El suport (o l’oposició) a la independència segons la situació econòmica de cadascú

Investigadors a Yale UniversityAquesta pregunta, que sorprenentment havia rebut poca atenció en la literatura especialitzada, va motivar la nostra investigació ara fa tres anys. La majoria dels estudis sobre aquesta qüestió havien emfatitzat fins llavors el pes de la identitat nacional i de les expectatives sobre les conseqüències econòmiques de la secessió (com, per exemple, la pertinença a la Unió Europea). Les dues explicacions, intuïtives a primera vista, tenen un problema de “circularitat argumental”: si defenso la independència és probable que s’accentuï la meva identitat catalana i minimitzi la possibilitat que Catalunya quedi exclosa de la UE, i, si m’hi oposo, passa el contrari. Les causes i els efectes queden barrejats.

En la nostra recerca, que es publicarà a l’ American Journal of Political Science, vam prendre un altre camí. Volíem entendre la importància d’indicadors individuals objectius -no fruit d’opinions, actituds o creences- en les preferències envers la independència. Amb aquest objectiu vam dur a terme una enquesta a 2.100 residents a Catalunya els dies abans de les eleccions del 21 de desembre del 2017 en què incloíem indicadors sobre l’exposició individual al comerç internacional, l’educació, els ingressos i la posició en el mercat laboral.

Vam parar atenció primer a l’exposició dels treballadors en mercats exteriors. La ruptura amb Espanya pot provocar un xoc econòmic, si més no temporal, relacionat amb l’exclusió de Catalunya de tractats comercials internacionals i de la Unió Europea. Podríem esperar que qui treballa als sectors i a les empreses més afectades per aquest xoc comercial es pronunciés en contra de la independència. Vam trobar, però, que hi havia diferències substancials molt importants segons el mercat d’especialització: qui treballa en sectors que exporten a Espanya o en empreses amb relacions comercials amb Espanya es mostra més contrari a la independència. En canvi, qui treballa en sectors que exporten a altres parts del món o en empreses amb relacions comercials amb Europa no mostra cap aversió (o predisposició) envers la secessió.

Les raons d’aquestes diferències són múltiples i probablement el lector pot anticipar-ne almenys una, ja que moltes empreses catalanes han patit el boicot comercial dels seus productes en el mercat espanyol. Els treballadors d’empreses que exporten fora d’Espanya no anticipen aquests boicots i per tant no se senten condicionats de la mateixa manera. Hi ha, a més, una altra explicació de la qual tenim evidència a l’anàlisi: les empreses que exporten fora d’Espanya són, de mitjana, més competitives i estan potencialment més preparades per fer front a possibles xocs econòmics.

En les nostres anàlisis no vam trobar cap relació sistemàtica entre els ingressos familiars i el suport a la independència. Sí que vam trobar, però, que els aturats de llarga durada que han esgotat les seves prestacions socials es mostren a favor de la independència. Aquests individus no esperen trobar feina en el nou estat, però sí que anticipen que les prestacions socials seran més generoses en una Catalunya independent. Aquest resultat ajudaria a explicar l’augment de l’independentisme durant els anys més durs de la crisi econòmica, quan els nivells d’atur a Catalunya van pujar substancialment.

Un últim resultat que sabem que xoca amb el que pensa molta gent fora de Catalunya és que són els individus amb més estudis els que es mostren, de mitjana, més favorables a la independència. Alguns argumentarien que aquest resultat té a veure amb les expectatives, perquè esperen beneficiar-se més de la ruptura. Altres ho atribuiran al sistema educatiu o a la relació entre l’educació i l’origen de les famílies. La nostra evidència apunta, tanmateix, cap a una altra banda: els que tenen més estudis estan més ben informats sobre el sistema de redistribució territorial a Espanya, i això els fa més escèptics sobre la possibilitat d’arribar a un acord fiscal amb el govern espanyol i més incrèduls respecte a una reforma constitucional. La independència és, llavors, l’única sortida cap endavant.

Per tot plegat, la nostra recerca pot ajudar a entendre millor la naturalesa del conflicte polític i ampliar els punts de negociació a la taula de diàleg Catalunya-Espanya.