L'OCB denuncia que suprimir el requisit del català "vulnera els drets dels ciutadans"

PalmaL'Obra Cultural Balear (OCB) ha carregat contra el Govern per haver eliminat el requisit del català a la sanitat pública i ha assegurat que aquesta mesura "vulnera els drets dels ciutadans catalanoparlants de les Balears" de poder utilitzar la llengua pròpia en l'àmbit sanitari. "Cada vegada que el PP ha fet polítiques contra la llengua catalana, s'ha topat amb una societat mobilitzada, disposada a defensar-la", ha recordat l'entitat en un comunicat de premsa. Segons l'OCB, l'eliminació del català com a requisit "no s'adiu amb l'article 143 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, que reconeix el dret dels ciutadans a dirigir-se a l'administració en qualsevol de les llengües oficials". "Sense una capacitació lingüística adient del personal sanitari, l'exercici normal del dret d'opció lingüística esdevé paper banyat", continua la nota.

A més, l'OCB apunta que "el PP incompleix el seu programa electoral, que es fixava com a objectiu 'garantir l'atenció al públic en qualsevol de les llengües oficials' per part de l'administració". "Prohens falta a la veritat quan afirma que el català és un obstacle per aconseguir professionals sanitaris que vinguin a exercir a les Illes", continua l'entitat, que també recorda que "el degà del Col·legi de Metges i múltiples veus del món sanitari han dit que la llengua no és cap problema i que les dificultats venen per l'elevat cost de la vida i per accedir a un habitatge a la nostra comunitat". El comunicat també remarca que "és un fet que a totes les comunitats autònomes, la majoria monolingües castellanes, es constata una mancança generalitzada de personal sanitari".

Segons l'OCB, la supressió del requisit del català és una mesura que s'ha pres "per raons purament ideològiques". "L'Obra Cultural Balear troba gravíssim el fet que la presidenta Prohens hagi posat els interessos particulars de la cúpula mèdica sindical, no representativa del sector en aquesta matèria, per davant dels interessos de la ciutadania". "Amb aquesta agressió contra la llengua catalana, torna el pitjor PP, el de la crispació, el de la confrontació social, el PP extremista i antimallorquí del nefast Bauzá", acaba el comunicat.

El Pi: "La falta de metges no té res a veure amb l'idioma, sinó amb la manca de recursos que arriben de l'Estat"

El president d'El Pi, Tolo Gili, també ha criticat la decisió del Govern i ha assegurat que "la falta de metges no té res a veure amb l'idioma, sinó amb la manca de recursos econòmics que arriben de l'Estat". "Si per anar a les Canàries, Ceuta o Melilla els professionals sanitaris obtenen un bon plus i per venir a les Balears no el tenen, és normal que no vulguin venir", ha dit. Gili ha remarcat que "El Pi lluita per una integració plena de la nostra llengua en tots els àmbits de la vida". "No permetrem que només es margini la nostra llengua, que és la dèbil i la que hem de protegir", ha afegit.

Joves de Mallorca per la Llengua acusa Prohens "d'atacar frontalment tots els balears"

Joves de Mallorca per la Llengua també ha reaccionat davant la decisió de l'Executiu de Marga Prohens i ha apuntat que la decisió suposa un "atac frontal a tots els balears". En un fil publicat a través del seu perfil de Twitter, Joves de Mallorca per la Llengua ha criticat que la presidenta Prohens "hagi atemptat contra els drets lingüístics de la gent d'aquesta terra" en eliminar el requisit del català a la sanitat.

En aquest sentit, els Joves han recordat a la presidenta del Govern que la manca de metges "no és una qüestió lingüística", perquè els territoris que no parlen la llengua catalana també tenen dèficit de personal sanitari, han apuntat. En aquest sentit, han advertit que no toleraran "aquest menyspreu per part del Govern" i han animat a continuar parlant en català a tot el personal sanitari, sabent que si la comunicació es torna complicada, la culpa és seva, ni del sanitari ni de l'usuari.

Finalment, Joves de Mallorca per la Llengua ha demanat als sanitaris nouvinguts de territoris que no parlen català i apel·lant a la "responsabilitat" que tenen d'atendre els pacients "tan bé com sigui possible", que malgrat haver-se eliminat el requisit del coneixement d'aquesta llengua en la sanitat, "que l'aprenguin i s'integrin per convertir-se en un mallorquí o mallorquina més".