L'OCB i l'STEI pressionen perquè les quotes del català de la llei de l'audiovisual s'ampliïn

PalmaRepresentants de l'Obra Cultural Balear (OCB) i l'STEI Intersindical han anunciat aquest divendres que estan treballant i fent pressió perquè la llei de l'audiovisual vagi més enllà en les quotes del català. Així ho han comunicat en una roda de premsa el president de l'OCB, Josep de Luis, i el secretari general del sindicat, Miquel Gelabert, com a membres també de la Federació d'Organitzacions de la Llengua Catalana (FOLC).

A partir de l'any vinent, quan entri en vigor la nova llei audiovisual, les grans plataformes que ofereixen continguts en streaming estaran obligades a oferir un mínim del seu catàleg de produccions en català, gallec o basc. En concret el 6%, segons el pacte entre ERC i el govern espanyol. D'on surt aquest 6%? Doncs és el resultat d'aplicar a l'Estat la directiva europea que obliga que un mínim del 30% dels continguts han de ser de producció europea. D'aquest percentatge, la meitat ha de ser en llengües de l'estat espanyol, és a dir, un 15% del total. D'aquest 15% es reserva un mínim del 40% per a les llengües cooficials a banda del castellà. I d'aquí surt el famós 6%, mentre que la resta, fins a arribar al 15%, haurien de ser produccions en castellà (per al qual no es fixa una quota mínima perquè es considera que no és necessari). En resum, una de cada cinc produccions europees ofertes a Espanya hauran de ser en català, basc o gallec.

La quota no especifica cap mena de repartiment entre aquestes tres llengües, de manera que si una plataforma omplís aquest percentatge només amb una de les tres ja compliria la normativa. Llavors sorgeix una altra pregunta: aquest percentatge s'ha de complir amb producció nova o amb productes ja existents, com per exemple les sèries de TV3 o IB3? En principi totes dues opcions serien vàlides, però fonts del Ministeri matisen que estan a l'espera de directrius de la Comissió Europea per acabar de definir-ho.

Davant això, De Luis ha criticat que, "una vegada més, veim que els poders centralistes menystenen el que preveu la Constitució pel que fa a la diversitat lingüística". "Les entitats amigues de la Federació Ramon Llull hem estat treballant i fent pressió perquè el projecte de llei acabi sent positiu o, si més no, no negatiu per a la llengua catalana", ha afegit. L'aspiració, ha matisat en referència a aquest 6% acordat, "és que totes les llengües oficials tinguin un tracte similar", i per això volen "intentar aconseguir tot el que es pugui, sabent que no hi ha voluntat de seguir el que diu la Constitució".

El Govern no hi ha presentat al·legacions

Per la seva banda, el secretari general de l'STEI ha explicat que varen "demanar audiència amb la presidenta del Govern, Francina Armengol", i que els va "derivar a un director general", però consideren que "és un tema prou polític" perquè la reunió fos amb ella. "Això quadra amb la nul·la activitat del Govern balear a l'hora de presentar-hi al·legacions. Criticam això i encara esperam que ens doni audiència", ha declarat Gelabert.

També ha participat en la roda de premsa l'expert en audiovisuals i assessor de la FOLC, Daniel Condeminas, que ha explicat els aspectes més tècnics de la futura llei estatal. Condeminas ha dit que es tracta "d'una transposició, és a dir, una adaptació d'una llei de la Unió Europea" i ja arriba tard. Si bé el termini per adaptar-la habitualment és de dos anys, ara ja està a punt de fer els tres d'ençà que es va aprovar a escala europea.

A banda d'això, l'expert ha valorat que el fet "que hi hagi quotes de producció lingüística farà que una part dels doblers que s'inverteixen serveixin per a produccions en català, la qual cosa vol dir produccions fetes a les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya". A més, ha assenyalat, "això és nou, atès que la llei actual del 2010 no inclou cap quota en favor del català".