El Pacte acorda reduir d'un 15% a un 10% l'ampliació dels hotels del decret de reactivació econòmica

PalmaEl PSIB, MÉS per Mallorca i Podem han arribat a un acord aquest dilluns, poc abans que acabi el termini de presentació d'esmenes al decret 8/2020 de reactivació econòmica, per reduir l'ampliació dels hotels d'un 15% a un 10%, segons han confirmat a l'ARA Balears fonts del Pacte. Malgrat aquesta reducció, els consells de Menorca, Eivissa i Formentera, i el Govern en el cas de Mallorca, podrien tornar a incrementar el percentatge fins al 15%, o minvar-lo si ho troben adient, segons reflecteix l'esmena que han presentat de manera conjunta.

L'ampliació dels hotels sense llicència va ser una de les mesures del decret que va generar més polèmica. A més, la manca de suport de Més per Menorca i del diputat d'Esquerra Unida que forma part del grup d'Unides Podem, Pablo Jiménez, va fer que aquesta norma s'hagués de tramitar com a projecte de llei, motiu pel qual el Pacte va decidir incloure els ecosobiranistes menorquins en la negociació de les esmenes.

Així i tot, l'acord al qual s'ha arribat aquest dilluns no ha inclòs Més per Menorca. Fonts de MÉS per Mallorca han explicat a aquest diari que s'ha estat treballant amb els ecosobiranistes menorquins, malgrat que el consens no ha estat possible. Des de MÉS es reconeix que la mesura de deixar que els consells o la Conselleria de Turisme –a Mallorca– puguin incrementar l'ampliació fins al 15% no és l'opció més desitjable, però també s'assegura que es continuarà treballant durant la tramitació del projecte de llei.

El joc d'equilibris és delicat, perquè els ecosobiranistes mallorquins volen mantenir el pacte tàcit al qual es va arribar després que el Govern perdés la votació que ha fet possible la tramitació del decret 8/2020 com a projecte de llei: no presentar esmenes que no hagin estat consensuades per les forces d'esquerres. Aquest acord interessa tant per incloure'n d'altres que encara no tenen el suport dels socialistes com per evitar que el PSIB pugui votar favorablement a esmenes de l'oposició.

De fet, Podem i MÉS per Mallorca treballaran de manera conjunta per tirar endavant altres dues esmenes. Una fa referència a l'increment d'edat dels menors que no compten com a plaça turística: si el límit abans era de 12 anys, amb el decret s'amplia fins als 15. El que volen els socis de Govern del PSIB és que aquesta ampliació no sigui permanent i tingui com a data de caducitat el 31 de desembre de 2021.

L'altra afecta la reconversió d'hotels obsolets en habitatges socials. Tant Podem com MÉS aposten perquè això es dugui a terme amb un major control dels ajuntaments i perquè l'ús residencial sigui en règim de lloguer, a banda que la zona tingui els equipaments necessaris i no estigui deteriorada. La finalitat d'aquestes condicions és "allunyar els fons voltor" dels possibles habitatges, segons ha indicat la diputada de Podem, Esperança Sans. L'esmena també inclou la necessitat d'un informe favorable de la inspecció tècnica i que els edificis s'adequïn a criteris d'eficiència energètica.

Pessimisme a Més per Menorca

Fonts de Més per Menorca han explicat que la manca de consens s'ha produït sobretot per "l'actitud inflexible del PSIB" i lamenten que "s'hagi perdut tot aquest temps de negociació". Els ecosobiranistes menorquins havien proposat que el projecte de llei no indicàs cap percentatge d'ampliació dels hotels i que fossin els consells –i el Govern en el cas de Mallorca– els encarregats de posar-hi un màxim.

Malgrat que no hi ha hagut sorpresa pel resultat de la negociació, sí que hi ha hagut decepció. "Pensàvem que el PSIB tindria més vista amb aquest tema i seria més flexible", diuen fonts de Més per Menorca, que no esperen cap canvi de rumb per part dels socialistes per fer possible un acord. "Nosaltres vàrem proposar un bloc estable de 34 diputats, però ara no existeix. Pot ser una jugada arriscada i que caigui algun article més de la llei", comenten, a més de destacar que no poden estar a favor de l'ampliació dels hotels perquè és una "recepta caduca".

L'oposició hi presenta 274 esmenes

D'altra banda, els partits de l'oposició hi han presentat un total de 274 esmenes després que el termini per fer-ho hagi acabat. El PP n'hi ha presentades 117; Ciutadans, 40; El Pi n'ha registrades 57, i Vox, 60. El president del PP balear, Biel Company, ha explicat que les esmenes dels populars es poden repartir en tres blocs. En primer lloc, les que fan referència a una baixada d'impostos, "com han fet països com Alemanya, Itàlia, Grècia i França". Company ha indicat mesures en aquest apartat com "deduccions en l'IRPF, la baixada de l'impost de transmissions patrimonials, deduccions en el de succesions, la suspensió de l'ecotaxa i la reducció d'un 50% del cànon d'aigua per als habitatges".

El segon bloc se centra a donar una major liquiditat a les empreses, amb la mobilització de 270 milions d'euros a través de "la bonificació d'interessos i les ajudes directes a fons perdut per a pime i autònoms". "Les mesures adoptades per la presidenta del Govern fins ara són insuficients i no evitaran el tancament de moltes empreses", ha comentat Company. El tercer bloc d'esmenes del PP inclou mesures de caràcter estructural i legislatives, com "la derogació del decret 9/2020" de protecció del territori, "perquè és contrari a la reactivació de l'economia", segons ha explicat el líder popular. "Ara es necessiten lleis que dinamitzin l'economia i afavoreixin la inversió, tal com va fer el PP la legislatura passada amb lleis com l'agrària, la turística i la del sòl", ha dit.

Per part de Ciutadans, Marc Pérez-Ribas ha explicat que el partit taronja ha demanat "la derogació de l'ecotaxa fins al 2022" amb l'objectiu d'"estimular l'economia turística". Cs ha inclòs entre les seves esmenes al·legacions dels col·legis d'Arquitectes i d'Aparelladors.

Pel que fa a les esmenes d'El Pi, Josep Melià n'ha explicades algunes, com la que fa referència a la declaració responsable en el cas de les obres a establiments turístics, perquè es presenti "amb una antelació mínima de 15 dies hàbils" abans d'iniciar els treballs. Segons el diputat regionalista, també "s'ha de corresponsabilitzar l'Administració" en cas que no compleixi "un termini màxim de tres mesos" per verificar les dades.

A més, El Pi ha inclòs reivindicacions dels col·legis professionals quant a l'agilitació administrativa i demana un control col·legiat de qualitat sobre els requisits bàsics de l'edificació.