Oposició i socis del Pacte carreguen contra el Govern per la manca del règim fiscal a les Balears

PalmaLa consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, ha comparegut aquest dimarts davant el ple del Parlament per donar les explicacions oportunes sobre el factor d'insularitat que l'Executiu va acordar amb el govern espanyol a finals de setembre i que suposarà que hi hagi una partida de 183 milions d'euros per a les Balears en els pressupostos estatals de 2022. Però, més que parlar del que s'ha aconseguit, els partits han recordat a Sánchez durant el debat que manca el règim fiscal per completar el REB, i tant oposició com socis de Govern –llevat de Podem– han aprofitat per retreure a Sánchez que aquest projecte de llei és en un calaix del Ministeri d'Hisenda des de febrer del 2019, quan l'Estat va aprovar part del REB mitjançant un decret llei.

El portaveu del PP, Toni Costa, ha preguntat a la consellera "com és possible que s'hagués arribat a un acord el febrer del 2019 i que avui no hi hagi manera d'aprovar el règim fiscal". A més, Costa ha reclamat el suport dels senadors socialistes tant per a la moció sobre el REB que es debat aquest dimarts en el Senat com per a la proposició de llei sobre el règim fiscal que el PP farà entrar a la Cambra Alta abans que acabi l'any, i que és pràcticament igual a la proposició de llei que va impulsar el PSOE fa dos anys. "Donarà suport el PSOE a aquest projecte de llei en el Senat?", ha demanat, i ha criticat que en la negociació del factor d'insularitat hi hagi 73 milions d'euros de compensació pel retard en la dotació. Com que la xifra base per al factor d'insularitat és de 110 milions d'euros, Costa ha remarcat que com a mínim haurien d'haver estat 220 milions d'euros pels dos anys que s'ha hagut d'esperar.

A més, el portaveu popular ha advertit del perill que el factor d'insularitat substitueixi convenis amb l'Estat que estan pendents de firma. "L'article 19 del Decret 4/2019 [amb el qual es va aprovar part del REB i que inclou el factor d'insularitat] diu que una de les destinacions del factor d'insularitat són les infraestructures en matèria de transport. Finançaran inversions en carreteres amb el factor d'insularitat? Se signaran enguany els convenis amb els consells insulars?", ha demanat. "Tampoc ens agradaria que desaparegués el conveni ferroviari o el conveni per fer inversions en zones madures", ha afegit, a més de remarcar que, si fos així, es tractaria d'un "engany massiu a la ciutadania".

El diputat de Ciutadans Marc-Pérez Ribas ha criticat l'argument del Govern sobre el retard de l'aplicació del factor d'insularitat a causa de la pandèmia de coronavirus. "És un argument molt feble perquè es podria haver assignat abans", ha remarcat, a banda de destacar la pressió que va provocar l'aprovació del recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos de l'Estat gràcies al suport de 30 diputats d'El Pi, Més per Menorca, MÉS per Mallorca, el PP i Ciutadans. Malgrat que ha considerat "una bona notícia" la dotació del factor d'insularitat, Pérez-Ribas ha indicat que el partit taronja no es conforma: "S'ha d'aconseguir la part fiscal del REB a partir de l'1 de gener del 2022. Si no pot ser, acceptam que s'aprovi més tard, però amb efectes retroactius", ha dit.

Per part seva, el portaveu d'El Pi, Josep Melià, ha demanat a la consellera que aclareixi els criteris que s'han emprat per calcular el factor d'insularitat i ha considerat que la pandèmia és "una excusa" per justificar el retard a l'hora d'aplicar-se. "Quin càlcul s'ha fet? Quines altres variables s'han considerat a més de la mitjana per càpita de la inversió estatal?", ha preguntat Melià. Així mateix, ha demanat explicacions pel període de referència que s'ha fet servir per calcular el factor i que abasta del 2015 al 2018. Melià s'ha sumat a la reivindicació del PP i ha considerat que la compensació hauria d'haver estat de 220 milions d'euros i no de 73. "La història del REB és la història d'una presa de pèl a les Balears, perquè la Constitució reconeix una cosa que mai ha tingut efecte pràctic", ha afegit.

Quant als socis del Pacte, la diputada de MÉS per Mallorca Joana Aina Campomar ha criticat el retard en l'acord de la comissió mixta d'Economia i Hisenda encarregada de calcular el factor d'insularitat. "Fa 30 anys que esperam una compensació de la insularitat i no podem ser complaents. La història de deslleialtat institucional és molt llarga, des de l'Estatut de 1983 fins al règim especial del 98", ha comentat. Campomar ha destacat que el REB és "coix" i ha lamentat que "hagin passat dos anys i mig" sense que s'hagi tramitat el projecte de llei del règim fiscal. Segons la representant ecosobiranista, les mesures fiscals "ja haurien d'estar en marxa".

En canvi, la diputada de Podem Esperança Sans no s'ha mostrat crítica en cap moment i s'ha limitat a remarcar que ha estat precisament la presència de Podem en els executius la que ha fet possible la inclusió d'insularitat en els pressupostos estatals.

El portaveu de Més per Menorca i soci d'investidura d'Armengol, Josep Castells, ha recordat que el PSIB va fer una estimació "de 400 milions d'euros" per al factor d'insularitat i ha criticat que ara es donin "per bons" poc més de 100 milions. Castells ha reclamat que aquest acord no es vengui a la ciutadania com "una nova era" del finançament de les Balears, perquè no compensa els sobrecostos de la insularitat.

La diputada del PSIB Maria Antònia Truyols ha valorat positivament que el factor d'insularitat hagi estat reconegut. "És una fita de la qual ens hauríem d'alegrar tots, inclosos els partits de dretes", ha remarcat.

El Govern ja treballa projectes

Finalment, Rosario Sánchez ha indicat que el Govern ja treballa per seleccionar els projectes que es finançaran amb el factor d'insularitat. Segons ha explicat la consellera, les àrees que es poden beneficiar d'aquesta dotació són les infraestructures de transports, recursos hídrics, costes i platges, energies renovables, mobilitat, beques d'estudi, diversificació del turisme, promoció de la investigació, innovació, tractament de residus i actuacions sobre el patrimoni cultural, arquitectònic o paisatgístic. 

Sánchez ha assenyalat que el Govern continuarà negociant a partir d'ara per aconseguir la part fiscal del REB, però la consellera no ha respost la pregunta de si els socialistes votaran a favor de la proposició de llei del PP en el Senat.