella, o el senador mallorquí, José Ramón Bauzá. Segons el president de Societat Cívica Balear, Cosme Bernat Brull, Mos Movem fa de pantalla del que ha de ser Societat Civil Balear, una organització inspirada en l’entitat unionista Societat Civil Catalana que actuaria com a braç social d’oposició a les polítiques sobiranistes.

Ben finançats

Les organitzacions socials de la dreta centralista i gonella tenen finançament privat per dur a terme la seva activitat. Mos Movem va convocar la manifestació contra el català del passat 18 de febrer amb anuncis de pàgina sencera al ‘Diario de Mallorca’, ‘Ultima Hora’ i ‘El Mundo’. El president d’Actúa, Jorge Campos, presumeix de la bona salut de les donacions que rebia el Círculo Balear i que ara rep el nou partit.

Per altra banda, algunes fonts apunten que la Fundació Jaume III té el suport econòmic de determinats petits empresaris hotelers. A més, un dels vocals de l’entitat és Gabriel Barceló, cofundador de Grup Barceló. Aquesta situació contrasta amb la de Societat Cívica Balear, atès que, segons el seu portaveu, Cosme Brull, “no tenen ni un duro”.