Onze membres del consell de Podem Balears dimiteixen per l'"obediència al PSOE"

PalmaOnze membres del consell ciutadà autonòmic de Podem a Balears –que formaren la candidatura Construint Podem– han anunciat la seva dimissió per "la deriva erràtica de la direcció" i per la "subalternitat i obediència al PSOE". Entre les persones que han deixat el partit, s'hi troben Laura Camargo, Balti Picornell i Aligi Molina, segons ha informat Efe.

En un comunicat, asseguren que han endarrerit la decisió durant un temps perquè no volien que interferís en les eleccions passades "ni que fos utilitzada de manera interessada". Les onze persones que han deixat el consell autonòmic i dimiteixen de "totes les responsabilitats" des d'aquest divendres són Laura Camargo (exportaveu parlamentària), Baltasar Picornell (expresident del Parlament), Fernanda Caro, Adrián Martínez, Mireia Rubio, Aligi Molina (exregidor de Palma), Laura Mariani, Sabina Riera, Antonio Sánchez-Tirado i Ximena de la Vega. També se suma a l'escrit Helena Herrera, que va dimitir anteriorment.

Per part seva, el diputat autonòmic i secretari de l'organització de Podem a Balears, Alejandro López, ha qualificat d"'inoportuna" la dimissió perquè es fa en plena negociació d'un acord estatal del govern. Tot i això, creuen que era previsible per la seva "nul·la" participació en l'activitat de la formació des de mesos enrere.

López ha apuntat que aquestes onze persones "fa més d'un any que no assisteixen a les reunions del consell autonòmic", en declaracions als mitjans després de l'acte institucional de celebració del XLI aniversari de la Constitució a Palma. "És una pena", ha dit el diputat, qui ha subratllat que el consell autonòmic de Podem és "un òrgan molt ampli" i que els qui han dimitit en formen "una petita part". Per això, López reconeix que "el partit funcionarà amb normalitat" i que la decisió "no implica res".

El diputat ha restat importància a la dimissió perquè "fa efectiu el que ja era una realitat", perquè "no col·laboraven amb el partit". En la mateixa línia, ha recordat que Camargo va anunciar fa mesos que dimitiria" i que "se li va oferir anar a les llistes per ser càrrec públic i estar a l'executiva".

Laura Camargo: "Ara les decisions es prenen a una executiva de deu persones com a màxim"

Segons ha afirmat Laura Camargo en declaracions a l'ARA Balears, la decisió "ve d'un distanciament amb la línia política i organitzativa iniciat a les primàries de fa dos anys, l'octubre de 2017". Això s'ha demostrat, diu l'exportaveu, "d'ençà que Podem governa amb el Partit Socialista al Govern balear, als consells de Mallorca i Menorca i a l'Ajuntament de Palma".

Un dels clars exemples d'això, argumenta, és l'autopista de Llucmajor-Campos i la decisió de destinar l'ecotaxa a la fallida de Thomas Cook. Però també li sembla contradictòria la posició del partit davant l'ampliació de les pedreres o de convertir el port de Palma en un port esportiu.

En l'àmbit organitzatiu, assenyala que "ara les decisions es prenen a una executiva de deu persones com a màxim" i que ni tan sols saben quan es reuneixen. "No m'han ficat a cap canal ni xat on pugui saber, per exemple, quantes secretaries té Podem", critica Camargo.

Sobre les possibles conseqüències de la dimissió en bloc, l'exmembre de Podem nega que pugui tenir qualsevol implicació en les negociacions estatals. Per altra banda, afirma que continuarà sent "militant anticapitalista" i donant "suport als moviments socials, com ara l'ecologisme, el feminisme i la lluita per l'habitatge digne".

Desaparició de les reivindicacions pròpies del Podem primigeni

En la carta de dimissió, justifiquen la mesura en "l'erràtica direcció d'un projecte" que "va néixer per ser radicalment transformador". En aquest sentit, recorden que la llista de Construint Podem va obtenir un 41,6% de suport a les primàries de la segona assemblea ciutadana de Podem Illes Balears l'octubre de 2017.

Juntament amb això, al·leguen que un altre dels motius és la "política de subalternitat i obediència al PSOE" fins a "la pràctica desaparició de les reivindicacions pròpies del Podem primigeni contra la saturació turística, per a la protecció del medi ambient, a favor de la regeneració democràtica i de la lluita contra el deute que ofega les Balears".

Així, rebutgen "unes línies cada vegada més allunyades dels principis del republicanisme i de la impugnació del Règim del 78" i l'"obsessió governista a qualsevol preu, fins i tot deixant pel camí girs essencials del programa" i la "institucionalització d'un projecte transformador que venia a canviar-ho tot". També s'oposen a l'acceptació del que descriuen com a "polítiques d'asfaltatge contràries a les propostes del programa mediambiental original de Podem", com la construcció de l'autopista Llucmajor-Campos.

Una altra de les raons de la dimissió és la "falta de democràcia interna", amb "inoperància de qualsevol forma de decisió col·lectiva i ofegament progressiu de quasi tots els cercles del partit, especialment dels cercles amb més debat polític i posicionaments crítics cap a la direcció".

Segons els membres que dimiteixen, s'ha suplantat qualsevol decisió col·lectiva "per un grup d'afins a la secretaria general, fins a reduir a una total inoperància qualsevol òrgan", amb "persecució i rebuig del lliure pensament i la discrepància política" i una "confusió constant de lleialtat amb l'obediència cega al partit".

A més, s'oposen a la "burocratització" del partit nascut a les places del 15-M, l'allunyament dels principis d'horitzontalitat i participació, la falta de comunicació interna i la inexistència d'assemblees ciutadanes presidencials i d'actes públics de rendició de comptes per part dels càrrecs públics de Podem. Així mateix, diuen que la vida del partit s'ha limitat a les invitacions organitzades per la direcció o a la participació en escasses consultes on-line "amb preguntes trampa per ratificar el que ja s'ha decidit des de dalt".

També acusen el partit de "derives contràries al feminisme, a les cures i la sororitat", amb "actituds agressives entre companys i companyes" i de "neutralitzar" persones "incòmodes" per a la direcció, sense debat previ.