Franco no es mou i l’obertura de fosses perilla

Palma/ BarcelonaLa memòria històrica és com una Ventafocs que any rere any ha de topar de morros amb la realitat a Espanya: el príncep blau no arriba mai. El 29 de juny del 2018 es va crear el departament de Memòria Històrica i el seu director, Fernando Martínez López, que va ser destituït el març, va anunciar una “reforma legal ambiciosa” perquè l’Estat lideràs l’exhumació de fosses. Des d’aleshores, segons expliquen fonts pròximes al departament, hi ha hagut moltes reunions i bones intencions, però no s’han pogut executar projectes.

Algunes comunitats autònomes han agafat les regnes de la situació i han assolit les tasques que l’Estat no du a terme, feina que perilla en funció del resultat de les autonòmiques. Aquest és el cas de les Illes Balears, El Parlament va aprovar la llei de fosses l’any 2016 i el Govern ha programat nou recerques de represaliats pel franquisme a les Illes durant el 2019 i el 2020. A més, els executius català i balear han signat un conveni de col·laboració per desenterrar i identificar les restes de les fosses comunes del desembarcament al llevant de Mallorca de l’agost de 1936, on es calcula que hi podria haver prop d’un miler de soldats enterrats, la gran majoria dels quals catalans.

Mentrestant, Franco rep homenatges al Valle de los Caídos i el govern espanyol no pot garantir que l’abandoni el 15 de juny. La Fundación Francisco Franco treu pit, mentre els crims franquistes continuen sense investigar-se. Els torturadors, com Billy el Niño, conserven les medalles. I no s’ha modificat la Llei de memòria històrica creada el 2007 pel govern Zapatero.

L’Asociación para la Recuperación de la Memoria Historica, fundada el 2010 per Emilio Silva i que fins ara ha exhumat 230 fosses a tot l’Estat sense cap ajuda pública -es finança amb 50.000 euros d’un sindicat noruec i les aportacions de 1.800 socis-, va enviar a Pedro Sánchez una carta el 27 de juny del 2018 en què demanava actuacions “urgents”. Reclamen un pla de recerca de desapareguts per la repressió franquista, treure Franco del Valle de los Caídos, la revocació de recompenses a franquistes, el reconeixemement de l’Estat a tots els que varen lluitar contra el feixisme a Espanya, una comissió d’estudi dels llibres de text perquè es “deixi de practicar el negacionisme”, la retirada de la simbologia franquista, la recuperació de la documentació “saquejada” per la Fundación Francisco Franco, obrir els arxius sobre la repressió... Avui podrien enviar les mateixes peticions, perquè aquests deu mesos amb Sánchez no han donat per a gaire.

“Tot són excuses -diu Silva-. Primer ens varen dir que amb Rajoy la partida pressupostària per a la memòria era zero, i després que tenien 15 milions d’euros, però no es varen aprovar els pressupostos...” Pel fundador d’aquesta associació, és qüestió de voluntat política: “Varen poder contractar un director de Memòria Històrica i un assessor, i sempre poden desplaçar diners d’altres departaments”, assegura. Totes les promeses, en opinió de Silva, han quedat en “paper banyat”. “Hi ha víctimes que han rebut declaracions de reparació i reconeixement personal, però és pur màrqueting polític perquè no hi ha justícia ni veritat si no és un tribunal qui ho reconeix”, lamenta.

Jordi Guixé, responsable de l’Observatori Europeu de Memòries, valora que hi ha hagut bones intencions i que al llarg d’aquests deu mesos s’han fet commemoracions i reconeixements, però afegeix que, en temes de memòria, tot és molt inestable. “Els professionals vivim en una muntanya russa, ara hi ha diners, ara no n’hi ha, s’acumulen els fracassos i les frustracions. Hi ha voluntat, però al final no es fa res”. Guixé creu que faria falta una “praxi” més adequada. “Hi ha una certa urgència a executar alguns projectes”, afirma.

Molts familiars es moren sense haver pogut treure els pares, oncles, avis o germans de les fosses comunes i fer-los un enterrament digne. Espanya, segons diuen alguns polítics i responsables d’institucions, és el segon país darrere de Cambodja amb el nombre més elevat de desapareguts. Però tampoc ningú ho pot afirmar amb contundència, perquè ni tan sols hi ha una xifra documentada sobre els morts de la Guerra Civil. En temes de memòria, queda molt per fer.