Política21/01/2020

L'ONU examina el compliment dels drets humans a Espanya

Diverses entitats catalanes hi han fet arribar denúncies de vulneracions

Quim Bertomeu
i Quim Bertomeu

BarcelonaEspanya se sotmetrà aquest dimecres a Ginebra (Suïssa) a l'Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides, que analitzarà la situació dels drets humans a l'Estat. És una avaluació a la qual els països membres se sotmeten voluntàriament i en surten recomanacions que hauria d'aplicar. És la tercera vegada que Espanya s'hi sotmet, i enguany hi ha una novetat destacada: diverses entitats catalanes han treballat durant mesos perquè l'Estat hagi de retre comptes sobre la repressió contra l'independentisme i sobre la manera com ha actuat contra el Procés.

A l'examen s'hi arriba amb tres documents sobre la taula, un d'emès per l'estat en qüestió, un altre per les Nacions Unides i un tercer que és el que s'ha elaborat a partir de les aportacions d'entitats de la societat civil de tot l'Estat. Aquesta vegada diverses entitats catalanes s'hi han bolcat per fer arribar les seves denúncies de vulneracions de drets fonamentals a Espanya. És el cas, per exemple, d'Òmnium Cultural, que hi ha fet constar "el desproporcionat ús de la força per part de la policia espanyola" durant l'1-O, a més de l'empresonament de dos líders –Jordi Cuixart i Jordi Sànchez– per "organitzar una manifestació pacífica" per cridar els ciutadans a votar en un referèndum. L'ANC també hi ha portat "la persecució de representants polítics de la minoria nacional catalana a Espanya". El judici de l'1-O al Tribunal Suprem també hi té presència, amb la denúncia d'International Trial Watch que la justícia ha deixat qüestionats "el dret a un judici just i el dret a defensa". No totes les denúncies provenen estrictament del Procés. L'associació Eskubideak hi portarà la situació dels joves d'Altsasu, i Etxerat la lluita per l'acostament dels presos. També qüestions econòmiques i socials com l'incompliment de la regulació en l'àmbit de l'asil –Humanity Wings– i la desprotecció de drets com el de salut, protecció social i habitatge –Observatori DESC–.

Cargando
No hay anuncios

Una de les persones que seguirà la sessió de demà és el portaveu de l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), Karlos Castilla, que confia que l'examen serveixi no tant per aconseguir compromisos concrets d'Espanya –ho veu complicat– com per almenys obligar-la en un futur a obrir "espais de diàleg entre el govern espanyol i la societat civil" per millorar la situació dels drets, i fer-ho "no només a Madrid sinó en punts de tot l'Estat".

Un diàleg entre estats

Aquest examen al qual se sotmeten els estats membres és relativament nou. Les dues últimes vegades que Espanya va ser objecte d'anàlisi van ser el 2010 i el 2015. Respecte a l'avaluació de demà, hi ha una dada a tenir en compte. En la primera ocasió van ser 13 les entitats que van presentar-hi denúncies. En la segona, 27. Aquest cop han sigut 89. L'equip internacional d'ERC, que seguirà de ben a prop l'examen, atribueix aquest augment a dos factors. En primer lloc, que cada vegada és més conegut aquest examen i la societat civil s'hi implica més. I, en segon lloc, que creix "el malestar dins l'Estat" sobre la situació dels drets humans. Demà les entitats podran assistir a l'examen, com és el cas d'Òmnium Cultural, però no podran prendre la paraula. La paraula la tindran la delegació d'Espanya que serà examinada i la resta d'estats membres que vulguin intervenir i fer les seves recomanacions –no obligatòries–, que acabaran totes recollides més endavant en un informe. Espanya en va rebre 52 el 2010 i 189 el 2015. Castillo admet que demà es visualitzarà "un diàleg entre estats" i, per tant, "altíssimament polític" més que no pas amb conseqüències efectives, però considera que no s'ha de renunciar mai a cap fòrum. Les entitats catalanes arriben a la cita amb la feina feta. Ara, perquè demà la situació de Catalunya hi tingui protagonisme, la responsabilitat l'haurà d'assumir algun dels 200 estats del món.