Lesmes acusa Torra d'abraçar la "postveritat" i censura la posició d'estats europeus sobre les euroordres

MadridEl Suprem escalfa motors de cara al judici per l'1-O. Tots els poders de l'Estat han fet pinya aquest dilluns a la sala de plens de l'alt tribunal en l'obertura d'un any judicial marcat, per cinquè any consecutiu, per la resposta a l'independentisme. El curs comença amb totes les mirades posades en la sala penal del Suprem, per on hauran de desfilar els presos polítics els pròxims mesos. L'últim pas que queda per a l'inici del judici oral és que les parts presentin els escrits d'acusació i, segons ja va avançar 'El País' i van confirmar a Europa Press fonts jurídiques, està previst que la fiscalia mantingui l'acusació per rebel·lió malgrat el relleu de poders a la Moncloa. La fiscal general de l'Estat, María José Segarra, ha advertit que no farà "excepcions" a la llei i ha reivindicat la seva "absoluta independència" respecte al govern de Pedro Sánchez.

Més dur ha sigut el president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, que ha acusat el president català, Quim Torra, d'abraçar la "postveritat" quan demana l'absolució dels líders independentistes i ha censurat la resposta de diferents estats europeus a les euroordres de detenció dels exiliats. "Quan la Constitució és atacada no es pot renunciar a defensar-se", ha advertit, puntualitzant també que "l'estat democràtic i de dret no admet disgregacions entre llei i democràcia ni entre democràcia i poder judicial".

Felip VI ha presidit la cerimònia, acompanyat de tota la cúpula del poder judicial: Lesmes i Segarra; el president del Constitucional, Juan José González Rivas; la presidenta del Consell d'Estat, María Teresa Fernández de la Vega; i del Tribunal de Comptes, María José de la Fuente. Del govern espanyol hi han assistit la vicepresidenta, Carmen Calvo, i la ministra de Justícia, Dolores Delgado. I també la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i diferents portaveus dels grups parlamentaris, inclòs el líder de Ciutadans, Albert Rivera, que per primer cop assistia a l'acte.

En defensa de Llarena

Lesmes ha fet un llarg discurs de comiat –és el seu últim any al capdavant del CGPJ– dedicat exclusivament a l'independentisme, que considera un "moviment populista" amb "plantejaments identitaris excloents". El president del Suprem ha defensat en tot moment la resposta judicial contra el Procés i ha acusat de forma velada el president de la Generalitat, Quim Torra, d'abraçar la "postveritat" per defensar que només acatarà la sentència del Suprem sobre l'1-O si és "l'absolució total dels líders independentistes". "Davant la postveritat, que persegueix la impunitat sota l'empara aparent de la voluntat popular, els ciutadans s'han d'adonar que la resposta del poder judicial s'encamina a evitar el dany que suposa desarborar ni més ni menys que tot un pacte de convivència intergeneracional perquè, si aquesta resposta es produís [la desobediència], l'efecte seria demolidor i el sistema de llibertats resultaria fatalment debilitat", ha assenyalat.

El president del CGPJ també ha censurat l'actitud de les justícies alemanya, belga, suïssa i escocesa amb les euroordres de detenció dels exiliats. Considera que han generat una "greu incertesa" perquè han "interpretat de manera unilateral" conceptes jurídics autònoms del denominat 'espai europeu de justícia, seguretat i justícia'. Amb una defensa aferrissada de la Constitució, l'ha reivindicat per intentar superar un dels "moments mes delicats de la història recent" d'Espanya, i ha lamentat que "des de poders públics s'alimenti la desafecció del ciutadà respecte al poder judicial". Una crítica velada a la ministra de Justícia, que es va oposar inicialment a donar empara al jutge Pablo Llarena en la demanda civil a Bèlgica. En aquest sentit, ha censurat els "atacs personals a magistrats llançats per responsables polítics". Assegura que el poder judicial sempre actuarà "sense vacil·lacions en la defensa dels jutges i magistrats".

La fiscalia actua amb "absoluta autonomia"

Amb un discurs més moderat de to que els seus predecessors –escollits pel PP–, però igual de "ferm", María José Segarra ha presentat la memòria de l'últim curs del ministeri públic, en què ha avisat l'independentisme que "no hi pot haver excepcions" a la llei. És a dir, que "la llei sempre està per damunt de tot", per damunt també de les "legítimes aspiracions polítiques d'una part de la societat" catalana que "aquests dies es reivindiquen especialment –en relació amb la Diada i a un any de l'1-O–. "No hi ha res més democràtic que la llei, perquè la llei ens vincula a tots", ha assegurat, i finalment ha reivindicat que el ministeri fiscal actua "amb absoluta autonomia i només al servei del principi de legalitat". Una rèplica a les insinuacions que el govern de Pedro Sánchez aconseguiria al final rebaixar el delicte de rebel·lió en el judici contra l'independentisme.

Fent balanç de l'últim any, Segarra ha defensat la feina feta pel seu predecessor, Julián Sánchez Melgar, i ha homenatjat el difunt José Manuel Maza, que va presentar la querella per rebel·lió al Suprem i a l'Audiència Nacional. En aquest sentit, la fiscal general ha reivindicat la "ferma actuació de les institucions de l'estat de dret i també del ministeri fiscal a Catalunya en el seu inequívoc compromís amb el principi de legalitat.

Segarra també ha advertit que una "ciutadania dividida o enfrontada no pot arribar al consens bàsic en què es funda qualsevol organització social". Per a la fiscal general, la situació "generada" a Catalunya és "greu", i ha lloat la "difícil tasca" dels fiscals catalans a "oferir una resposta adequada". "Seré especialment ferma respecte a qualsevol intent de condicionar, personalment o professionalment, els que exerceixen les seves funcions en aquesta comunitat. A tots ells vull mostrar un suport absolutament inequívoc", ha conclòs.

Cinc anys marcats pel Procés

L'obertura de l'any judicial ha estat marcat, des del 2014, pel Procés. Fa cinc anys, a les portes del 9-N, el llavors fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, ja va avisar que si Artur Mas treia les urnes al carrer "utilitzaria tots els instruments del Codi Penal". Mariano Rajoy no va utilitzar aleshores la repressió de l'1-O, però sí que Mas va acabar al banc dels acusats al Suprem. Dos anys després, el 2016, la successora de Torres-Dulce, Consuelo Madrigal, va tornar a prometre utilitzar els "tribunals penals" per combatre el Procés si era "necessari". L'any passat encara van tancar més files i la cúpula del poder judicial en ple va prometre assistir Rajoy per frenar l'1-O i "salvar la unitat d'Espanya". Dotze mesos després som a les portes d'un judici oral contra una bona part dels dirigents independentistes, amb nou d'ells en presó preventiva.