El Pacma arriba amb opcions a les europees tot i la crisi interna

BarcelonaLa possibilitat d’obtenir representació per primera vegada als principals parlaments està tensant al màxim les costures del partit animalista Pacma. La tendència a l’alça de la formació -l’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) torna a situar-la per sobre de partits com el PNB, EH Bildu i Vox en intenció de vot a tot l’Estat- ha desfermat les pugnes internes, fins al punt que últimament hi ha hagut fins a quatre destitucions i deu dimissions d’entre una trentena de coordinadors provincials del partit.

“En termes de democràcia interna el Pacma està més a la dreta que el PP, Ciutadans o Vox”, critica l’excoordinadora provincial de Navarra Yasmina Larumbe, que denuncia el fet que no se celebrin primàries per a les eleccions europees, de manera que la junta directiva serà qui faci a mida la llista electoral. La presidenta del partit, Silvia Barquero, replica que “són un partit petit i que no s’ha presentat cap alternativa” a la llista que farà la junta, i afegeix que, en cas que n’hi hagués, “s’estudiaria la possibilitat de celebrar primàries”.

Davant la possibilitat que hi hagi oposició, l’exresponsable d’acció política del partit Javi Martin Caamaño afirma que els estatuts que es van aprovar el 2016 per assemblea a Madrid estaven pensats perquè ningú disputés el lideratge a Barquero. “A les assemblees hi van com a màxim unes 150 persones, i només Barquero ja hi porta 90 vots delegats a favor seu”, explica l’exafiliat, que diu que és per aquest motiu que la direcció no vol permetre el vot telemàtic. A més, denuncia Larumbe, l’equip de Barquero va enviar des del correu oficial un missatge als afiliats demanant que deleguessin el vot en unes paperetes en què ja venia escrit el nom d’algun membre de la junta.

Els exmembres que han dimitit o han sigut cessats critiquen l’actitud “autoritària” de l’equip directiu. “Han fet una neteja en tota regla, sense pudor. N’han fet fora tots aquells que volen treure a debat propostes de transparència i democràcia interna”, diu Larumbe. A més, alguns dels crítics amb qui ha parlat l’ARA es volen mantenir en l’anonimat per por de represàlies o de ser boicotejats, perquè han engegat projectes animalistes alternatius al Pacma i sovint han de comptar amb la col·laboració del partit.

Larumbe també explica que els arguments de la junta quan cessa algun dirigent no són proporcionals amb la decisió i posa d’exemple la destitució de l’excoordinadora de Balears Maria Beltrán, a qui se li va comunicar per correu perquè “va buscar el suport d’afiliats per presentar una proposta a l’assemblea de la qual no s’havia informat el conjunt de l’equip”. També el cas d’Olga García, excoordinadora de l’Aragó a qui van cessar pels mals resultats electorals malgrat que, defensa Larumbe, “havia triplicat el nombre de vots”.

Prohibit portar senyeres

A Barcelona, segons dos exmembres que es volen mantenir en l’anonimat, també es va destituir el coordinador local i se’n va posar un altre sense consultar-ho als afiliats. Afirmen que aquest va ser un dels motius pels quals van marxar del Pacma. També critiquen que el partit no es posicioni sobre la monarquia o que no digués res sobre la repressió del referèndum de l’1-O. A més, lamenten que, en els cercles més íntims, Ana Bayle, la cap de llista per Barcelona el 21-D i membre de la junta, digués que si no existís el Pacma votaria el PP. “El partit està quedant en mans d’aquesta gent”, asseguren. Caamaño també afegeix que, en manifestacions animalistes a Madrid en què participaven les delegacions catalanes, no els deixaven portar la senyera.

La majoria dels excoordinadors que van dimitir ho van fer per discrepàncies amb el funcionament intern del partit o perquè s’hi van veure obligats. Així ho explica també l’excoordinador de Las Palmas José Antonio Rodrigo, que va dimitir, entre altres coses, perquè “fa temps que la junta ha abandonat la lluita animalista i només té com a objectiu aconseguir un escó al Parlament Europeu”.