Un 0,29%: el que incrementaran els ingressos de l'Estat per la pujada de l’IRPF pactada pel PSOE i Podem
Els treballadors recuperaran només part dels drets perduts en la reforma laboral del 2012
MESURES LABORALS
No es podrà acomiadar per baixa mèdica
L’aval del Tribunal Constitucional a poder acomiadar un treballador per absentisme causat per baixes mèdiques ha sigut una de les mesures més controvertides i criticades pels sindicats en la recta final del 2019. De fet, els dos sindicats majoritaris, UGT i CCOO, van deixar clar al novembre que denunciarien les empreses on es duguessin a terme aquesta mena d’acomiadament. El pacte de govern entre els socialistes i Unides Podem preveu acabar amb aquesta mesura derogant el polèmic article 52 de l’Estatut dels Treballadors, que és el que preveu aquest punt com un “acomiadament objectiu”.
Pujada sense concrecions de l’SMI
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el de Podem, Pablo Iglesias, han acordat augmentar el salari mínim interprofessional fins a arribar “progressivament” al 60% del sou mitjà d’Espanya. El document no concreta la xifra, però si s’agafa com a salari mitjà de referència el del 2018 (les últimes dades publicades de l’INE), que va ser de 1.944,4 euros, el nou SMI arribaria als 1.166,64 euros. Aquest augment, però, no serà efectiu fins que es constitueixi el nou govern i ho aprovi. A més, s’haurà de veure com es concreta el progressivament. Des del gener del 2019 l’SMI és de 900 euros bruts al mes.
Recuperació de drets en els convenis col·lectius
“L’acord recupera alguns drets perduts en la reforma laboral del 2012, sobretot pel que fa a convenis laborals”, concreta l’advocat laboralista Robert Gutiérrez. Entre aquests drets hi ha el que fa que un conveni segueixi sent vàlid des que deixa de ser vigent fins que se’n negocia un de nou. També preveu derogar la “prioritat aplicativa” dels convenis d’empresa sobre els sectorials. És a dir, si el conveni d’una empresa recull, per exemple, salaris inferiors al que regula el seu sector, la mesura s’eliminarà. Alhora es limitarà la subcontractació de serveis especialitzats aliens a l’activitat principal de l’empresa.
Més control sobre els contractes parcials
El pacte preveu incrementar el control sobre la contractació a temps parcial. “Hi ha empreses que contracten treballadors a mitja jornada però en realitat fan 40 hores. L’altra meitat els hi paguen en negre”, explica l’advocat. El que no especifica el document és com es reforçarà aquest control. Una via seria a través d’Inspecció de Treball, però aquest organisme no té prou efectius. Les reaccions davant l’esperat acord han sigut diverses. Mentre que Pimec el celebra, tot i que hi veu “inconcrecions”, Foment el titlla de “molt perjudicial” per l’increment de la pressió fiscal i la derogació de part de la reforma laboral.
MESURES FISCALS
Dos nous trams d’IRPF als sous més alts
L’acord entre el PSOE i Podem inclou la creació de dos nous trams de l’IRPF per als contribuents amb sous més alts, que afectaran unes 121.500 persones, segons dades de Gestha, el sindicat de tècnics d’Hisenda. De fet, l’augment estava previst en l’acord pressupostari entre el govern espanyol i Podem que va ser rebutjat pel Congrés al febrer.
Aquests 121.500 contribuents són el 0,67% dels més de 18 milions de contribuents. L’increment aportaria, segons Gestha, 524 milions d’euros addicionals a les arques de l’Estat, un augment de menys del 0,18% dels ingressos totals.
Les grans rendes de capital, més gravades
La reforma de l’IRPF també afecta les rendes del capital. Concretament, s’augmentarà en 4 punts el tipus -fins al 27%- en les rendes de capital superiors als 300.000 euros.
Aquesta mesura, si el pacte de govern tira endavant, aportarà 338 milions d’euros extres, que en comparació amb els ingressos del 2018 representen un increment del 0,11%. Sumada a la creació dels dos nous trams de l'IRPF, els ingressos addicionals previstos per al 2019 només representaran un 0,29% més que els del 2018 (862 milions d'euros).
A més, la pujada d’aquesta part de l’impost sobre la renda tindrà impacte sobre la declaració d’unes 60.000 persones d’arreu de l’Estat, amb unes rendes del capital més elevades, d’acord amb les estimacions de Gestha.
Límits a les exempcions de l’impost de societats
El tipus general de l’impost de societats -el que paguen les empreses dels seus beneficis- es manté en el 25%, excepte per a empreses amb facturacions inferiors al milió d’euros anuals, que es rebaixa al 23%.
Fins ara les empreses podien reduir el que tributaven gràcies a deduccions fiscals, però ara hi haurà un mínim del 15% per a empreses que ingressin més de 20 milions anuals, a partir del qual no es podran aplicar més exempcions. En el cas de les companyies elèctriques i d’hidrocarburs, el mínim serà del 18%, ja que se’ls manté el tipus especial del 30%.
Compromís total amb els objectius de dèficit
El document signat pels dos partits també preveu crear nous tributs, com una taxa sobre transaccions financeres (taxa Tobin) o sobre serveis digitals, així com una reducció de l’IVA dels productes d’higiene femenina i dels serveis veterinaris. El govern també incrementarà les mesures contra el frau fiscal i l’evasió d’impostos i augmentarà el control sobre les sicavs.
Segons el pacte, l’executiu complirà “els mecanismes de disciplina fiscal” marcats per Brussel·les, amb l’objectiu de garantir “l’estabilitat pressupostària i la reducció del dèficit i el deute públics”.