La crisi d'ERC

Oriol Junqueras, president d'ERC fins al 2040?

El partit va acordar suspendre el termini d'anys al capdavant del partit si el seu president estava a la presó o inhabilitat

Oriol Junqueras
i Elisenda Alamany ahir. MARTA PÉREZ / EFE

BarcelonaDes d'aquest dissabte al vespre, Oriol Junqueras torna a presidir Esquerra. Ho fa gairebé mig any després d'apartar-se del càrrec per forçar la convocatòria d'un congrés que l'ha revalidat en el càrrec en una votació ajustada. "La presidència [d'ERC] pot ser reelegida ininterrompudament fins a un màxim de dotze anys, si bé sempre pot acabar el mandat", estableixen els estatuts. Junqueras ja fa tretze anys que va arribar al lideratge d'Esquerra, l'1 d'octubre del 2011. Per què, doncs, pot continuar dirigint el partit? La repressió va fer que el 2019 ERC canviés els seus estatuts per adaptar-los a la situació del seu president, Junqueras, i la seva secretària general, Marta Rovira, que eren a la presó i a l'exili. Va ser llavors quan els militants van avalar que el comptador quedés suspès mentre no poguessin exercir les seves funcions amb normalitat. Si Junqueras continua inhabilitat i vol seguir liderant el partit –i la militància li continua fent confiança–, podria arribar fins al 2040.

"Quan la presidència/secretaria general no hagi pogut desenvolupar plenament les seves funcions a conseqüència de causes alienes a l’organització i a la seva voluntat, aquest termini quedarà suspès", va quedar fixat a partir de llavors. Però el redactat, van opinar més endavant els dirigents republicans, era massa inconcret, així que el 2022 el van tornar a modificar per aclarir a què es referien: "Quan no hagi pogut desenvolupar plenament les seves funcions com a conseqüència de la repressió política (presó, inhabilitació, exili o causes polítiques pendents de judici) i dels efectes de la repressió sobre els seus drets polítics, aquest termini quedarà suspès", s'exposa avui en els articles 72 i 73 dels estatuts, els referents a la presidència i la secretaria general. D'aquesta manera, amb els estatuts a la mà, a Junqueras tan sols se li compten oficialment sis anys com a president d'ERC: del 2011 al 2017 –l'any que va ser empresonat.

El comptador tampoc es va reactivar el juny del 2021, quan va sortir de la presó gràcies als indults del govern espanyol. De fet, tot i recuperar dissabte passat la presidència, tampoc se li poden començar tornar a comptar els dies de president, perquè segueix inhabilitat mentre no se li apliqui l'amnistia. Els últims set anys com a president d'ERC, doncs, no han computat dins el període màxim que pot estar una persona al capdavant del partit.

Junqueras està inhabilitat fins al 2031 i, si la llei d'amnistia no se li aplica abans, podria seguir presidint el partit fins a sis anys després. En podrien ser fins a nou, perquè els estatuts republicans marquen que s'ha de deixar acabar el mandat al president. En circumstàncies normals, ERC renova l'executiva cada quatre anys. Ara, Junqueras té un mandat fins a finals del 2028. Si l'esgotés, en podria fer un altre fins el 2032 –el 2031 s'hauria reactivat el comptador– i encara podria ser reelegit dues vegades més fins al 2040. Per tant, el dirigent republicà –que no ha especificat quant de temps voldria continuar liderant el partit ara que n'ha recuperat el timó– podria acabar acumulant 29 anys al capdavant d'ERC, superant els 22 anys de Joan Sauret –màxim dirigent del partit, llavors secretari general, entre el 1954 i el 1976– i els 17 de Josep Tarradellas, tots dos eminentment des de l'exili durant la dictadura franquista.

El debat del lideratge d'ERC

El debat sobre el lideratge d'ERC ha marcat el congrés dels republicans. Militància Decidim, la candidatura d'Oriol Junqueras, defensava que havia de ser el president republicà qui continués dirigint el partit perquè era l'únic lideratge "fort" que tenia el partit. En canvi, Nova Esquerra Nacional, el projecte de Xavier Godàs, apostava per un canvi perquè considerava que amb l'inici d'un nou cicle polític calia també un relleu en els lideratges. A més, Godàs va proposar la setmana passada canviar els estatuts i limitar els mandats dels presidents republicans a vuit anys, tot i que no va especificar si seria partidari de mantenir l'excepció en casos de presó o inhabilitació.

Amb els actuals estatuts a la mà, hi ha encara una altra interpretació possible. Els articles 72 i 73 parlen de l'exercici "ininterromput" en el càrrec. Com que Junqueras va dimitir el mes de juny, ha estat cinc mesos fora de l'executiva nacional, tot i que durant aquest temps no hi ha hagut president, sinó que Marta Rovira n'ha exercit les funcions de forma interina. Si s'interpretés que Junqueras comença de zero, encara li quedarien per complir els 12 anys ininterromputs –un cop deixi d'estar inhabilitat– de què parlen els estatuts.

stats