L'oposició, entre la celebració i l'escepticisme davant el desbloqueig del règim fiscal

PalmaEls partits de l'oposició han valorat de manera positiva aquest dilluns l'anunci del desbloqueig del règim fiscal balear, fet pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Així i tot, tant el PP com El Pi i Ciutadans s'han mostrat també escèptics per diferents raons. La coordinadora de Ciutadans, Patricia Guasp, ha incidit en el fet que "queden vuit mesos per a les eleccions i ho ha anunciat un dia abans del Debat de política general, la qual cosa mostra una intenció més electoralista que una mesura real".

Per part seva, la presidenta del PP balear, Marga Prohens, ha afirmat que, "si no se'ns ha enganyat, estam davant una bona notícia". Prohens ha tret pit de la pressió exercida pel PP per tirar endavant el règim fiscal "des del Parlament, el Congrés i el Senat". Cal recordar que, a partir d'una iniciativa del PP, la Cambra Alta va elevar al Congrés una proposta de règim fiscal que s'ha mantingut bloquejada a la Mesa, en espera de tramitar-se, i que ha suposat un dels principals motius de crítica des del principal partit de l'oposició als socialistes.

"Sánchez no podia tornar a partir de les Balears sense anunciar el règim fiscal, qualsevol altra cosa hauria estat decebedora", ha subratllat Prohens. "Des del PP hem defensat que, ara que tot puja, és el moment d'abaixar impostos, compensar la insularitat", ha afegit. Els populars, ha explicat Prohens, es mantindran a l'espera "de la lletra petita" per fer-ne una valoració completa. "Esperam no endur-nos cap sorpresa", ha exposat.

El president d'El Pi, Tolo Gili, s'ha sumat a Guasp i ha acusat els socialistes "d'electoralisme" davant aquest anunci. "Que ningú es pensi que El Pi es conforma amb quatre miques, ja veurem si es concreten a mesos de les eleccions", ha assenyalat. Els regionalistes reclamen a més, com Ciutadans, un IVA reduït especial per a les Illes.

El règim fiscal dins els PGE

Sánchez ha apuntat que els dos mecanismes fiscals –la reserva d'inversions i la bonificació per la venda de béns tangibles– s'inclouran dins els pròxims pressupostos generals de l'Estat. El fet que sigui així ha estat objecte de crítica per part del PP i El Pi. "S'hauria pogut aprovar una llei de règim fiscal, però s'ha decidit ficar-se en els PGE, veurem com queda. Vull pensar que les mesures seran permanents, que no hi ha trampa ni cartó", ha indicat Prohens.

Gili s'ha mostrat més dur davant aquesta manera d'articular el règim fiscal i ha afirmat que "a les Illes Balears fa falta un règim especial que es compleixi sempre, hi hagi o no pressuposts, hi hagi un color polític o un altre". "Amb aquesta fórmula depenem de l'aprovació dels pressupostos, per tant, no és garantia que el règim fiscal tingui continuïtat en els pròxims anys", ha criticat. Cal recordar que el règim fiscal, com el factor d'insularitat, es revisarà cada cinc anys a través d'una comissió mixta entre el Govern i l'executiu espanyol.

Valoració dels agents socials

Els agents socials de les Balears també s'han pronunciat davant aquest anunci que afecta directament el teixit empresarial illenc. Des del sindicat UGT han celebrat que "amb el front comú d'institucions i societat civil hàgim aconseguit un REB més ambiciós i just per a l'Arxipèlag". "Tant les deduccions fiscals específiques com les bonificacions a l'activitat empresarial han de tenir la contrapartida de mantenir la creació de llocs de feina de qualitat i salaris dignes", avisen des del sindicat.

Per la seva banda, la patronal de la petita i mitjana empresa, PIMEM, a través del seu president Jordi Mora, ha valorat que és "un èxit empresarial per a totes les empreses de les Balears i en especial per a PIMEM, que ha demanat la dotació fiscal del REB des del primer moment: és una necessitat econòmica, empresarial i laboral". "El REB s’hauria d’aplicar enguany, és a dir, l'any fiscal del 2022", ha reclamat Mora, ja que en principi tindrà efecte a partir de l'any que ve i quedarà patent en la declaració del 2024.