LEGISLACIÓ AGRÀRIA

La nova llei obre el debat sobre el futur del camp

Asaja i Unió de Pagesos critiquen la limitació en les construccions i les activitats complementàries

Les associacions del sector volen que s’incentivin les activitats productives per assegurar la modernit-zació i el relleu generacional.
Carles Tudurí
14/07/2018
4 min

PalmaTot i que el sector agrícola i ramader representa a les Illes Balears poc menys del 2% de l’activitat econòmica, ocupa més del 44% del territori. És per això que és innegable que el sector primari té a la nostra comunitat un paper que va molt més enllà del seu pes productiu: sosté tot un teixit rural que és clau per entendre una cultura determinada i una forma de vida.

Per això, la proposta de reforma de l’actual Llei agrària que ha realitzat el Govern i les reaccions que aquesta ha generat en forma d’al·legacions han encès la polèmica, que s’ha centrat en la disputa entre les associacions del sector i la federació hotelera de Mallorca, però que, en realitat, va molt més enllà.

La intenció del Govern, segons el director general d’Agricultura, Mateu Ginard, és que la nova llei ajudi els propietaris d’explotacions agrícoles, però assegurant sempre que l’activitat principal que es produeix en el camp és la del sector primari.

Per tant, s’hi prioritzen els usos principals com l’agricultura, la ramaderia, l’aprofitament forestal o la venda directa, tot i que s’admeten un seguit d’activitats complementàries, sempre que es faci una “activitat agrària real”, explica Ginard.

El Govern considera que les activitats complementàries, com l’agroturisme, l’educació ambiental o l’hípica poden ajudar a mantenir les produccions, però “no han de desplaçar l’activitat agrària”. Per això, per poder tenir aquesta oferta s’ha de tenir la qualificació d’explotació “preferent”. Això obliga a generar un mínim producció equivalent al d’una UTA agrària, generar ingressos equivalents al 25% de la renda, tenir un mínim de 10 hectàrees contínues o 30 discontínues i complir les bones pràctiques de la Política Agrària Comuna. “Tot i això, si el titular de l’explotació és un professional del sector, amb un 50% de les seves rendes provinents d’aquesta activitat automàticament ja rep la qualificació de preferent”, aclareix Ginard.

A més, la nova llei crea una figura nova de protecció, les zones d’Alt Valor Agrari (ZAVA). En aquest punt, la Conselleria destaca la necessitat de protegir els llocs on es produeixen aliments de la mateixa manera que es protegeixen els espais naturals. Per tant, aquestes seran zones de sòl rústic bones per a la producció d’aliments, amb elevada fertilitat, disponibilitat d’aigua i marjades o arbres tradicionals. Aquestes zones es reserven a l’activitat agrària i en cas que s’hi vulgui donar un altre ús, haurà de ser de manera vinculada a l’explotació preferent. Les explotacions situades en aquestes zones tindran prioritat a l’hora de demanar ajudes o aigües regenerades.

Queixes d’Asaja

Una de les entitats que més clarament han rebutjat la iniciativa del Govern és Asaja. El seu gerent, Joan Simonet, destaca que amb la llei anterior, proposada per l’exconseller Biel Company, s’havien aconseguit molts de drets per poder dedicar-se a l’agricultura i, a més, dur a terme algun tipus d’activitat complementària. “Ara tornam enrere, a una situació fins i tot pitjor que la que teníem abans de la llei Company”, explica Simonet.

Per a Asaja, un dels punts més perjudicials de la nova llei és la dificultat més gran per als pagesos de poder construir dins la seva explotació, encara que sigui una construcció agrícola, com una nau. “Abans es podien exonerar els paràmetres urbanístics amb un informe d’agricultura. Ara, qualsevol projecte haurà d’anar a una comissió, ser exposat a informació pública i, si se superen els màxims urbanístics, demanar l’interès general. És una tramitació molt més complexa i que té molt poc sentit”, afegeix el gerent d’Asaja.

En canvi, Ginard assegura que l’interès públic només es demana en casos molt concrets, com, per exemple, la construcció d’una nova edificació a una zona protegida. “En canvi, en zones de rústic comú es poden fer edificacions sense cap problema. En cas que s’excedeixin els paràmetres urbanístics, el projecte, per ser aprovat, haurà d’anar a una comissió”.

A més, hi ha queixes pel tractament de les activitats complementàries. “Hi ha zones de Mallorca en les quals viure de xots o ametlers és impossible. No és el mateix tenir una finca a Andratx, on es poden tenir pedres, muntanya o terrenys inclinats, que, per exemple, al pla de Sant Jordi o a sa Pobla. Per tant, s’ha de facilitar que el pagès pugui generar unes rendes complementàries que l’ajudin a fer rendible l’explotació”, indica Simonet, que critica que s’elimini la possibilitat de poder crear refugis o albergs dins les finques agrícoles.

Unió de Pagesos

A les més de 100 al·legacions presentades per Asaja s’hi sumen les prop de 30 de la Unió de Pagesos, entitat que sí que valora alguns aspectes positius de la nova normativa i que es reunirà amb els grups parlamentaris, igual que Asaja, per defensar els canvis.

L’entitat demana que per qualificar les explotacions agràries com a preferents “no s’usin criteris de superfície sinó de renda i de treball generat. La superfície no ens serveix per mesurar la viabilitat i la productivitat de les explotacions i, a més, és un concepte discriminatori per a les explotacions agràries més productives, com les hortícoles, que amb poca superfície ja generen molt de treball”.

També es mostren en contra de la necessitat de demanar l’interès general per poder fer construccions agrícoles o d’activitats complementàries. “Un celler, una tafona, una formatgeria o un obrador per elaborar conserves o embotits són activitats complementàries que no poden ser considerades al marge de l’explotació agrària i han de ser admeses en tot tipus de sòl. Evidentment, aquests usos, en cas de necessitar edificacions noves, s’han d’adaptar a la normativa urbanística existent”, explica Sebastià Ordines, president d’aquesta entitat.

Des d’aquesta entitat es demana que s’aposti per una “pagesia viva” i que se l’ajudi a modernitzar-se “i no sigui expulsada del camp per activitats impròpies que troben totes les facilitats. Per això defensam que es donin facilitats a la venda directa i a la transformació dels productes propis”.

Ginard recorda que la llei està en tràmit i que es poden registrar modificacions, però que l’esperit consisteix a impulsar activitats pròpies del camp.

stats