L’Oficina de Drets Lingüístics: un part complicat d’un any i mig de durada
La Plataforma per la Llengua i l’Obra Cultural Balear reben amb escepticisme aquest organisme
PalmaL’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics veurà la llum gairebé un any i mig després de la signatura dels Acords de Bellver -el 21 de juny del 2019-, els quals varen fer possible la reedició del Pacte d’esquerres. Aquest organisme, que forma part de la Direcció General de Política Lingüística -gestionada per MÉS per Mallorca i dependent de la Conselleria d’Educació del socialista Martí March-, es presentarà el 4 de desembre, després d’anades i vingudes i anuncis de posada en marxa que no es varen fer realitat.
El punt 154 de l’acord entre el PSIB, MÉS i Podem diu el següent: “Garantirem el dret dels ciutadans de ser atesos en les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma. Amb aquest objectiu crearem una oficina de defensa dels drets lingüístics”. Malgrat la claredat d’aquest enunciat, han hagut de passar 18 mesos perquè l’oficina tingués dotació econòmica i personal -un director, un jurista i un administratiu- per començar a rodar.
L’Oficina de Drets Lingüístics rebrà recursos dels 3 milions d’euros de què disposarà la Direcció General de Política Lingüística l’any 2021. “La dotació no està repartida per estructura interna, però els projectes es tiraran endavant, com la resta d’actuacions de l’àrea”, explica la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior.
Fonts de MÉS han explicat a l’ARA Balears que, malgrat que aquest organisme s’hauria pogut engegar d’una manera relativament ràpida, el PSIB no n’ha facilitat gens la tramitació ni ha estat una de les seves prioritats. De fet, la Conselleria d’Educació la va voler anunciar quan només havia incorporat un administratiu i ni tan sols tenia capacitat per estar operativa. Però els ecosobiranistes s’hi varen negar i exigiren que abans complís unes mínimes condicions per funcionar amb garanties.
Cal recordar que el decret que permetia la creació de l’oficina es va aprovar el 29 de novembre de 2019. Aquell dia, la portaveu del Govern, Pilar Costa, va assegurar que començaria a funcionar el febrer. Però la burocràcia i la irrupció del coronavirus ho varen fer impossible. “El termini que es preveia no s’ajustava a la realitat”, diu Defior. “Allò que importa és que posarà sobre la taula el problema de la manca de respecte pels drets lingüístics, especialment en el cas del català”, continua.
En el pressupost del 2018
I això que la intenció de crear aquest organisme ja ve de la legislatura passada: els pressupostos del Govern de l’any 2018 varen incloure la creació d’una oficina de drets lingüístics per “promoure i defensar els drets lingüístics dels ciutadans”. Aquell any, la Direcció General de Política Lingüística depenia de la Conselleria de Cultura.
Ara, entitats com l’Obra Cultural Balear (OCB) i la Plataforma per la Llengua han rebut amb cert escepticisme la notícia de la posada en marxa de l’Oficina de Drets Lingüístics, que Martí March va fer pública dijous al Parlament. “Ja veurem en quines condicions es posa en funcionament”, assenyala el president de l’OCB, Josep de Luis. “La nostra alegria és escèptica perquè fa anys que en parlam”, afegeix.
Per part seva, el delegat de la Plataforma per la Llengua, Ivan Solivellas, apunta que “no basta una oficina, sinó que s’ha d’anar més enllà”. “És important que darrere hi hagi un règim sancionador. Si no, de quina manera l’oficina assegurarà que no hi haurà discriminacions ni agressions per raons de llengua?”, demana. De Luis comparteix aquesta reclamació i destaca que “la normativa lingüística deu ser l’única norma sense cap conseqüència negativa quan te la botes”.
Solivellas assegura que el nombre de persones que denuncien discriminacions o agressions lingüístiques no ha aturat de créixer, malgrat que hi ha molta gent encara que “no és conscient que ha patit una agressió lingüística” o que, si n’és conscient, “no hi fa res perquè no hi arriba”. Les xifres de les denúncies que ha recollit la plataforma els darrers cinc anys constaten aquest creixement: el 2016 hi va haver 7 queixes; el 2017, 8; el 2018, 15; el 2019, 29, i quan manca poc més d’un mes per acabar l’any, el 2020 s’han registrat 27 denúncies.